La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, s’ha reunit aquest dissabte a Tortosa amb la Taula de Consens del Delta de l’Ebre, el delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Joan Càstor Gonell, i els alcaldes dels principals municipis afectats per tal de presentar l’Estratègia Delta, el Marc d’Actuacions Prioritàries per a la protecció del Delta de l’Ebre.
L’esperat anunci ha determinat que el pla preveu una inversió de 42 ME al llarg de 15 anys per tal de garantir la protecció del Delta de l’Ebre i aturar-ne així la seva regressió. El pla s’inicia aquest 2026, però els dos primers anys estan destinats a la realització d’estudis en més profunditat al territori i, per tant, els moviments de sorra no començaran fins al 2028.
L’Estratègia Delta s’estructura en cinc principals àmbits d’actuació que consistiran en: l’actuació de les platges frontals del Delta, la protecció frontal rere platja, les guardes de les badies, les guardes de les basses i les guardes del riu.
Moviments de sorra progressius mitjançant dragues marines
Si bé d’un inici s’havia comentat que el sistema de dragatge de sorra seria mitjançant una aportació massiva, finalment, s’ha decidit que es faci de forma progressiva, ja que, la qualitat granulomètrica dels sediments d’algunes zones era per sota del 5% recomanat. Així doncs, es mouran sis milions de metres cúbics de sorra per tal d’enfortir el litoral de les zones compreses entre l’Illa de Buda i Migjorn; la zona de la platja de la Marquesa i Riumar; i el Trabucador.
Els estudis previs realitzats des de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) han determinat que la zona que presenta una millor qualitat granulomètrica és la de la Punta del Fangar i la de la Punta de la Banya i, per tant, serà d’allà des d’on es dragarà la sorra. No obstant, es continuaran fent estudis en altres punts per acabar d’esclarir si són o no idonis per extreure’n sorra.
Amb tot, però, hi ha qui mostra una certa preocupació per quin serà el destí d’aquesta sorra abocada, atès que és sabut que una part d’aquesta no es consolidarà i tornarà a moure’s podent arribar a obstaculitzar les llacunes i provocant la mort d’algunes espècies com, per exemple, els musclos. Per aquesta raó, la UPC ha proposat també que s’implantin les que es coneixen com a trampes de sorra al costat de cadascuna de les zones d’aportació que haurien de facilitar les altres dragues del futur.
Així doncs, en aquesta primera fase l’objectiu és recuperar l’antiga línia de costa del 1983 (platja activa) i crear també una zona de lliure moviment dunar a la zona compresa entre la platja de la Marquesa i Riumar que inclourà una guarda interior multifuncional per a la protecció de la inundabilitat interior del Delta davant de les emergències climàtiques com la DANA. I és que allí és on hi ha el que es coneix com a mar morta que permet aturar els impactes dels temporals i evitar que erosionin el camí de guarda.
A més, la segona fase contemplarà la creació de la zona dunar rere platja que permetrà el moviment de les dunes mitjançant una guarda rígida interior que ha d’assegurar que els arrossars no s’inundin amb aigua salada del mar cada cop que hi hagi un temporal de fortes pluges o vent. Les guardes són cordons elevats de sorra i fang per protegir-nos de la pujada del nivell del mar. A més, s’ha acordat que sempre que sigui possible, aquestes seran emprades com a itineraris ciclables per tal de fomentar un model de turisme sostenible.
En aquest sentit, la consellera Paneque ha explicat que “ja estan acabades les dues primeres fases de la construcció dels 15 quilòmetres de la Guarda dels Alfacs, que planteja una elevació del terreny d’1,2 metres d’alçada per evitar que l’augment del nivell del mar pugui produir la inundació dels camps amb aigua salada” i que “ja s’està treballant en la redacció de la tercera fase, pel valor de 8ME, per a convertir tot el traçat des de La Ràpita fins al Trabucador en un carril bici”. Recordant també que “per al Govern és una actuació prioritària per a l’entorn natural i paisatgístic del Delta de l’Ebre”.
A aquesta tercera fase s’hi sumen les Guardes de Riu que han d’assegurar una cota suficient per a compensar la pujada prevista del nivell del mar i l’elevació del riu en cas d’una riuada. Es construirien entre Deltebre i Sant Jaume d’Enveja fins a la Desembocadura per tal de disposar d’una guarda rígida transitable d’1,8 metres d’alçada i una amplada de 4 metres. A la part dreta, ja hi ha un carril bici però està a una cota molt baixa i, per tant, s’haurà d’elevar 0,9 metres perquè actuï com a barrera de protecció.
Sense oblidar-nos també de la Guarda del Fangar, que suposarà una inversió de 2,6 ME, i que planteja una elevació d’1,5 metres per evitar també l’entrada d’aigua salada en cas de fortes ventades.
Per la seva banda, el portaveu de la Taula de Consens del Delta, Xavi Curto, ha destacat que “estem parlant d’un Marc d’Actuacions Prioritàries que ha de tenir el vistiplau de les tres parts: Ministeri, Generalitat i Taula de Consens” i que “avui encara no hem pogut parlar amb la part del Ministeri”. Curto considera que “encara hi ha coses que s’han de polir com, per exemple, els volums concrets de sorra que s’han de moure respecte a la polèmica de les zones de lliure transició dunar” i que “al llarg dels anys es podria anar replantejant”.
A més, Curto també ha traslladat a la consellera la preocupació dels forts temporals viscuts també la setmana passada i que van causar danys a la Badia del Fangar i al Canal Vell tot demanant que “hi hagi uns mecanismes d’actuació d’urgència molt més àgils mitjançant els ajuntaments i administracions de torn”. Pel que fa a les trampes de sorres, Curto ha dit que “la Taula ha acceptat que es faci de manera progressiva per la manca de sediments i que també es facin les trampes als dos extrems de les badies perquè no es col·lapsin”.
Per tal de fer possible el compliment del pla de l’Estratègia Delta s’ha acordat també la creació d’una Taula de Seguiment per acabar de definir i concretar les actuacions que es duran a terme. Aquesta taula estarà formada pel Servei Provincial de Costes (MITER), el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i la Taula de Consens del Delta.
