Cerni Escalé, cap de l’oposició d’Andorra i líder de Concòrdia, va atendre el digital La Ciutat en una entrevista on vam parlar d’habitatge, l’Acord d’associació o l’avortament. A banda d’això, també es va sotmetre al test de La Ciutat. Aquestes són les seves respostes:
Quan era petit, què volia ser de gran?
Quiosquer. M’agradava molt llegir revistes i còmics.
Quina va ser la seva primera feina?
Guia al Museu Casa d’Areny-Plandolit a Ordino.
Quin és el plat que li surt millor a la cuina?
Em van fer una pregunta similar. Cuinava un plat que era salmó amb rocafort, però la meva dona em va fotre bronca després de l’entrevista. Em va dir: “no me l’estàs cuinant”. Tot i això, històricament, el meu plat estrella és el salmó al rocafort.
Si poguessis viatjar en el temps, a quina època aniries?
Al present, estic molt content de viure en el present pel confort en la modernitat i perquè són temps apassionants.
Un lloc del país on perdre’t?
La Vall del Madriu, particularment Ramio. S’hi han fet molts esforços de conservació. És un poblat antic al mig de la muntanya i envoltat del patrimoni natural.
Una cançó que no et puguis treure del cap?
Ara que parlem de política, el musical Hamilton. Va sobre el pare de la revolució americana amb rap i hip-hop. És una barreja supereclèctica.
Quants partits has votat?
Bastants. Vaig votar DA, PS, o Liberals en una ocasió. No ens sentíem còmodes amb els partits establerts, per això vam crear el nostre propi partit.
Té algun referent polític?
Normalment contesto Angelina Mas, una de les primeres dones polítiques a Andorra. A nivell global és més complicat, però a nivell andorrà l’Òscar Ribas Reig és amb qui sento més identificat el projecte de Concòrdia. Hi ha una visió més a llarg termini. Fins i tot em sento identificat amb el seu tarannà, tot i que ell és un home d’Estat i jo no.
Descriu l’Acord d’associació amb una paraula.
Massa.
Completi la frase, l’habitatge a Andorra és…
Precari.