El nou Centre d’Atenció Primària (CAP) a Ciutat de Valls ja és una realitat. El cap de Govern, Xavier Espot; el cònsol major d’Andorra la Vella, Sergi González; i la ministra de Salut, Helena Mas, han inaugurat aquest dijous el nou centre després d’anys de lluita per part de Govern i, sobretot, de l’excònsol major de la capital i l’actual ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, qui “no va deixar d’insistir per fer-lo realitat” ha expressat Espot.
Així doncs, el centre donarà resposta a les demandes de la gent gran del barri, els quals suposen un 20% de la població total de la zona, ja no s’hauran de desplaçar per poder tenir l’atenció mínima. A més, es pretén minimitzar les hospitalitzacions i prevenir malalties com els problemes cardiovasculars. “L’objectiu és ampliar la xarxa de Centres d’Atenció Primària i en els darrers anys se n’han fet força” ha mencionat Espot.
“Una parròquia tan poblada com la d’Andorra la Vella i, particularment, un barri tan densament poblat i amb un percentatge de persones grans tan rellevant com el de Ciutat de Valls i els seus entorns requeria un Centre d’Atenció Primària” ha explicat el cap de Govern. Unes paraules que ha subscrit Gónzalez, incidint en el fet que aquest és el quart centre que s’obre a la capital. “Estem vetllant per una constant millora de la parròquia amb aspectes com la higiene o els aparcaments i, ara, toca amb el CAP” ha al·legat durant el seu discurs.
Cal recordar que des dels Centres d’Atenció Primària no només es dona compliment a les campanyes de prevenció de càncer, sinó que també es realitza una promoció d’hàbits saludables, des del vessant sanitari, com social. De fet, al CAP de Ciutat de Valls es donarà una atenció mèdica i d’infermeria, on pròximament es convocaran els concursos per a la selecció dels treballadors. “Aquest centre té una configuració similar al dels altres, on hi ha professionals del SAAS que treballen des d’una perspectiva més sanitària i professionals des del ministeri d’Afers Socials, que fan una tasca d’acompanyament, d’educació i treball social” ha explicat Espot.
Demanat per la creació de possibles nous centres, Espot ha revelat que la previsió, a curt termini, és poder fer feines d’ampliació en els CAP ja existents amb els quals el país quedaria “prou cobert”. “La nostra atenció prioritària se centra, sobretot, en la que serà la gran inversió, que és l’ampliació de l’hospital” ha esmentat.
En aquest sentit, des de Govern s’estan realitzant els primers estudis, així com s’analitzen els costos previstos. “Serà un revulsiu importantíssim. Es tractarà de construir a la parcel·la adjacent de l’hospital un nou edifici que connecti amb el ja existent” ha recordat, afegint que permetrà que els serveis actuals respirin i crear serveis nous per “ser capdavanters”. Es preveu que l’esborrany de l’estudi de necessitats i l’avaluació inicial dels costos estigui de cara a l’any 2025.
Espot reitera les paraules de Casal
Després del rebuig complet de les nou associacions sobre la llei òmnibus i del comunicat publicat aquesta setmana, el cap de Govern ha reiterat les paraules del ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. “És una certa falta de lleialtat, crec jo. Mentre a davant nostre es proposaven aquesta dotzena d’esmenes, per un altre costat, s’estava redactant un comunicat on es demanava el ple rebuig de la llei. No és una forma de construir les coses entre tots plegats” ha declarat Espot.
Des de Govern han esmentat una creença que la llei ofereix una satisfacció d’interès general, tot i que “no és mai la suma d’interessos sectorials, particularment del sector de les immobiliàries o de la construcció” que “es poden donar bastant per satisfets de com els han donat les coses els darrers anys”. “Si han de fer algun petit sacrifici (…) crec que no és massa demanar-los” ha estat contundent Espot. A més, s’ha confirmat una voluntat de fer un text legal entre tots, encara que “prenem bona nota que les formes no han estat les esperades”. Finalment, Espot ha conclòs mencionant que, en les esmenes, s’incloïa la modificació del règim sancionador perquè no fos tan rigorós; la possibilitat de flexibilitzar les conseqüències de l’incompliment o dels retards en l’entrega de les obres per manca de treballadors; mesures reparadores per poder amortitzar la totalitat d’inversions en els allotjaments turístics; o modificació del caràcter fiscal vinculat a les concessions.
