Marta Pujol encapçala la candidatura socialdemòcrata Avancem, que busca destronar UP+DA a la parròquia d’Encamp. L’aspirant a cònsol major creu que el cara a cara electoral els permet aspirar a la victòria i basa en les seves propostes en les millores el Pas de la Casa, l’habitatge o un urbanisme que preservi la idiosincràsia encampadana.
Finalment, s’han presentat en solitari a Encamp. Això resta competitivitat?
La idea de fer una coalició era per intentar guanyar. Sabíem que si hi havia més de dues candidatures, era pràcticament impossible guanyar les eleccions. Si n’hi ha dos, ho podem intentar. Ara bé, finalment aquesta coalició amb altres partits no va ser possible. L’avantatge és que ens podem mantenir fidels a nosaltres mateixos, però l’inconvenient és que no sabem què faran les persones que haguessin votat a altres formacions. Pot ser que es decantin per un vot en blanc, per un vot més conservador a UP+DA o per un vot del canvi amb nosaltres.
Per què no s’ha assolit aquesta candidatura de consens?
Al final del termini per presentar candidatura, vam veure que hi hauria dificultats. Per un costat, Concòrdia no acabava de decidir les persones que havien pensat per formar part de la coalició i va arribar un moment en què es van retirar i ens van donar suport. Amb Agrupament Encampadà, amb qui havíem concorregut a les generals, no ens vam acabar d’entendre. Era molt més difícil configurar una llista per les comunals que per la territorial a les generals.
Era un problema de persones o ideològic?
Se sap que nosaltres som més d’esquerres i ells tenen uns perfils més variats amb un predomini conservador. Els candidats que volien incloure eren tots de la línia més conservadora i potser no els feia gràcia els representants que proposàvem nosaltres. Quan ja comences a vetar candidats, és molt difícil posar-te d’acord en línies de programa.
Creu que pot arreplegar aquell 23% que va treure Agrupament Encampadà el 2019?
Esperem que sí i que alguna part d’aquest electoral se senti representat per la nostra candidatura. No ho sabem, és política ficció. Tenim més il·lusió amb què els votants propers a Concòrdia se sentin més identificats amb nosaltres perquè coincidim molt en línies programàtiques.
La seva llista compta amb una forta presència de persones del Pas de la Casa. Quins problemes volen arreglar aquests quatre anys?
Els veïns del Pas de la Casa sempre han expressat el seu malestar perquè se senten aïllats i a vegades oblidats pel comú o el país. Com si allò fos un món a part. Hem volgut recollir aquesta sensibilitat a la candidatura amb la presència forta de veïns del Pas de la Casa i també amb el programa. Volem escoltar els veïns i buscar la participació ciutadana a l’hora d’aplicar un model al Pas de la Casa. Des d’embelliment del poble o la seva remodelació fins a les inversions en infraestructures. A més, hem de tenir en compte que les inversions previstes amb la nova concessió d’estacions de muntanya no els afecti mediambientalment, econòmicament i socialment.
L’actual majoria comunal posa la nova escola bressol com a exemple de la seva feina al Pas de la Casa. No s’ha fet prou feina?
Penso que no n’hi ha hagut prou. L’escola bressol és molt millor que l’anterior, però era abans era insostenible la situació. Tot i això, hi ha problemes de mobilitat o amb el nou parc infantil, on no està garantida la seguretat. Són detalls que s’han d’arreglar. Pel que fa a alguns trams d’embelliment, els veïns creuen que les jardineres es podrien haver fet amb un altre material perquè són metàl·liques i estan rovellades.
Ha criticat en més d’una ocasió la transparència en qüestions com la concessió de Saetde.
És una qüestió complexa. Feia molts anys que hi havia aquesta concessió i feia falta un nou acord per millorar la seguretat jurídica i les inversions. El nou acord amb Saetde potser és positiu pel que fa a les inversions o el cànon, però creiem que ha fet falta transparència en tot el procés. D’entrada van optar per una fórmula que no s’havia fet servir mai. No es feia publicitat i concurrència, sinó que ens deixava un termini de temps perquè si hi havia alguna altra empresa que s’hi presentava, es pogués avaluar. Si passava el termini, se li adjudicava a Saetde.
Pensem que la comunicació amb l’oposició i la població hauria d’haver començat abans. Al consell de comú es va aprovar per unanimitat, però els nostres consellers van deixar constància de les mancances a l’hora d’accedir a la informació. A la població es va fer reunions de poble tres dies abans d’aprovar la concessió. Les formes no han estat les correctes. Segurament hi havia por perquè algun inconvenient el tirés enrere o la població s’hi posés en contra. Després d’aprovar-se en consell de comú, vam saber que hi havia un recurs administratiu de Canillo per terrenys que entren dins del nou mapa de la concessió.
Critiquen qüestions de forma o legals?
Ho vam estar mirant, la via d’adjudicació és legal. Ara bé, a vegades les coses són legals, però no acaben de ser del tot correctes. S’ha justificat que el comú tenia accions de Saetde i, per això, no ho podia treure a concurs. En qualsevol cas, ha quedat en dubte la seguretat jurídica que ens asseguraven perquè hi ha un recurs administratiu de Canillo.
Si arriba a ser cònsol major. Com ho gestionarà?
Com que està previst signar l’acord d’aquí a pocs dies, l’haurem de tirar endavant. Esperem que tot funcioni correctament i no hi hagi cap daltabaix per aplicar les inversions previstes, que ens semblen correctes. El que farem són estudis d’impacte ambiental, econòmic i social pel poble del Pas de la Casa. Vetllarem perquè l’interès general prevalgui per sobre dels interessos de l’empresa.
Què proposa en habitatge?
Cal afavorir el dret a un habitatge digne, que està recollit a la Constitució. Tenim propostes per la gent gran com els pisos tutelats o també iniciatives com el cohabitatge entre diferents generacions. Volem crear un nou Departament d’Habitatge, que es dediqui exclusivament a aquesta qüestió. Aquest departament assessoraria tant els llogaters com els propietaris sobre els canvis legislatius que ens afecten.
Alhora, regularia els preus de l’habitatge. Al Consell General s’ha aprovat una llei d’habitatge amb pràcticament la totalitat de les esmenes del PS. S’ha acceptat que hi hagi un pacte d’estat, totes les administracions s’hi impliquin i es facin polítiques per regular els preus. Crear un índex de preus de referència, fer polítiques tributàries en funció a aquest índex i tenir un registre de la propietat públic i transparent.
El comú recapta l’impost de rendiments arrendataris, que a Encamp està al 2%. Si l’habitatge és més car a l’índex, potser hauria de ser superior. També hi ha l’impost de transmissions patrimonials (ITP). Ara mateix el Govern té l’ITP a 0 per qui compri un pis per destinar-lo al lloguer, però els comuns el cobren. Nosaltres no ho faríem. En canvi, UP+DA té un model de liberalització del mercat.
Ha plantejat la modificació del POUP. Amb quins criteris?
El POUP a Encamp permet edificis de set pisos i en algun cas s’ha permès fins a nou plantes amb convenis per cedir més terreny. Pensem que hem d’anar cap a un model urbanístic que preservi el territori. Encamp és una parròquia molt oberta i volem conservar aquesta característica. Que no ens tapin la llum els edificis que s’estan construint. Segons el que diguin els estudis de capacitat de càrrega, s’hauria de modificar per permetre un urbanisme més equilibrat i sostenible.
