La Garrotxa compta amb un paratge natural únic a Catalunya. Un pol d’atracció turístic en què Olot ha volgut aprofundir amb l’obertura de l’Espai Cràter a principis d’any. Així i tot, aquest valor paisatgístic és alhora un impediment per desenvolupar la mobilitat al territori, sovint destructiva amb l’entorn. L’alcalde d’Olot, Pep Berga, parla en aquesta entrevista per La Ciutat sobre quin rumb ha d’emprendre la mobilitat de la Garrotxa i l’estat d’àmbits tan rellevants per la ciutat com la cultura o la recollida de residus.
La pandèmia ha alentit projectes a tot el país. De totes maneres, l’Espai Cràter ha tirat endavant i s’ha pogut obrir. Quina valoració en fa de l’estrena?
Els projectes s’han endarrerit, però no n’hem perdut cap pel camí. Els nostres compromisos tenien a veure sobretot amb l’Espai Cràter, que és un equipament amb l’objectiu de difondre el paisatge. L’altre projecte era el de la piscina municipal coberta, que no s’ha pogut completar, però ja estem en una fase de projecte i l’obra podrà començar a final d’any.
En el cas de l’Espai Cràter, l’obra s’ha fet tota en aquest mandat. L’entrada de màquines va coincidir amb el començament de la pandèmia i ha afectat. La valoració després de l’obertura al març és boníssima, amb una mitjana de nota d’un 8,6 i un equipament que la gent recomana. L’equipament aproxima a Olot la gent que venia a la comarca a descobrir els volcans, però no entrava a la ciutat perquè no hi havia cap equipament prou atractiu.
La cultura també ha patit amb la covid, però sembla que a Olot ha resistit. En quin estat es troba la reactivació cultural?
Ens ha sigut més fàcil recuperar-nos perquè Olot abans ja era una ciutat que sempre s’ha intentat explicar a través de la cultura. Quan ens imaginem com projectar-nos cap en fora, ho fem a partir de tres idees: el paisatge, la gastronomia i la cultura. Destinem una gran part del pressupost a cultura. Tenim festivals de referència nacional. Una cosa és la programació cultural adreçada a la gent de la comarca (teatre, exposicions, música, dansa…), però també tenim el que anomenen fars. Serien esdeveniments que et posen en el mapa cultural del país, com el cas del MOT, el Sismògraf o el Lluèrnia.
Les Festes del Tura és també un esdeveniment important i atractiu. Hi ha molta gent que ve expressament per les festes. El primer any de pandèmia les vam haver d’anul·lar, el segon va ser amb restriccions i aquest any esperem tenir unes festes normalitzades. A més, vam inventar-nos una cosa divertida. Per donar activitats als artistes de la comarca ens vam inventar un programa que es deia “Encontres a la segona fase” i els vam contractar tots.
La variant d’Olot finalment tirarà endavant amb un sol carril per sentit (1+1). Quina valoració en fa d’aquest inici de licitació?
No m’atreviria a fer una valoració bona perquè ja hauria d’estar feta fa anys. El que es va construir és una carretera amb uns túnels importantíssims per la comarca, però ja han passat quinze anys. No es va fer una carretera que actués com a tal. Valoro que en aquest moment estem en el tram final, ja no hi ha discussió sobre el traçat de la carretera. Quan això no es discuteix, ho tenim més fàcil perquè Territori encarregui el projecte constructiu, l’últim pas abans d’adjudicar l’obra. Sabem que és una obra cara i que ha de ser respectuosa amb el medi ambient, al mateix temps que ha de donar sentit a la mobilitat que necessitem. La millor solució era una via desdoblada, que la feia més segura i fluida. Finalment, els informes del Parc Natural i Acció Climàtica han optat per l’1+1 i no puc fer res més que acceptar-ho. El més important és que comencin.
És una obra cabdal, però alguns moviments climàtics asseguraven que es carregava el territori. Com ha sigut la comunicació amb ells per buscar que fos curós amb el medi ambient?
Que sigui curós amb el territori no canvia pel fet que siguin dos carrils (1+1) o quatre (2+2). Estem parlant de passar de 23 metres d’amplada a 25, no d’una gran diferència. Són posicionaments més ideològics que reals. La tendència en aquest moment amb ciutats com la nostra són carreteres desdoblades. És un error estratègic de disseny. Penso que la mitigació del canvi climàtic ha de venir amb la substitució dels combustibles fòssils per vehicles híbrids i elèctrics. Aquest ha de ser el gran canvi. A més, la majoria d’accidents mortals es produeixen per xoc frontal en distreure’s i amb una carretera desdoblada es redueixen.
Per aquest canvi de paradigma de mobilitat també és important el transport públic. El projecte del Tren-tram fins a Girona és viable a curt o mitjà termini?
Sincerament, no ho sé. Ha sortit la licitació de dos estudis que han encarregat el departament de territori, un per fer aquest Tren-tram i un pel ferrocarril al Pirineu. Una vegada coneguem els resultats, sabrem de què parlem. Més enllà del que pugui suposar una inversió com aquesta, la rendibilitat ha de quedar compensada. Tornem a parlar d’un gran impacte ambiental. O passa per sota terra o imagina’t el que suposaria un trajecte de 80-90 km per l’impacte ambiental que tant ha preocupat a aquests moviments amb la variant. A curt termini no ho veig fàcil, però tant de bo les tecnologies canviïn per trobar formes de mobilitat més sostenibles.
Dins del municipi compten amb projectes com el Bicibus. Ha tingut èxit?
N’ha tingut i en tindrà cada vegada més. Vam fer un procés per veure com promoure l’ús de la bicicleta a la ciutat amb tots els agents implicats. L’obligació per part de l’estat de no circular a més de 30 km/h ha contribuït a fer més fàcil la transició cap a la bicicleta. Això fa que no sigui tan necessari fer carrils bici a les vies secundàries, que a vegades tenen un preu important en pèrdua de places d’aparcament o de seguretat. Una altra cosa és el canvi cultural perquè les persones oblidin el cotxe, que serà lent i hi haurem de contribuir des de les institucions. No ens pensem que per posar bicicarril la gent anirà amb bicicleta. Si ho incentivem des de l’escola, tindrem uns ciutadans predisposats a utilitzar-la.
La transició energètica és un altre tema cabdal en què molts municipis s’han centrat aquest mandat. Com ho heu incentivat?
Hi ha hagut una embranzida important a l’hora de rebre projectes. El que ha estat determinant és l’encariment de l’energia. Ens comencem a trobar que moltes empreses i particulars prenen la decisió de fer una inversió per tenir plaques. Per això, vam crear un programa que es diu Garrotxa Domus, que ha avançat d’una manera decisiva i ha estat replicat a altres comarques. És un servei de finestreta única per orientar qualsevol ciutadà amb assessorament tècnic, administratiu i econòmic.
Al maig es va declarar deserta la licitació del contracte de recollida de residus. Quin model voleu aplicar i com es troba la nova licitació?
Un dels grans problemes dels municipis del món és la gestió dels residus. Una altra cosa clara és que no hem estat capaços de trobar un model definitiu per a tothom. Estem en una comarca on el model sempre s’ha decidit en consell d’alcaldies i els 21 municipis hem apostat per un mateix model. Estem fent la transició. En alguns pobles s’introdueixen les targetes per obrir contenidors en unes hores determinades. Això esperem que millori la gestió dels residus a Olot i a la Garrotxa.
La concessió que teníem es va exhaurir; vam treure un nou concurs, en què vam ser molt exigents, i cap de les empreses que es van presentar complien amb el que esperàvem. Quan el tinguem a punt, tornarem a treure un concurs amb més diners i esperem tenir un bon servei pels pròxims 10 anys.
Què queda pendent per l’últim any de mandat?
No queda cap gran projecte, tret de començar les obres de la piscina coberta. En queden altres que potser no tenen tanta nomenada, però són importants. La pandèmia ens ha fet descobrir la necessitat de tenir una millor oficina d’atenció al ciutadà. Hem adquirit un local al costat de l’Ajuntament per traslladar-ho. A més, tenim moltes millores a places o fonts ornamentals de la ciutat. Estem a punt també d’iniciar les obres d’una oficina de treball i hem demanat fons Next Generation per una nova fase de la residència de l’antic Hospital Sant Jaume. D’altra banda, tenim una promoció d’habitatge molt important amb uns terrenys d’un polígon de la zona del centre, on farem 87 habitatges. En definitiva, tenim molts projectes. Alguns els veurem acabats aquest mandat i altres com la variant o la piscina serà en el següent.
