Amb el nom d'Eixivern, aquest cap de setmana s'ha celebrat la primera trobada de creadors de contingut en català. Una trobada que substitueix les habituals campanyes de promoció de la llengua que cada any feia el Govern d'Andorra amb més o menys encert i que el 2025 no es va fer. De fet, Eixivern havia de fer-se la tardor passada, però sense que se n'hagi explicat públicament els motius s'ha anat posposant fins aquest febrer.
El cas és que es va anunciar com una trobada de creadors de contingut per tal de promocionar la llengua entre aquest col·lectiu, però el fet és que ha estat més aviat un cap de setmana de colònies d'una quinzena de creadors que ja fan els continguts en la llengua pròpia. La jornada, inspirada en les típiques jornades de treball del segle passat amb reptes i oportunitats compartides pels presents, experiències dels assistents i creació de documents resum amb tot de bones intencions només ha comptat amb la modernitat de tenir a tres creadors catalans com a presentadors. I amb la peculiaritat que un d'ells ni tan sols fa servir habitualment el català en els seus posts a xarxes.
Això sí, entre grups de treball i bones intencions han aconseguit crear un "col·leguisme" entre alguns dels assistents que els portarà ben segur a agafar idees els uns dels altres i potser col·laborar en continguts compartits. Estaria molt bé si això fos amb un centenar de persones a la sala i no una vintena de persones entre les quals també hi havia treballadors del mateix departament.
El resum, una jornada que deixa unes fotos boniques amb la ministra de cultura en primer pla fent selfies en grup, però que poca cosa aportarà a la llengua tot i que hagi costat, pel cap baix, 30.000 euros públics.
La celebració d'aquesta trobada de creadors (inspirada, però a anys llum de les que se celebren a les Illes Balears o Catalunya), o el fet que en gairebé dos anys només s'hagi posat una sanció per saltar-se la Llei de la llengua pròpia i oficial contrasta amb l'ímpetu que va tenir l'actual govern per tal d'aprovar la normativa que en teoria ha de servir per normalitzar la situació de la llengua del país.
