Concòrdia va irrompre amb força a les eleccions generals d’Andorra, assolint la segona posició en els seus primers comicis. Des del Consell General, el seu grup ha abanderat qüestions com la defensa del català, el dret a l’habitatge o una posició crítica amb l’Acord d’associació amb la UE que s’ha presentat. Parlem sobre l’actualitat del país amb Cerni Escalé, cofundador de Concòrdia i actual cap de l’oposició.
Fa un any i mig que van entrar al Consell General com a segona força. Com ha sigut aquesta arribada?
La història de Concòrdia és atípica. Som un grup de persones joves que ens reunim a la terrassa de la meva àvia amb l’objectiu de configurar un moviment entorn de tres eixos. La conservació del patrimoni natural, el benestar social i la pertinença al país. Que aquest partit tregui els segons millors resultats a les eleccions nacionals és una cosa que no havia passat mai. És bonic que puguis construir un projecte polític entorn del que realment penses. Això no passa gairebé enlloc.
Després de les eleccions generals, van venir les comunals.
El partit en diverses coalicions va guanyar en tres de les set parròquies. Per tant, és un partit molt jove i que ha crescut ràpidament. En gran part perquè els temes que vam tocar des del principi eren rellevants i hi havia l’espai polític. Venim d’una política d’oposició sistemàtica i de grans enfrontaments, l’objectiu de Concòrdia era trencar-ho. Fer una política crítica, però de proposta, proactiva i pensant en les generacions futures.
En aquestes eleccions el principal tema era l’habitatge.
El problema de l’habitatge el patim perquè hi ha hagut molta inversió estrangera, la gran majoria des de l’obertura de 2012. Ens trobem en un lloc atractiu, amb baixa pressió fiscal i en un context d’obertura de l’economia. Aleshores, comencen a arribar inversions -sobretot espanyoles- de contravenda d’immobles i apugen els preus de l’habitatge. A banda de la inversió estrangera, el problema també són les moltes residències passives de molt poder adquisitiu, que també compren altres habitatges.
“Concòrdia té l’objectiu de fer una política crítica, però de proposta, proactiva i pensant en les generacions futures”
La Llei òmnibus que planteja el Govern pot resoldre-ho?
És una llei que toca diferents lleis. Per un costat, modifica aspectes tècnics i genèrics de Llei d’immigració. Pel que fa a la Llei d’inversió estrangera, diu que ha d’haver-hi un límit al nombre de residències secundàries que una persona pot comprar al país. Ho limita a dues segones residències. Aquesta mesura fa poc per solucionar el problema. Cal limitar les compres a una sola residència secundària per part de les persones que no hi viuen ni hi treballen. No són realment dues segones residències. Potser una sí que ho és, però l’altra és directament inversió. A més, entre el 90 i el 95% dels inversors estrangers ja han comprat una residència. Per què encara permetem especular al nostre país?
També demanen un sistema de quotes.
Si tenim 7.000 persones interessades a comprar les nostres cases, després els andorrans no hi poden viure. Proposem ser molt més estrictes amb el nombre de metres quadrats que es poden comprar per part de persones estrangeres. S’ha de limitar a un topall de 10.000 m².
Aquesta inversió estrangera pot ser a qualsevol lloc del país?
No, defensem que hi hagi determinades zones reservades a la població del país. Al voltant de les places públiques o dels serveis del país. Si una persona estrangera vol tenir una segona residència a peu de pistes, la podrà tenir. El dia a dia d’Andorra no ocorre a peu de pista.
“Si tenim 7.000 persones interessades a comprar les nostres cases, després els andorrans no hi poden viure”
A banda de definir la inversió, la llei toca la fiscalitat.
Modifica el marc tributari. Som el país del món amb els impostos més baixos per l’immobiliari. El Govern actual encara ens ha fet més competitius en aquest sector en el qual no voldríem ser-ho. Un exemple és l’aprovació l’any 2023 d’una llei que eliminava l’impost de plusvàlues immobiliàries. És a dir, l’impost a l’especulació immobiliària. Van passar del 10% sobre els beneficis al 5%. Ara el Govern de DA proposa que sigui un 10% en els primers dos anys i d’un 5% entre els dos anys i els cinc. És menys ambiciós que la llei anterior, que partia del 10% i el disminuia progressivament fins als deu anys. Si et comprava un immoble i el tornava a vendre abans que passessin deu anys, encara pagava una part dels beneficis.
Hem de ser molt més ambiciosos a l’hora de taxar l’especulació immobiliària. Necessitem prioritzar l’habitatge digne i a preus accessibles per les persones que viuen al país. La majoria de propietaris en són responsables, però la irresponsabilitat és del Govern a l’hora de no apujar impostos i dels especuladors.
Quins punts de la Llei òmnibus estan millor definits?
La llei sobre els immobles d’ús turístic és probablement la que està millor empastada. Limita els habitatges d’ús turístic en zones urbanes. A banda d’això, hi ha una mesura d’ocupació als pisos buits que segueix un projecte d’impost als pisos buits. La idea és alliberar una part d’aquest parc d’habitatge que està desocupat. Tenim llars sense persones i persones sense llar.
L’Acord d’associació amb la UE ha generat posicions diverses. Concòrdia diu que està a favor d’un Acord, però no d’aquest. L’aliança amb la UE és inevitable?
Andorra és un país molt petit i totalment envoltat per la Unió Europea. És inevitable continuar tenint relacions amb l’àrea econòmica integrada més gran del món i que a més ens encercla. La qüestió és com s’estructura aquesta relació. Tenim sobre la taula un Acord d’associació que és l’acord més ambiciós que la UE ha negociat amb un país tercer. Així ho veu la Comissió Europea. És un acord d’entrada al mercat únic i té una naturalesa sobretot econòmica. L’acord que ha negociat el Govern implica l’adaptació automàtica per Andorra de les normes europees que s’aprovin.
“Hem de ser més ambiciosos a l’hora de taxar l’especulació immobiliària”
Andorra hauria d’aplicar les directives europees sense dret a rèplica?
És complex. Hi ha certes matèries que són d’aplicació automàtica. Per exemple, en les que afecten les mercaderies la majoria ho són. Ens consulten a l’inici del procés i després decideixen des de Brussel·les. Sense eurodiputats ni representants a les institucions europees. És un acord molt ampli, hauríem d’adoptar de cop 6.000 lleis i tota la jurisprudència fins ara.
Les normes europees passen per un comitè mixt, compost per la part andorrana i l’europea. La qüestió és si no ens posem d’acord. En aquest cas, el mecanisme de resolució de competències és que decideixi el tribunal europeu, qui decideix en base al dret europeu. A la pràctica, hi ha una probabilitat molt alta que Andorra hagi d’acceptar sense més ni més les normes europees. Hem de trobar una fórmula que no generi un impacte tan gran, modificant els aspectes que ens facin retenir la capacitat decisòria i evitar que el nostre teixit sigui substituït per empreses europees.
Com afectaria les empreses andorranes aquest Acord?
Sobre l’Acord, Concòrdia creu que ara mateix no toca fer-lo i que ara ens hem d’ocupar del problema de l’habitatge. A més, pensem que s’hauria pogut negociar millor. Ara bé, és important parlar d’aspectes positius de l’Acord. Un d’ells és que les empreses andorranes podran operar dins del mercat interior europeu. El dubte està si realment les empreses andorranes són prou competitives per operar en aquest mercat. Un altre punt positiu és que els estudiants i altres andorrans puguin establir-se més fàcilment als països de la UE.
Hem de veure com és l’entrada, però hi ha altres alternatives d’acord. Un exemple són els acords d’associació que la Unió Europea ha oferit a Suïssa. També tenien un acord negociat com el nostre, van dir que no i s’han plantejat alternatives. Som europeus i és important formar part de les institucions europees, però sense sacrificar la qualitat de vida del país.
Quines són les línies mestres del vostre acord alternatiu?
N’hem mencionat algunes ja, però hi ha altres aspectes. A nivell d’immigració, l’Acord diu que Andorra ha de fixar una quota mínima basada en una fórmula. Depèn de com es llegeixi l’Acord aquesta fórmula pot voler dir un increment del 35% en els pròxims 15 anys o un increment irrisori. Aquestes interpretacions diverses són un problema. Hem d’entendre què s’ha negociat i fer un replantejament.
“Hi ha una probabilitat molt alta que Andorra hagi d’acceptar sense més ni més les normes europees”
A Andorra les dues principals forces s’estan barallant per això. Aquesta situació no fa perdre força al país en la negociació amb la UE?
El Govern ens va oferir formar part d’un pacte d’Estat, com també ho va oferir a partits extraparlamentaris. Es plantejava dos observadors escollits entre tots. Ens proposaven un observador escollit pel grup de la majoria i un altre que havíem de compartir amb cinc altres forces polítiques, amb qui tenim visions diferents. En cap moment va haver-hi un plantejament del Govern per anar a negociar junts. Si hagués existit, des de Concòrdia s’hauria acceptat. Hem tingut el partit principal promovent l’Acord i el nostre partit demanant renegociar-lo.
El Govern no està en la posició de renegociar-lo i vol dur-lo a referèndum. Si es manté així, Concòrdia defensaria el ‘no’?
És així. El més recomanable seria directament no votar si l’opinió pública andorrana és contrària. Es publicaran en breu enquestes sobre això. Si es confirma que hi ha una majoria que no vol l’Acord, s’hauria de deixar en stand by. Tàcticament, votar ens aniria bé, perquè s’interpretaria com un ‘no’ al Govern. Però al país no ens aniria bé, ja que danya la relació futura amb la UE. Una cosa és demanar renegociar-ho i l’altra és fer un referèndum i que els ciutadans diguin que no. Pot haver-hi una lectura antieuropea.
Es queixen de la promoció de l’Acord per part del Govern. No és el normal mostrar les bondats del que ells mateixos han negociat?
El problema de la comunicació de l’Acord és que des del Govern s’està publicitant l’Acord. No està informant, està intentant persuadir. Una cosa és descriure l’Acord de forma neutral i l’altra és intentar convèncer la gent d’una posició política gastant-se milions d’euros. Publicacions a la premsa, una intel·ligència artificial que només respon coses positives… Hi ha aquest esforç d’Estat per convèncer utilitzant fons públics. El Govern hauria de ser neutral i això no treu que DA pugui dir el que vulgui per defensar la seva posició amb els fons del partit. Si no, es confon partit amb Estat. A banda d’això, amb quines garanties democràtiques vas a un referèndum sense que la gent estigui informada? Això és el més greu.
“Hi ha aquest esforç d’Estat per convèncer de l’Acord utilitzant fons públics”
S’està amagant informació?
Es reflecteixen els punts positius i no els punts negatius.
El gener el Govern hauria de multar els establiments que no atenguin en català. S’arribarà a aplicar degudament aquesta norma?
No en tinc cap dubte. La llei és molt clara amb què ha de fer el Govern en cas de no complir-se: sancionar. Sona lleig parlar de sancionar perquè primer s’ha de persuadir. Però imagina’t que, en lloc de fer multes de trànsit, informéssim. Què passaria? La gent continuaria aparcant malament. Passa el mateix amb l’aplicació de la Llei del català als comerços. El Govern deia que preferia informar i la posició de Concòrdia va ser que s’havia de complir la llei. Tinc confiança en què el Govern adaptarà la seva posició, malgrat que en 20 anys no s’ha fet ni una sanció. De totes maneres, amb aquesta nova llei qualsevol persona pot portar un cas a la justícia si el Govern no el sanciona. Crec i espero que no arribarem a aquesta situació.
El síndic assegura que aquesta legislatura serà la de la despenalització de l’avortament, però no de la legalització. És suficient?
A Andorra l’avortament està prohibit i penat en qualsevol cas. Penat a la dona i al metge. En part, la situació és aquesta perquè Andorra té un règim de coprincipat parlamentari i hi ha la percepció que el copríncep episcopal deixaria la seva posició si aprovem l’avortament. Des de Concòrdia, creiem que els drets humans han de passar per davant i en casos com el risc per a la mare no ha ni d’haver-hi debat. Sabem que venim d’un règim amb segles d’antiguitat i el volem protegir, però un primer pas immediat ha de ser la despenalització i un segon pas hauria de ser la legalització dins de terminis raonables.
“Un primer pas amb l’avortament ha de ser la despenalització i un segon pas hauria de ser la legalització dins de terminis raonables”
El Vaticà podria posar bastons a les rodes?
És important ser clars amb la nostra relació amb la Santa Seu i el copríncep episcopal, i mostrar que la voluntat és aquesta. A partir d’aquí, trobar els mecanismes que poden fer-ho més fàcil a les dues parts.
El FC Andorra podria haver d’anar a jugar fora del país per falta d’estadi. Aquesta carpeta hauria de ser un tema d’Estat?
Per mi ho és. Un equip que es diu FC Andorra hauria de jugar al país, però és veritat que no hi ha cap norma que vinculi això. Nosaltres hem estat molt crítics amb el fet que es donessin subvencions molt elevades a l’equip sense cap requisit que ancori el projecte al país. De cara al futur, ens va bé tenir projectes esportius d’alt nivell pel factor econòmic i també per les persones que viuen a Andorra. L’oci, el sentit de cohesió, el futbol base fa el projecte extensible a les famílies… Si hi ha una inversió forta per part del Govern, ha d’assegurar-se que el projecte creixi al país.
