Diversos feligresos han expressat el seu malestar pel fet que el sermó del capellà a les misses d’Andorra la Vella es faci habitualment en castellà i no en català. Segons aquestes veus, la situació genera incomoditat entre una part de la comunitat que considera que, en un país on el català és la llengua oficial, l’ús habitual d’una altra llengua en actes religiosos públics no és adequat.
Fonts de l’Església expliquen que aquesta decisió respon a la voluntat d’adaptar-se a la realitat social actual del país, marcada per la presència creixent de població d’origen llatinoamericà. En aquest sentit, apunten que l’objectiu és “fer més accessible el missatge” a un col·lectiu cada vegada més nombrós i present en la vida quotidiana d’Andorra, i que a més, és força creient.
El debat arriba en un moment en què el país viu un creixement demogràfic sostingut. Segons les darreres dades publicades, Andorra ja supera els 89.000 habitants, amb un augment del 2,1% en l’últim any. Aquest increment es deu en bona part a l’arribada de població estrangera, especialment de nacionalitats no tradicionals a Andorra.
De fet, diferents informes recents assenyalen que el col·lectiu sud-americà és el que més ha crescut en els darrers anys, convertint-se en un dels principals motors de l’augment de població. Aquest fenomen ha transformat progressivament la composició social del país i ha introduït nous reptes en àmbits com la llengua, la convivència o la integració.
Tot això coincideix amb moments complicats per l'Església catòlica, ja que cada cop hi ha menys gent a les misses, i l'estratègia del canvi de llengua busca la presència de nous feligresos.
En aquest context, el cas de les misses en castellà no és un fet aïllat, sinó un reflex més dels canvis socials que viu el país. La qüestió que es planteja ara és fins a quin punt l’adaptació a la nova realitat ha de passar per desadaptar-se als feligresos del país.
