El Govern ha rebut un total de sis propostes d’edificis interessats a formar part del programa de compra d’immobles orientat a incrementar el parc públic destinat al lloguer assequible. El termini per presentar aquestes ofertes va concloure el passat dilluns 30 de juny, moment a partir del qual s’ha iniciat la fase d’examen tècnic i jurídic per verificar que les candidatures compleixin els requisits fixats en el plec de bases.
Segons ha explicat aquest dimecres 2 de juliol el ministre portaveu, Guillem Casal, després del Consell de Ministres, els serveis tècnics encarregats realitzaran una revisió exhaustiva durant les properes setmanes. Aquesta anàlisi determinarà si els immobles presentats s’ajusten als criteris estipulats i, en cas afirmatiu, es procedirà a efectuar les taxacions corresponents per valorar-ne la quantia econòmica, així com la viabilitat financera conforme al pressupost recentment aprovat pel Consell General.
Avaluació tècnica, valoracions econòmiques i ubicacions
En referència al calendari previst per tancar les adquisicions, Casal no ha detallat dates concretes però ha manifestat que la intenció és accelerar el procés tant com sigui possible. Durant els mesos d’estiu es duran a terme tant les valoracions tècniques com econòmiques dels sis immobles, incloent-hi també l’estudi sobre possibles necessitats d’obres de rehabilitació o adequació abans que aquests puguin integrar-se dins del parc públic.
A més, s’analitzarà si aquests edificis es trobaven ocupats o desocupats en el moment de la candidatura i quin havia estat l’ús previ —sigui residencial, turístic o hoteler— ja que aquests factors influiran directament en les intervencions requerides abans que puguin ser transferits a l’Institut Nacional de l’Habitatge per a la seva gestió futura en règim de lloguer assequible.
Tampoc s’ha revelat encara la ubicació exacta dels immobles candidats; no obstant això, Casal ha indicat que hi ha opcions localitzades tant a la vall central com en diverses parròquies altes.
Coste final i resposta institucional
Pel que fa al cost global estimat del projecte d’adquisició dels sis edificis, el portaveu governamental ha qualificat qualsevol xifra actual com a “prematura”, atès que primer caldrà completar totes les taxacions oficials i calcular tant el preu definitiu de compra com les inversions addicionals destinades a adaptar els immobles.
Guillem Casal ha destacat positivament l’interès mostrat pels propietaris mitjançant aquestes sis candidatures: “La bona notícia és haver rebut diverses propostes”, ha afirmat tot recordant que existia també la possibilitat que cap edifici no hagués concorregut.
Diversos usos dels terrenys demanials en debat parlamentari
D’altra banda, durant aquesta mateixa jornada Casal s’ha referit al debat actual sobre la possibilitat que els comuns destinin terrenys demanials comunals —aquells espais integrants del domini públic comunal— per a projectes destinats a habitatge assequible. Aquesta qüestió va ser plantejada recentment per Eva Sansa, cònsol major de La Massana.
El ministre portaveu ha explicat que aquesta matèria està sent estudiada dins del procés legislatiu vinculat a la modificació de la Llei general d’ordenament del territori i urbanisme (LGOTU) i recorda que aquests terrenys no són propietat adquirida pels comuns sinó principalment espais naturals situats en zones muntanyoses o fons vallencs. La normativa vigent juntament amb els plans urbanístics parroquials determinen estrictament quins usos poden tenir aquests terrenys.
A més, Casal ha advertit sobre una eventual flexibilització excessiva: tenint en compte que més del 90% del territori andorrà correspon a terrenys demanials comunals, qualsevol canvi normatiu haurà d’analitzar-se amb rigor per evitar desenvolupaments urbanístics futurs difícils de controlar o revertir. Ha insistit en mantenir un equilibri entre demanda habitacional i protecció mediambiental.
L’exemple col·laboratiu des de La Massana
No obstant això, el ministre també ha reconegut explícitament la voluntat expressada pels comuns per contribuir activament en polítiques públiques d’habitatge assequible. En aquest sentit ha posat com exemple positiu La Massana —on s’han ofert diversos projectes específics— així com una cessió recent d’un terreny patrimonial situat al centre parroquial perquè hi pugui impulsar habitatge públic accessible gestionat pel Govern.
Aquesta via cooperativa és considerada pel ministeri portaveu com un model preferent mentre prossegueix el debat jurídic parlamentari sobre l’ús dels terrenys demanials comunals.