La Biblioteca Marcel·lí Domingo ha acollit aquesta tarda l’acte de commemoració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust en el dia que també se celebren els 80 anys de l’alliberament del camp de concentració d’Auswitch.
Avui s’ha donat a conèixer el resultat de l’estudi que el departament de Cultura va encarregar-li a l’escriptor Joan Baptista Beltran i Reverté sobre la història dels deportats tortosins als camps de concentració. Una recerca que té com a objectiu culminar amb la col·locació de les llambordes Stolpersteine.
Així ho ha anunciat l’alcalde de Tortosa, Jordi Jordan, que ha destacat que “és molt necessari fer aquests actes de memòria en un moment en què l’auge de l’extrema dreta s’estén a tot el món” i que “coneixerem la història dels 40 tortosins republicans que van viure l’horror del feixisme i del nazisme que van tenir el coratge i la dignitat com a persones que van lluitar per la justícia i la democràcia”.
En aquest sentit, Jordan també ha explicat que el pròxim 25 de juliol l’Ajuntament de Tortosa homenatjarà el qui fou regidor del consistori republicà, Josep Mª Brull i Solares, dedicant-li la segona edició del cicle Memòries Tortosines. Brull era un jesusenc que va marxar a l’exili i que va ser deportat al camp de Gusen, a on l’assassinaren amb la brutal injecció de benzina al cor.
“D’aquesta manera fem passos perquè aquest passat no caigui en l’oblit i es faci pedagogia, sobretot, per a les generacions més joves”, ha reblat Jordan.
A continuació, Joan B. Beltran ha presentat els detalls del seu estudi tot destacant que, en total, es pot parlar de 200 deportats als camps que eren procedents de les Terres de l’Ebre. Tota aquesta recerca ha estat possible gràcies a l’existència dels arxius històrics municipals, comarcals, els registres civils i de defuncions, l’arxiu de Salamanca o també els arxius internacionals de França i Alemanya.
Al camp de concentració de Mathausen es van deportar 9.328 republicans espanyols i, més concretament, 36 tortosins. Mentre que als subcamps de Neuengame en van anar 3, un a Dachau i un més a Buchenwald.
Beltran ha explicat el cas del castell de Hartheim en el qual s’eliminaven tots aquells presoners que no servien per a fer treballs forçats a les cambres de gas. Allà van morir 450 republicans i, entre ells, s’hi trobaven els tortosins José Fatsini Fontcuberta, Juan Bella Cugat i Antonio Contel Calvet. Aquest darrer, però, no va arribar ni al castell perquè fou gasejat dins del camió fantasma.
Beltran també ha alertat que al llistat de deportats encara hi ha alguns interrogants que caldrà resoldre perquè no queda clar quin era el seu lloc de naixement. Aquest és el cas de Manuel Arnau Tàrrega que tot i estar registrat a Tortosa, l’arxiu de l’Ajuntament de El Prat de Llobregat també el reivindica com a natiu del municipi del Baix Llobregat. També hi ha dubtes en els casos de persones que havien nascut a Guadalajara o Buenos Aires, però que, en realitat, van acabar fent la seva vida a Tortosa. I també el cas de Ramon Verge Armengol, un infermer que, segons alguns testimonis, sembla ser que matava més vides que no pas en salvava. El tortosí fotògraf de Mathausen, Antoni Garcia, en parla obertament d’ell i l’ubica a l’EMD de Jesús, mentre que d’altres el situen a Jesús i Maria (actual Deltebre) i, fins i tot, a Barcelona.
Uns dubtes que s’haurien de poder aclarir igual que ja s’ha fet en el cas de Jacinto Caseres Vidal, de Els Reguers, que apareixia registrat per duplicat amb dos cognoms diferents “Caseres” i “Cáceres” al cens municipal. Un fet que els periodistes Irene López i Gustau Moreno ja van alertar el 2021, quan l’anterior consistori de Roigé va errar el nombre de llambordes Stolperstein que s’havien d’encarregar en haver comptat aquest deportat per duplicat.
També ara s’ha pogut saber on són les restes del deportat Rafel Cardona, familiar de Jaume Rocamora, que fou incinerat al camp d’Steyr. La particularitat d’aquell camp, però, és que en comptes de desfer-se’n de les cendres, les dipositaven en unes urnes i n’anotaven les dates i els noms. Les urnes encara es conserven en una fossa del camp, tot i que la majoria d’elles han perdut les inscripcions.
Entre d’altres curiositats descobertes durant la recerca, Beltran també ha volgut destacar el fet que ha trobat un llibre que explica que el jove enfilat a dalt del crematori que avisava de l’arribada dels soldats alliberadors, era de Tortosa. Ara falta descobrir quina era la seva identitat.
I, finalment, ha mostrat la carta que tres supervivents dels camps nazis (els germans Ramon i Joan Garcia Gisbert i el fotògraf Antoni Garcia) van publicar a l’Ebre Informes adreçant-se al llavors alcalde de Tortosa, Felipe Tallada. Els membres de la Federació Espanyola de Deportats demanaven que es dediqués un carrer a tots els tortosins deportats que van ser assassinats. Una tasca que encara està pendent i que, com deia la periodista Montserrat Roig, “si hi ha un acte d’amor, aquest és la memòria”.
Una memòria històrica que també ha estat present a la lectura del manifest de l’associació d’Amical Mathausen que ha anat a càrrec de dos alumnes de l’institut Dertosa. El manifest d’enguany destaca que “tot va ser fruit d’un sistema polític que aspirava a perpetuar-se en el poder” i que “no va ser un somni de Hitler, sinó la implicació dels sectors de la societat més culta i de més poder els qui ho van fer possible”. Tot denunciant també “els perills dels actuals discursos d’odi que es difonen a les xarxes socials i que posen en perill la lluita de centenars d’homes i dones que ens han precedit”.
La tarda ha finalitzat amb la presentació del llibre “Portes de la memòria: deportació dels republicans ampostins als camps nazis”, dels professors Lluís Montull i Carme Maigí. Un llibre que sorgeix arran del projecte escolar i educatiu “Portes de la Memòria” impulsat pel Memorial Democràtic i que va permetre que els estudiants ampostins poguessin fer una exhaustiva recerca sobre els 10 ampostins deportats als camps nazis. Un projecte de comunicació intergeneracional que, com diu Montull, “va permetre que obríssim les portes del centre per a l’entrada dels testimonis dels deportats i després pel retorn de la nostra recerca cap a la comunitat”.
Un projecte que va culminar amb la instal·lació de les llambordes Stolpersteine i del qual se n’ha fet una exposició itinerant i el llibre.
👉Tortosa mantindrà els abonaments de transport públic urbà al 50%