La dreta es reordena i disputa el relat de la seguretat

En un context internacional marcat per l’ascens de la dreta, cada cop més partits i líders abandonen els matisos i els eufemismes per reivindicar-se obertament com a dreta política. Un fenomen que no és aliè a Andorra, on en els darrers mesos han començat a aparèixer moviments i discursos que busquen ocupar un espai ideològic fins ara força acotat.

Fins fa poc, aquest espai semblava patrimoni gairebé exclusiu d’Andorra Endavant i del discurs directe i sense embuts de Carine Montané. Ara bé, el tauler polític comença a moure’s en vista a les eleccions que hi ha d'haver en poc més d'un any com a màxim. En aquest nou escenari, Carles Naudi s’ha desmarcat com una veu que vol representar una dreta més institucionalitzada, assumida i reiterada en totes les seves aparicions públiques, especialment a través de les xarxes socials. I això que ell mateix ha dit que es retirarà de la primera línia política a final de la legislatura.

Fa pocs dies, Naudi ja va fer un pas endavant reivindicant obertament el seu posicionament de dretes “de tota la vida”, segons les seves pròpies paraules, sense cap mena de complex. Ara, ha anat un pas més enllà amb la publicació d’un vídeo on defensa que Ciutadans Compromesos vol impulsar una iniciativa per prohibir l’accés a espais públics amb la cara tapada, amb l’argument de garantir la seguretat ciutadana.

Un discurs que apel·la directament a la por i a una suposada amenaça a l’ordre públic que, almenys a Andorra, costa de justificar amb dades objectives. I és aquí on la coincidència temporal resulta especialment reveladora: el mateix dia que Naudi difonia aquest missatge, es feien públiques les dades de l’índex de criminalitat i seguretat del 2026 elaborat per Numbeo. Segons aquest estudi, Andorra és el país més segur d’Europa i el segon més segur del món.

Amb aquestes xifres sobre la taula, el debat ja no és només ideològic, sinó també de relat. Fins a quin punt té sentit construir discursos polítics basats en un “fantasma” de la inseguretat quan les dades situen el país al capdamunt dels rànquings de seguretat? I, sobretot, si aquest tipus de missatges responen a una preocupació real o a l’objectiu d’atreure un determinat segment de votants en un moment en què la dreta, arreu, ha decidit parlar clar i sense filtres.

La pregunta queda oberta. El que sembla clar és que la competició per liderar l’espai de la dreta andorrana ja no és tan clara com fa uns mesos, i que el discurs identitari i de seguretat pot esdevenir una de les principals armes en aquesta batalla política.