A la zona de l'illa de Gaita, un antic espai de maresmes entre les dues sortides al mar de la llacuna de l'Encanyissada, al parc natural del delta de l'Ebre, ja pràcticament no hi queda rastre de les piscines de formigó que durant dècades ha alterat el paisatge.
Des de fa un mes, el Departament de Territori hi executa el projecte per restaurar ambientalment i renaturalitzar l'antiga piscifactoria construïda a principis dels anys 90 del segle passat -un projecte impulsat per diversos futbolistes del Barça del 'dream team'- i abandonada des de fa més de dues dècades.
S'han enderrocat edificis i estructures per recuperar les antigues maresmes. Els pescadors esportius d'Amposta podran continuar utilitzant part de l'espai per accedir al mar.
La construcció i posada en marxa de la piscifactoria va suposar importants volums de terraplenats i una "modificació important" del nivell del sòl en una part important de la parcel·la, segons el Departament. A més d'alterar la naturalesa del sòl, asseguren, va modificar les condicions de les relacions entre aquest i les plantes i de profunditat del nivell de l’aigua al subsol. En alguns punts, a més, s'ha detectat contaminació per àrids de construcció i abocaments de residus.
"Tot això suposa una gran inversió perquè hi ha molt de formigó i molta feina de derruir les basses de formigó i aquestes infraestructures", ha apuntat a l'ACN el director del parc natural del delta de l'Ebre, Francesc Vidal. Territori, a través d'infraestructures.cat, executa unes obres amb un pressupost de 843.721,13 euros, període d'execució de sis mesos i finançament dels fons Next Generation. El projecte inclou la compra d'un arrossar adjacent que formarà part del nou espai. En total són 15 hectàrees.
Les retroexcavadores i camions ja han retirat bona part d'aquestes estructures constructives de les instal·lacions: laboratoris, piscines i vials. Ara treballen en el nou perfilament del terreny, seguint criteris geomorfològics i ecològics per tornar la funcionalitat com a maresma de l'espai i restituir la cota natural del terreny.
Es vol recuperar la capa edàfica, s'habiliten basses que permetin contenir aigua dolça i es facilitarà la implantació de vegetació autòctona. Unes basses de més d'un metre de profunditat que es puguin alimentar d'aigua dolça de les capes freàtiques (amb el mínim contacte amb la badia) i serveixin per reforçar un ambient de cert aïllament per a preservar les espècies autòctones davant de l'entrada d'invasores com la gambúsia.
L'objectiu final és que esdevingui un ecosistema funcional i autosuficient i, en la mesura del possible, poder "tornar a l'ambient original i aprofitar la restauració per intentar facilitar la ubicació d'espècies que estan en perill d'extinció com el fartet", segons Vidal. La proposta del parc natural és que a partir de la regeneració natural es configurin comunitats biològiques en els espais restaurats que haurien d'incloure salicòrnies, suaedes, a la primera línia de costa, o Arthrocnemum macrostachyum, Halimione portulacoides i Limonium spp en cotes superiors.
Tot i que el projecte no preveu que s'obri l'espai als usos públics previstos pel parc natural -si bé serà visible des de la guarda costanera prevista resseguint el litoral-, el Departament de Territori s'ha compromès a respectar l'ús que ja feien de l'espai els socis del Club Esportiu de Pesca Imposita, que seguiran disposant d'un accés directe per a les embarcacions a la badia dels Alfacs i una zona per aparcar els vehicles.
ACORD AMB L'AJUNTAMENT D'AMPOSTA I ELS PESCADORS
De fet, l'actuació de restauració s'ha dut a terme gràcies a l'acord amb l'Ajuntament d'Amposta, titular dels terrenys. En mans d'una entitat bancària després de l'abandonament de l'activitat, fa més de quinze anys el llavors govern municipal ampostí va comprar les instal·lacions per 450.000 euros amb la intenció d'impulsar-hi un complex lúdic i turístic. Un projecte que mai va prosperar.
La primera tinent d'alcalde, Núria Marco, ha destacat que l'actuació empresa ara ha estat un "exemple de col·laboració entre administracions i també amb la ciutadania". El govern municipal treballat amb la Generalitat per "trobar l'encaix" entre les necessitats del projecte de renaturalització, en un context d'adaptació al canvi climàtic, i les demandes dels pescadors, que ja feien ús d'un espai municipal i van votar en assemblea acceptar la proposta. "La voluntat ha estat poder quedar-se aquí i, evidentment, retirar allò que estava en desús", ha refermat Marco.
