Les Terres de l’Ebre han tancat el 2025 amb el creixement demogràfic més elevat dels darrers anys i amb una millora consolidada del mercat laboral, tot i mantenir reptes estructurals importants. Així ho recull l’Informe d’Economia Local i Regional 2025, elaborat per la Càtedra d’Economia Local i Regional de la Universitat Rovira i Virgili, que dibuixa un territori que guanya població, redueix l’atur i reforça alguns sectors clau, però que encara creix per sota del conjunt de Catalunya en termes econòmics.
El director de la Càtedra, Miquel Àngel Bové, ha resumit el moment actual com una fase de recuperació demogràfica i millora laboral, però amb assignatures pendents. Entre elles, la moderació del creixement, la bretxa de gènere en l’atur, l’evolució desigual de la indústria i els desequilibris entre comarques.
Sis anys continuats guanyant població
Les Terres de l’Ebre han registrat el sisè any consecutiu de creixement poblacional. El 2025, l’increment ha estat de l’1,57%, amb 2.942 nous residents, fins a arribar als 189.857 habitants. Aquesta taxa supera tant la del 2024, que va ser de l’1,31%, com la mitjana catalana, situada en l’1,39%.
Amb aquestes dades, el territori s’acosta al màxim històric d’aquest segle, registrat el 2012 amb 191.826 habitants. Tot i això, les Terres de l’Ebre continuen representant només el 2,3% de la població catalana i mantenen una densitat molt baixa, de 57,6 habitants per quilòmetre quadrat, molt lluny dels 253 de mitjana a Catalunya.
El creixement, però, no es reparteix de manera homogènia. El Baix Ebre i el Montsià concentren la major part de l’augment i ja agrupen més del 82% de la població ebrenca. El Baix Ebre creix un 1,94% i arriba als 83.594 habitants, mentre que el Montsià ho fa un 1,74% i se situa en 72.582. La Ribera d’Ebre avança de manera més moderada, amb un 0,82%, i la Terra Alta és l’única comarca que continua perdent població, amb una caiguda del 0,61%.
La immigració explica tot el creixement
L’informe subratlla que tot el creixement poblacional del 2025 s’explica per l’arribada de població nascuda a l’estranger. Aquest col·lectiu ja suma 44.701 residents i representa el 23,4% del total, després d’un increment de 3.503 persones en un sol any.
Aquesta arribada de població, especialment procedent de l’Àfrica i l’Amèrica del Sud, actua com a contrapès de l’envelliment estructural del territori. En paral·lel, la població nascuda a Catalunya i a la resta de l’Estat ha disminuït.
L’atur baixa al nivell més baix des del 2008
El mercat laboral també presenta una evolució positiva. L’atur mitjà registrat s’ha situat en 7.778 persones, un 4,6% menys que el 2024 i el valor més baix des del 2008. La xifra és menys de la meitat dels 16.005 aturats que es van registrar el 2013, en plena crisi econòmica.
La millora, però, no arriba igual a homes i dones. Les dones ja representen el 58,6% del total de persones aturades a les Terres de l’Ebre, el percentatge més elevat de tota la sèrie analitzada des del 2005. Entre el 2021 i el 2025, l’atur masculí ha baixat un 32%, mentre que el femení només ho ha fet un 22%, fet que consolida una bretxa de gènere estructural.
També preocupa l’evolució del treball autònom. Les Terres de l’Ebre, juntament amb Ponent, són l’únic àmbit territorial català on el nombre d’autònoms ha disminuït entre el 2021 i el 2025, amb una caiguda de l’1,91%, mentre que al conjunt de Catalunya ha crescut un 2,67%.
Una economia diferent de la catalana
L’estructura econòmica de les Terres de l’Ebre continua sent molt diferent de la del conjunt del país. L’agricultura concentra el 9,4% de l’ocupació, més de sis vegades el pes que té a Catalunya. La indústria representa el 14,1% dels treballadors i la construcció el 7,9%, totes dues per sobre de la mitjana catalana.
En canvi, els serveis ocupen el 68,5% de les persones treballadores ebrenques, més de deu punts per sota del conjunt de Catalunya. Aquesta especialització en primari, indústria i construcció continua sent una de les grans singularitats del territori.
La indústria manté un pes molt elevat en el Valor Afegit Brut, amb un 39,2% del total, més del doble que el conjunt català. Aquest pes s’explica en bona part per l’especialització energètica, especialment a la Ribera d’Ebre. Tot i això, el sector industrial no ha crescut al mateix ritme que Catalunya: el 2024, el VAB industrial ebrenc va augmentar un 2,5%, davant del 3,9% català.
Els serveis i la sanitat, motors de creixement
Els serveis han estat l’únic gran sector en què les Terres de l’Ebre han crescut per sobre de la mitjana catalana. El VAB del sector va augmentar un 4,2% el 2024, una dècima més que Catalunya. Tot i aquest impuls, el seu pes continua sent inferior: representa el 51,4% del VAB del territori, davant del 75,1% català.
Dins dels serveis, la sanitat apareix com un dels motors econòmics més rellevants. Les activitats sanitàries i de serveis socials sumen 7.685 afiliacions a la Seguretat Social, un 10,1% de l’ocupació del sector serveis. Segons l’estudi citat per l’informe, l’impacte econòmic total de la sanitat se situa entre 96 i 157 milions d’euros de producció i entre 262 i 331 milions d’euros de VAB.
Turisme desigual i pes del sector primari
El turisme ha tingut un comportament irregular. Les pernoctacions hoteleres han baixat un 1,8%, fins a 691.500, mentre que les de càmpings han crescut un 5,3%, fins a 710.664, per sobre de la mitjana catalana. L’informe també destaca l’elevat pes dels habitatges d’ús turístic, que representen el 68% de les places d’allotjament, molt per sobre del 47,6% català.
El sector primari continua sent una peça clau. Representa el 3,9% del VAB ebrenc, gairebé cinc vegades més que la mitjana catalana, i concentra el 9,4% de l’ocupació. En total, les Terres de l’Ebre aporten el 12,9% de tota l’ocupació agrària de Catalunya, amb 7.225 persones treballadores.
Malgrat la millora general, l’informe conclou que el valor afegit generat al territori continua per sota de la mitjana catalana i que encara hi ha marge per aprofitar millor sectors amb potencial, com la sanitat, alguns segments industrials i el turisme.
Bové ha remarcat que les dades mostren un territori que guanya població i millora l’ocupació, però que ha d’afrontar reptes de fons com la diversificació econòmica, la igualtat de gènere al mercat laboral i els desequilibris entre comarques.
