Les iniciatives impulsades per les administracions per fomentar la construcció de pisos de lloguer a preu assequible o regulat continuen topant amb una realitat incòmoda: la dificultat que el sector privat hi vegi un interès real. Els darrers intents d’Andorra la Vella ho evidencien, amb concursos declarats deserts, projectes reformulats i procediments que s’allarguen en el temps sense resultats clars en un moment on els pisos ja fa temps que haurien de ser al mercat, però es van demorant.
Un dels casos més recents és el projecte de Terra Vella, on el Comú ha hagut de canviar d’estratègia després que el concurs inicial per a la concessió quedés desert perquè l’única proposta presentada no complia els requisits del plec. Ara, la corporació ha optat per un procediment negociat amb publicitat, amb l’objectiu de fer més atractiva la iniciativa per als promotors. Aquest tipus d'adjudicacions parteixen d'un plec de bases, però no són estrictes com els concursos habituals, sinó que el Comú pot negociar cara a cara amb les empreses que s'hi han presentat i rebaixar les seves expectatives o canviar aspectes que prèviament s'havien posat al plec per aconseguir l'èxit en el concurs.
El projecte preveu la construcció d’entre 40 i 50 habitatges de lloguer a preu regulat, amb un model de gestió mixt: una part dels pisos serà gestionada directament pel Comú i una altra pel concessionari privat. Els preus màxims se situen en 825 euros mensuals per als pisos de dos dormitoris i 1.000 euros per als de tres, i la concessió tindrà una durada de fins a 50 anys, al final dels quals l’edifici passarà a mans comunals.
Segons va explicar el cònsol major, Sergi González, el Comú continua apostant per la col·laboració publicoprivada perquè considera que les respostes a la crisi de l’habitatge han de ser compartides. En aquesta línia, en els darrers mesos s’han mantingut converses amb empreses del sector per ajustar determinats aspectes del plec i reforçar la seguretat jurídica i financera del projecte.
Aquest escenari, però, no és nou. Ja durant el mandat anterior, amb Conxita Marsol al capdavant del Comú, es va parlar públicament de la possibilitat d’impulsar habitatge assequible en zones com el Cedre, però el projecte no va arribar a materialitzar-se en un concurs formal. Fonts comunals de l’època admetien que el model estava en fase d’estudi i que les converses amb promotors no van acabar generant cap proposta positiva, fet que apunta a una manca d’interès del sector privat en les condicions plantejades per l'estat previ que presentava el terreny a edificar. Aquell mateix edifici, aquest cop amb un projecte impulsat per Govern i la corporació actual, també ha topat amb un concurs públic que no ha acabat reeixint.
A aquesta situació s’hi afegeixen altres experiències recents, com el programa Reviu, on algun dels concursos per rehabilitar pisos també ha quedat desert. Un patró que es repeteix i que posa sobre la taula una qüestió de fons: els objectius del sector públic i del privat sovint no coincideixen.
Mentre les administracions busquen invertir en habitatge sense disparar la despesa pública, limitar riscos i garantir preus assequibles, els promotors privats tendeixen a prioritzar la rendibilitat i el marge de benefici. Aquesta tensió fa que trobar un punt d’equilibri sigui complex i que molts projectes quedin encallats abans de tirar endavant.
El cas de Terra Vella és ara una nova prova de foc. Les empreses interessades tenen fins al 27 de març del 2026 per presentar les seves ofertes. El resultat del procediment servirà per comprovar si els ajustos introduïts pel Comú són suficients per fer viable una col·laboració que, sobre el paper, tothom defensa, però que a la pràctica continua generant reticències. El temps va corrent, sense que les solucions en forma d'habitatge a preu regulat ajudin a destensar la situació de l'habitatge al país.
