El Govern d’Andorra ha tancat el pressupost del 2024 amb un superàvit de 46 milions d’euros. Es tracta d’un increment de 23 milions d’euros respecte al tancament del 2023, ja que aquell any es va tancar l’exercici amb un resultat de caixa de 23 milions d’euros. La xifra del 2024 també és molt superior a la que es va pressupostar prèviament. L’executiu va calcular un dèficit de 33 milions d’euros.
L’administració va assolir un 16% més d’ingressos l’any passat, uns 90 milions d’euros de més. “Això és perquè l’economia s’està comportant millor del que teníem en els escenaris quan ho vam pressupostar”, ha explicat el ministre de Finances, Ramon Lladós.
De fet, els Fons Monetari Internacional també va calcular a la baixa perquè va preveure que Andorra “creixeria al voltant de l’1,8 i el 2 i hem acabat creixent el 3,4%. Això es reflecteix amb més ingressos”, ha puntualitzat Lladós. L’administració ha tingut un 10% més de despeses que l’últim any i ha invertit un 35% més també. Tot i això, el resultat de caixa ha acabat sent positiu de 46 milions d’euros.
Des del departament de Finances quan es va pressupostar l’exercici, la previsió era ingressar 586 milions d’euros, però se n’ha acabat ingressant 641, un 9% més. Amb les despeses financeres es va preveure unes xifres semblants a les gastades, però en les de capital no s’ha acabat gastant el previst que es va estipular.
“No fas tot el que et pensaves en obres” i “algunes de les obres no han estat tan costoses com vam pressupostar”, ha justificat en aquest sentit el ministre sobre les despeses de capital. Tot plegat ha permès superar les xifres que va estimar el Govern, que era un dèficit de 33 milions d’euros. “Hem acabat amb un excés de caixa de 46 milions d’euros això reflecteix un procés pressupostari prudent i una execució rigorosa”, ha asseverat el titular de Finances.
Pel que fa als impostos directes, es va recaptar més, passant dels 90 als 107 milions d’euros. El ministre de Finances ho atribueix a una combinació d’una major activitat econòmica i perquè les empreses també guanyen més.
Pel que fa als indirectes, la taxa de consum va augmentar dels 87 milions als 112 en un any. Aquí hi ha jugat un paper clau les taxes del tabac. “L’any 23 va ser dolent en recaptació del tabac, es van vendre menys cartons, però es va compensar a començament del 24 i el maig vam apujar les taxes del tabac”, ha argumentat Lladós. Pel que fa a l’IGI va experimentar un creixement del 6% en comparació amb el 2023.
L’executiu va tancar el 2024 amb un endeutament del 31,8%. De fet, la tendència des de la pandèmia és que es va reduint cada any que passa. En aquest sentit, es col·loca lleugerament per sota als nivells anteriors a l’any 2019, que era del 32,7%. “Hem aconseguit tancar les xifres fent el que volíem fer, recaptant més perquè l’economia creix i sense apujar impostos”, ha destacat Lladós. “I tot això ho hem fet en mig d’un programa, que és la inversió més important, com és la construcció de tot el parc públic de l’habitatge. Des del 2022 fins al pressupost del 2025 ja portem prop 100.000 milions d’euros, hem fet tot això gràcies al creixement de l’economia, i a la prudència i el rigor que hem gestionat els diners públics”, ha afegit Lladós.
El ministre ha tret pit sobre la gestió portada a terme fins al moment. “Ningú acaba amb un resultat de caixa positiu, ningú encerta tan bé els ingressos i les despeses, es desvien molt més. Si ens comparem amb els països veïns, ho fem bastant bé”, ha remarcat Lladós. En aquest sentit, ha posat l’exemple d’Espanya, pel qual es van mostrar contents de tancar l’any amb un dèficit del 2,8% del PIB. En el cas d’Andorra, ha estat de l’1,2% positiu. “Estan supercontents i crec que n’han d’estar perquè en els millors escenaris es pensaven que acabarien amb un 3% de dèficit i estan contents perquè són els primers d’Europa, els governs europeus acaben amb dèficits del 5%”, ha relatat Lladós.
