La biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa ha acollit les X Jornades de Patrimoni Literari Ebrenc al llarg de dos caps de setmana. Sota el títol “Només és qüestió de tres mil anys”, aquest any han estat centrades en la figura del poeta i escriptor, Gerard Vergés i Príncep, ara en què es commemoren els deu anys de la seva mort.
Les jornades es van iniciar el divendres 8 de novembre a les 18h i van comptar amb les conferències de Sílvia Panisello, Verònica Hernández i Rosa Cubeles. Mentre que dissabte 9 de novembre va ser el torn de les conferències d’Emili Rosales, Marina Pallàs, Ramon García Mateos i Jaume C. Pons. També es farà un recital de poemes dedicats a Vergés i la ruta literària “Tortosa, sota l’ombra de Vergés”, a càrrec de Txell Aixarch, pels diferents emplaçaments de la ciutat que van ser singulars al llarg de la vida i de l’obra del poeta.
Aquest divendres i dissabte han tingut lloc algunes de les conferències més esperades de totes les jornades com, per exemple, “Gerard Vergés, una mirada artística fascinant”, a càrrec de l’escultora i pintora, Cinta Sabaté, esposa de l’escriptor i gran amic de Vergés, Manel Ollé. Sabaté va fer una lliçó magistral analitzant totes les cites artístiques i pictòriques que Vergés va emprar al llarg de la seva poesia com, per exemple, la “Dona llegint” de Rembrandt, “El trànsit de la Verge” d’Andrea Mantegna, “El niño de Guevara” de El Greco o “Le déjeuner sur l’herbe”, de Manet. Per acabar, Sabaté va fer una recitació de vint minuts de memòria dels versos de “L’ombra rogenca de la lloba”.
També ahir va ser el torn del doctor en filologia catalana de la Universitat de les Illes Balears, Nicolau Dols, que destacà que “tant Shakespeare com Vergés usaven els sonets i, molts d’ells, eren en segona persona perquè s’adreçaven a algú”. Dols es dedicà a fer una anàlisi comparada de les traduccions que va fer Vergés d’obres poètiques de la literatura universal amb d’altres realitzades per altres escriptors o traductors catalans i espanyols. Segons Dols el millor a l’hora de fer una traducció és “mantenir-se més fidel al text original que no pas a l’idioma traduït i la seva rima”. Per acabar recordant que Vergés es trobava còmode amb l’ús del paràmetre de peu de mètrica iàmbic, partidari dels decasíl·labs, tot i que, en el seu cas, no usà mai el decasíl·lab Ausiàs-Marchià.
Les jornades també van analitzar la relació de Vergés amb la música a través de la seva poesia gràcies a la recerca que ha realitzat el compositor reusenc, Joan Magrané, que parlà del concepte musical del sospir d’Ana Bolena, les referències de Mozart, Maler, Bruchner o Wagner.
Mentre que, l’assagista i crític literari, Sam Abrams, ha analitzat Vergés des d’una vessant narrativa amb els seus assajos directes i els seus assajos indirectes que eren els que amagava als escrits, opinions i reflexions que, regularment, publicava al diari de l’Avui.
També han impartit xerrades el poeta i autor de la reedició de “Tretze biografies imperfectes”, Joan Todó, o el doctor en filologia, Enric Blanco, que també ha fet una extensa glossa a la seva prosa desgranant tot el que amagava l’article “Itinerari de l’Ombra Rogenca de la Lloba” en el qual, per exemple, es desvetllava el contingut de documents inèdits fins ara com les cartes que s’escriviren Vergés i Pere Quart (Joan Oliver).
La regidora de Cultura, Mar Lleixà, ha estat l’encarregada de cloure els parlaments de les X Jornades de Patrimoni Literari Ebrenc i ha volgut deixar clar que “Vergés va molt més enllà de la nostra ciutat i del nostre territori i cal que se’l continuï reivindicant i que cadascú ho faci des de la seva posició”. “Amb les jornades hem pogut anar descobrint el retrat col·lectiu del poliedre que va ser Vergés que va cultivar els camps de l’art, la música, la prosa, la poesia o l’articulisme”. Lleixà ha recordat que pròximament se celebraran els 100 anys del seu naixement i que fins a la data s’han de seguir fent tot tipus d’accions per posar en valor la seva figura com, per exemple, la digitalització del fons documental de la revista Gèminis que es presentarà ben aviat a la mateixa biblioteca.
Per acabar reblant que “de tot el que hem llegit n’hem fet substància, esperem que de tot el que hem escoltat avui i aquests dies, també”.
En el seu torn, l’alcalde de Tortosa, Jordi Jordan, ha destacat que “Vergés és una figura de referència per al nostre territori i no totes les ciutats tenen poetes a l’alçada de Vergés, guardonat també amb una Creu de Sant Jordi”.
Jordan ha agraït que Vergés fos “un exemple de generositat, discreció i compromís” i ha volgut citar una anècdota de quan era el president dels Amics dels Castells i, un dia, va rebre una carta de Vergés en la qual l’animava a seguir defensant el patrimoni i li feia també una donació econòmica per al patrimoni tortosí.
Finalment, a la plaça dels Dolors, s’ha fet la presentació del projecte “Inspira vi i cultura”, encapçalat per un celler de vi ecològic de la Terra Alta i per Josep Ollé. La curiositat d’aquests vins és que les seves ampolles tenen fragments de poemes impresos a les seves etiquetes de diferents poetes catalans com Joan Maragall, Maria Mercè Marçal, Zoraida Burgos o Gerard Vergés. El tast de vins ha anat acompanyat d’una actuació musical inspirada amb els poemes de Vergés a càrrec de “Lo gitano blanc”, el grup del també escriptor, Andreu Carranza.
