Romina Góngora és mare de bessons i, com moltes famílies, ha après que la criança implica gestionar emocions que, a vegades, es desborden, sobretot per a ella, que ho fa per partida doble. Quan els seus fills reclamen atenció simultàniament, mantenir la calma no sempre és fàcil. “A vegades sento que em sobrepassa la situació”, reconeix, tot i que el suport de la parella i l'aprenentatge quotidià l'han ajudat a afrontar aquests moments. Amb el temps, també ha après que no sempre pot resoldre les dues demandes immediatament i que fer saber a un dels fills que serà escoltat després pot ajudar-lo a comprendre que també té el seu espai.
La maternitat, assegura la mare, ha canviat la seva manera d'entendre les rebequeries. Si abans podia interpretar determinades conductes com una mala actitud, ara intenta veure-hi un infant que encara no sap gestionar allò que sent. “Entenc que estiguis enfadat, però això no es pot fer”, explica que és una de les fórmules que utilitza per validar les emocions sense renunciar als límits. La mare procura posar-se a l'altura dels fills, parlar més a poc a poc i donar-los espai quan ho necessiten, sense interrompre el plor immediatament.
El procés, però, també implica reconèixer les mateixes dificultats. “Primer m'he de regular jo per poder ajudar-los a regular-se a ells”, admet. La criança l'ha portat a identificar els seus límits, demanar ajuda i entendre que equivocar-se no significa fracassar com a mare. “No he de ser una mare perfecta per ser una bona mare”, resumeix, convençuda que demanar perdó i reparar també formen part de l'aprenentatge que transmet als fills.
Les emocions també s'aprenen a l'aula
Aquesta mateixa dificultat per identificar i expressar les emocions es trasllada a les aules, on els infants comparteixen una part important de la jornada diària i comencen a experimentar amb més intensitat les relacions socials. Des de la seva experiència, l'educadora infantil, Jadhe Jimena Taboada, observa que alguns alumnes es frustren quan una activitat no surt com esperaven, reaccionen amb plors davant una correcció o tenen dificultats per respectar els torns i les indicacions.
“Moltes d'aquestes conductes són una forma d'expressar alguna cosa que encara no saben comunicar”, explica la professional. Per això, considera que les rebequeries no s'han d'interpretar únicament com un problema de comportament, sinó també com una manifestació d'emocions que els infants encara no saben posar en paraules.
Davant d'aquestes situacions, la primera resposta dels professionals és intentar mantenir la calma i evitar reaccionar des del mateix estat emocional que l'alumne. “El primer que s'intenta fer a les aules és poder mantenir la calma i no respondre de la mateixa manera”, assenyala. Els exercicis de respiració, l'apropament i l'escolta són algunes de les eines que utilitzen per ajudar els infants a explicar què ha passat i com s'han sentit.
La validació emocional, però, no implica acceptar qualsevol conducta. “Totes les emocions que senten els alumnes són vàlides, però hem d'aprendre que les expressin sense fer mal als altres”, remarca. En aquest procés, la figura de l'educadora és també un referent. “Primer nosaltres, com a educadors, hem d'aprendre a controlar les nostres pròpies emocions”, subratlla.
La comunicació amb les famílies és un altre dels elements que considera fonamentals. Compartir les estratègies que s'apliquen a l'aula i mantenir-ne la continuïtat a casa facilita, segons l'educadora, el desenvolupament emocional i la convivència. Quan els infants se senten compresos i acompanyats, afegeix, també mostren més confiança per expressar-se, participar i aprendre.
Mirar més enllà de la conducta
Aquesta necessitat de transformar la manera d'interpretar els comportaments infantils és precisament el punt de partida de ‘Meta Infància’, el llibre de la formadora i escriptora Estefania Skoufalos, que proposa una mirada més profunda sobre la relació entre adults i infants.
“Usualment, producte de la cultura de la qual venim, tenim una mirada binària, tot està bé o malament”, explica. Davant d'aquesta interpretació, convida a ampliar la perspectiva i preguntar-se què hi ha més enllà d'allò que es veu. “Meta Infància convida a ajudar l'adult a poder mirar més enllà, a interpretar allò que veiem del nen, la seva conducta, la seva manera de ser”, apunta.
La proposta busca transformar el vincle entre l'adult i l'infant perquè aquest se senti valorat, admirat i acceptat. “No es tracta de modelar-los, sinó de fer florir allò que porten”, defensa Skoufalos, que considera que l'acompanyament des de les primeres etapes pot contribuir a un desenvolupament més lliure i conscient.
El projecte recull quinze anys de treball en la formació de docents, guies i terapeutes, a través de recursos que combinen la música, el ioga, el moviment corporal i la veu, com també coneixements de tradicions orientals i occidentals. L'objectiu és oferir eines pràctiques als adults perquè puguin acompanyar millor els infants. “Vull acompanyar l'adult que acompanya millor el nen”, resumeix.
La proposta es traslladarà també a la pràctica amb una xerrada i un taller vivencial aquest dissabte 7 de novembre, en el marc del Speakers’Corner a l'hotel Roc Blanc, durant els quals la formadora vol animar els participants a experimentar els recursos del llibre i entrenar aquesta mirada que, més enllà de corregir una conducta, busca comprendre què expressa l'infant.
En definitiva, a casa, o a l'aula, el repte continua sent el mateix, aprendre a acompanyar les emocions sense negar-les. Perquè, com recorda la mare de bessons, la criança també és un procés d'aprenentatge per als adults. “No només estic criant els meus fills; també estic aprenent a criar des d'un lloc diferent del que jo vaig viure”, conclou.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat