Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
La nova declaració de zona de mercat residencial tens de la Generalitat modifica el mapa de municipis afectats a la demarcació de Tarragona. Reus i Tortosa en surten, mentre que Vila-seca i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant hi entren. El canvi genera reaccions diverses entre els ajuntaments, els sindicats d’habitatge i els agents immobiliaris.
La sortida de Reus i Tortosa no implica, però, que desapareguin les dificultats per accedir a un habitatge. En el cas de Reus, l’Ajuntament alerta que la ciutat continua tenint moltes famílies amb dificultats per accedir a un habitatge assequible, mentre que a Tortosa el consistori fa una valoració més positiva de l’evolució del mercat.
Reus perd el topall dels lloguers però manté les dificultats d’accés a l’habitatge
Reus és el municipi més gran de la demarcació que ha quedat fora de la zona residencial tensa. La regidora de Serveis a les Persones, Drets Socials i Habitatge, Anabel Martínez, celebra el canvi, però admet els dubtes que genera la pèrdua d’una de les principals eines aplicades fins ara: el topall dels lloguers.
Martínez recorda que la ciutat continua afrontant problemes d’habitatge i que moltes famílies no poden accedir a un habitatge assequible. L’Ajuntament treballa en dues promocions que sumen uns 200 pisos, en la rehabilitació de baixos per convertir-los en habitatges i en actuacions vinculades al Pla 50.000 de la Generalitat.
El Sindicat d’Habitatge de Reus, en canvi, ha qualificat la decisió de "temeritat i imprudència injustificable". El seu membre Guillem Jové defensa que el mercat de lloguer continua molt tensionat i reclama revisar la decisió.
Segons les dades de l’Incasòl citades en la informació, el lloguer mitjà a Reus durant el 2025 va ser de 576,27 euros mensuals. El sindicat alerta, però, que actualment els preus més baixos que troben als portals immobiliaris parteixen dels 674 euros mensuals i poden arribar als 1.800 euros.
Tortosa interpreta la sortida de la zona tensa en positiu
A Tortosa, l’alcaldessa Mar Lleixà fa una valoració positiva de la sortida de la ciutat de la zona de mercat residencial tens. Considera que el topall aplicat durant els darrers anys ha contribuït a frenar l’increment dels preus del lloguer i que altres indicadors d’assequibilitat han evolucionat favorablement.
El consistori no presentarà al·legacions, ja que els criteris es revisen anualment i, segons Lleixà, si el mercat es torna a tensionar la normativa es podria tornar a aplicar. L’Ajuntament mantindrà les seves polítiques d’habitatge social, amb l’objectiu d’ampliar el parc assequible i impulsar la rehabilitació.
A les Terres de l’Ebre, la sortida de Tortosa queda compensada per la incorporació de Camarles a la zona de mercat residencial tens. En total, el territori compta ara amb catorze municipis inclosos en aquesta categoria.
Vila-seca entra a la zona tensa i reclama més habitatge
La situació és diferent a Vila-seca, el municipi més gran de la demarcació que entra en la nova declaració. L’alcalde, Pere Segura, considera que la mesura arriba tard i assegura que la situació actual és "molt pitjor" que en la resolució anterior.
Segura afirma que el principal problema no és només el preu, sinó la manca d’oferta. "Molts veïns no en troben per poder llogar", assenyala.
L’Ajuntament reclama a la Generalitat que flexibilitzi els tràmits per facilitar la construcció. Segons el consistori, fa quatre anys que tramita urbanísticament una zona on es preveu construir 300 pisos, un 40% dels quals amb algun tipus de protecció.
Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant veu la declaració com una possible ajuda
Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant també entra a la zona de mercat residencial tens. L’alcaldessa, Assumpció Castellví, considera que la mesura pot ajudar, tot i que adverteix que no solucionarà per si sola el problema de l’habitatge.
El municipi afronta tant la manca d’habitatge com l’augment dels preus, en un context marcat també pel pes del turisme. El consistori alerta que alguns habitatges que podrien destinar-se al lloguer residencial no entren al mercat perquè els propietaris opten per obtenir més ingressos durant la temporada turística.
Salomó, sorprès per entrar a la llista
Un dels casos més singulars és el de Salomó, al Tarragonès. El municipi, d'uns 500 habitants, ha estat inclòs en la declaració, una decisió que l’Ajuntament assegura que no acaba d’entendre.
L’alcalde, Xavier Ferrando, considera que els criteris aplicats poden no tenir prou en compte les particularitats dels municipis petits i reclama una anàlisi més vinculada a la realitat de cada territori.
Al Camp de Tarragona també han estat declarats com a zona residencial tensa Constantí, el Pla de Santa Maria i l’Espluga de Francolí.
Els API alerten d’inseguretat jurídica
Els agents immobiliaris de Catalunya (API) han expressat la seva sorpresa pels canvis i qüestionen els criteris utilitzats per determinar quins municipis entren i quins surten de la zona tensionada.
El secretari de l’associació d’API de Catalunya, Francesc Quintana, alerta que els canvis constants poden generar "incertesa i inseguretat jurídica" entre els propietaris i acabar afectant la inversió en habitatge de lloguer.
Per la seva banda, el catedràtic de Dret civil Sergio Nasarre Aznar considera que la regulació ha moderat l’augment dels preus en alguns municipis, però no els ha reduït. També apunta a un possible "efecte frontera" entre municipis regulats i no regulats.
El nou mapa deixa així un escenari desigual a Tarragona: Reus i Tortosa perden la regulació mentre Vila-seca, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Salomó i altres municipis passen a estar sota el règim de zona residencial tensa. Una modificació que torna a situar l'accés a l'habitatge i el preu dels lloguers al centre del debat territorial.
