La ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, juntament amb el coordinador de l’àrea de Sociologia d’Andorra Recerca + Innovació (ARI), Joan Micó, han presentat aquest dimarts els resultats de “l’Estudi sobre l’impacte de la tecnologia en l’adolescència”. Es tracta d’una àmplia enquesta que s’ha fet a més de 2.000 estudiants de segona ensenyança del país, i que replica un estudi similar que va fer-se a Espanya l’any passat endegat per Unicef. Així, i després de veure els resultats interessants que van aconseguir-se a l’estat veí, el Comitè Nacional d’Unicef al Principat va posar-se en contacte amb Educació per tal de proposar-los fer-ne un de similar a Andorra. Per aquest motiu, la presentació també ha comptat amb el director d’Unicef Andorra, Albert Mora.
Tal com ha apuntat la ministra, l’objectiu de l’estudi no és només conèixer en profunditat els hàbits dels adolescents pel que fa a internet, les xarxes socials i els videojocs, sinó també identificar possibles mals hàbits i pràctiques de risc. En aquest sentit, i entrant al detall, han participat en l’enquesta 2.161 joves d’entre 10 i 18 anys, de tots els sistemes educatius. L’estudi evidencia que gairebé tots els enquestats disposen de telèfon mòbil amb connexió a internet i que l’usen tant per treballar a l’escola, com de manera lúdica. D’aquests, la meitat dormen amb el mòbil a l’habitació i prop del 18% es connecten diàriament passada la mitjanit.
Gairebé la totalitat dels adolescents utilitza les xarxes socials, en gran part per xatejar i socialitzar. Molts d’ells es connecten també per consumir música, pel·lícules i sèries i jugar. La sisena utilització més habitual és la de fer-hi tasques escolars. Pel que fa a les motivacions per accedir-hi, la majoria d’emocions que genera internet en els joves és positiva: el 95% hi sent alegria, el 80% plaer i diversió i el 70% suport i comprensió.
No obstant això, l’enquesta també mostra conductes en risc en línia i alerta d’aspectes com el sèxting, l’addicció al joc o altres aspectes: un 14% els enquestats pensa que pot haver patit ciberassetjament en algun moment de la seva vida, per exemple. També destaca especialment que la meitat dels joves han rebut missatges de contingut sexual i prop d’un 30% reconeix haver quedat amb algú que havia conegut a través de les xarxes. Prop de la meitat dels enquestats també assumeix haver visitat pàgines de contingut pornogràfic. Donades les respostes, l’ARI considera que un 36,2%, especialment noies, pot estar fent un ús problemàtic d’internet.
L’enquesta demostra que les limitacions establertes pels pares comporten una disminució significativa de bona part de les pràctiques de risc. Així i tot, ha alertat Joan Micó, “només el 25,4% refereix que els seus pares li posen normes a l’hora d’utilitzar internet, al 24% li limiten les hores d’ús, i al 14,3% els continguts als quals poden accedir”. A més, els joves també asseguren que prop del 41% dels seus pares fan servir el seu propi mòbil durant els àpats familiars. En aquest sentit, la ministra Vilarrubla ha remarcat de nou el paper “importantíssim” dels progenitors a l’hora de fer un control i acompanyament dels joves i del que fan en línia.
Pel que fa als jocs i videojocs, es tracta d’una de les principals fonts d’oci dels joves, amb prop d’un 60% que ho fa setmanalment, amb una mitjana de 10 hores. D’aquests, 1 de cada 3 hi destina diners. Per les respostes donades, l’ARI estima que a un 17% dels adolescents, l’ús de videojocs els podria suposar un problema, i un 3,1% addicional podrien presentar símptomes d’una possible addicció. Finalment, l’enquesta també fa referència a l’educació en línia. El 84% dels alumnes ha rebut classes en línia des de l’inici de la pandèmia, i un 32% li dona una valoració global de bona o molt bona. La gran majoria considera que té els coneixements suficients per seguir una classe virtual i els mitjans necessaris per fer-ho. Més de la meitat, però, assegura haver-se sentit sobrepassat en algun moment.
Com a conclusió, Vilarrubla ha valorat molt positivament l’alta participació en l’enquesta, perquè “ens ajuden a conèixer millor els nostres joves, així com els seus afers i inquietuds”. La ministra ha apuntat que “és indubtable que la tecnologia forma part de la vida dels adolescents”, i que és un àmbit innegociable tant en l’àmbit social com emocional. No obstant això, tant ella com Micó reiterat la importància que tenen els pares o tutors a l’hora de supervisar l’ús que fan els seus fills d’aquestes tecnologies: “l’enquesta mostra una relació directa entre la baixa supervisió parental, l’augment de les situacions de risc i la davallada de la salut emocional dels joves”.
Vilarrubla ha avançat que ja es treballa en un pla integral, conjuntament amb les associacions de pares, les associacions relacionades amb els adolescents i amb el suport d’Andorra Telecom per treballar conjuntament amb formacions a alumnes i famílies per posar solució als problemes detectats.
