La secretaria d'Estat d'Igualtat i Participació Ciutadana preveu un increment progressiu dels permisos de paternitat perquè el 2033 s'arribi a les vint setmanes per al segon progenitor. S'estima que la implantació d'aquesta mesura tindria un cost públic de 27,69 milions d'euros, un increment de 19,49 milions respecte a la situació actual. Així ho ha posat en relleu la secretària d'Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana, Mariona Cadena, que ha comparegut al davant de la comissió legislativa d'Afers Socials i Igualtat per presentar l’estudi d’impacte econòmic dels permisos de naixement igualitaris i el pla d’actuació en relació amb les pròximes mesures a implementar. Ha anunciat també que es vol entrar a tràmit parlamentari la modificació legislativa escaient a la tardor.
Per arribar al permís de vint setmanes per al segon progenitor, l’executiu proposa fer-ho de forma progressiva fins a assolir la igualtat entre permisos: cada any, a partir del 2026, s’augmentarà dues setmanes el permís fins a arribar al 2033, quan el segon progenitor disposarà del mateix temps que la mare, vint setmanes. A més, el permís serà intransferible, ja que segons Cadena el que es vol és "la corresponsabilitat de les cures i aconseguir una igualtat efectiva entre dones i homes". Cadena ha reivindicat, davant les crítiques dels grups parlamentaris de Concòrdia i socialdemòcrata que aquest model escollit és "ponderat, equilibrat i garantista", perquè aplicar la mesura sense aquesta progressivitat seria massa costós per a les finances públiques, si bé ha reconegut que a ella "i al Govern" els hagués agradat anar més de pressa.
Les modificacions
Quant als principals canvis que es preveuen ara com ara hi ha que les sis primeres setmanes de permís per a la mare "seran de gaudiment obligatori i es faran de manera ininterrompuda", per tal de "garantir la salut i la recuperació" de la dona. A més, el segon progenitor podrà fer ús del període de descans de la mare de manera ininterrompuda. Els principals canvis es donen en el permís per paternitat, ja que si bé ara la parella o pare gaudeix de 28 dies el 2033 tindrà vint setmanes. Ja el 2026 es començarà a implementar la mesura amb sis setmanes. En el text que hi ha sobre la taula s'estipula que el període de descans és intransferible i que les dues setmanes després del part són de gaudiment obligatori. "Les dues setmanes obligatòries les plantegem per la recuperació postpart de la mare i pel suport que es necessita quan tens un fill o una filla de poder tenir la teva parella al costat", ha defensat Cadena, que ha justificat que l'estat de la mare després del part o els tràmits que cal fer requereixen aquest suport.
El text també fixa que si el pare o la mare treballen a la mateixa empresa la direcció empresarial pot limitar l’exercici simultani de les seves funcions per raons fundades i objectives, degudament motivades per escrit. La secretària d'Estat ha explicat que aquest és un dels elements que s'han inclòs fruit del treball amb els empresaris, que havien palesat "les dificultats que tenen de trobar personal".
En el cas de les famílies monoparentals, la mare podrà acumular les setmanes de descans i les que li correspondrien al segon progenitor. És a dir, l’any 2033 podrà gaudir de fins a 40 setmanes.
La proposta presentada també inclou permisos igualitaris en el cas de les adopcions o els acolliments. En aquests casos, el 2026 el descans serà de 24 setmanes en total i s’augmenta progressivament fins a les 38 setmanes el 2033. A més, a partir de llavors, les setmanes de descans s’hauran de gaudir de forma paritària (cada progenitor en disposarà de dinou).
Finalment, s’inclou el supòsit que en cas de defunció d’un dels progenitors, els períodes s’acumulen, però l’acumulació no pot superar les 38 setmanes. I si es dona la mort del nadó, els períodes de descans previstos no es veuen reduïts excepte si se sol·licita la reincorporació al lloc de treball.
Impacte econòmic
Tal com s'ha esmentat, fer front a aquestes noves mesures han de suposar per a les arques públiques un cost de 27,69 milions, enfront dels 8,2 que costaria si les mesures es mantinguessin com avui en dia. Ja de cara a l'any que ve, es preveu que les sis setmanes de què gaudiran els segons progenitors a més de la resta de millores suposin un cost suplementari de 542.761 euros. Així, es calcula que el cost per a la CASS serà d'1.567.016 euros, enfront dels 1.024.255 euros que costaria mantenir el permís actual. L'executiu s'encarregarà de cobrir aquest dèficit i de fet la secretaria d'Estat d'Igualtat i Participació Ciutadana tindrà una partida amb aquesta finalitat en el pressupost 2026.
Cadena ha detallat que pel que fa als beneficis, s'ha calculat que es reduiria un 3,5% els ingressos d’infants a l’hospital, la qual cosa suposaria disset ingressos menys el 2033, gràcies a les ampliacions de permisos, amb un estalvi de 95.744 euros en costos hospitalaris. I l’estalvi anual en les despeses de salut mental de les mares oscil·laria entre els 3,36 i els 7,64 milions d’euros, segons la taxa de depressió postpart, que es podria situar entre el 30 i el 50%, enfront del 60%, on es troba actualment. Els estalvis totals han estat calculats entre els 5,43 com a mínim i els 13,01 com a màxim per al període 2026-2033.
El text en el qual treballa la secretaria d'Estat, i que suposarà canvis en el codi de relacions laboral i en la llei de la CASS, podria estar entrat a tràmit parlamentari a la tardor. "Estem acabant de tancar els últims serrells d'aquest projecte de llei. Anem per la versió 5, no hi queda massa més", ha detallat la secretària d'Estat d'Igualtat, que ha afegit que ara el que s'està fent és incorporar les aportacions que s'han fet des de la CASS.
Tal com s'ha esmentat, des de Concòrdia i PS s'ha considerat que s'hauria pogut anar "més enllà i anar més de pressa". Des de la majoria, i més enllà de la justificació de Cadena, la consellera demòcrata Meritxell Alcobé, ha defensat que són mesures "valentes" i que arriben en bon moment. De fet, ha dit que Andorra serà capdavantera amb aquest permís en l'àmbit europeu.
