El futur del Bravium Teatre: amb l’Església hem topat!

Avatar photo

Tot feia indiciar que la tornada de l’Associació Bravium Artístic i Cultural a l’antic Centre Catòlic estava a tocar. Institucions públiques i religioses havien escenificat l’entesa el 14 de novembre de 2022 i ja existia fins i tot un calendari aproximat per executar la rehabilitació de l’espai. Els fets, però, no han fluït com s’esperaven. Els somriures i bones cares de la roda de premsa del 14 de novembre es van convertir en enuig i retrets setmanes després. “De l’eufòria total vam passar al desànim més absolut”, defineix Ferran Figuerola, president de l’associació.

A finals de l’any passat, Ajuntament de Reus, Diputació de Tarragona i la Parròquia Prioral de Sant Pere Apòstol van segellar un acord per impulsar la rehabilitació i manteniment de l’activitat cultural a l’antic Centre Catòlic. El pacte establia que se cediria gratuïtament l’espai escènic durant 99 anys al consistori reusenc, qui finançaria 2.122.475. euros dels 2.479.324,66 euros totals per les reformes de l’edifici. La resta ho pagaria la Diputació.

L’alcalde Carles Pellicer va apuntar en la roda de premsa que aquest era “un acord històric i donarà un nou impuls a la capitalitat cultural de la nostra ciutat per oferir més oferta cultural, pública i de qualitat, alineada amb els objectius que ja vam plasmar al Pla d’Acció Municipal”. Una opinió que també compartien la resta d’institucions presents a la sala. La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, en clau territorial va remarcar que “la recuperació d’aquest espai escènic té una especial rellevància no només per la ciutat de Reus sinó a tota la demarcació, perquè ens permetrà ampliar l’oferta teatral a la ciutat”. Mentre que el prior Joan Anton Cedó va posar en valor “els ponts en comú que ja tenim clars i construirem” i “el diàleg amb la cultura”. En definitiva, allò era una bassa d’oli.

 

Frenada en sec

El prior va avisar ja en aquell moment que es necessitava el vistiplau del Vaticà, un pas que en principi era un pur tràmit. La rúbrica del pacte semblava definitiva, però l’acord a tres es va dinamitar amb l’entrada d’un quart actor al taulell: l’Arquebisbat de Tarragona. Tant l’Ajuntament com la Diputació van comparèixer plegats per expressar que les demandes que plantejava l’Arquebisbat eren “inassumibles per una administració pública” i que “modificava substancialment” l’acord subscrit amb la parròquia Prioral.

Aquests termes “inassumibles” es referien principalment a condicions ètiques, jurídiques i econòmiques, i de gestió dels espais. Amb relació a les ètiques, l’Arquebisbat afegia una clàusula per vetar “les manifestacions i expressions contràries a la moralitat religiosa”, un apunt que atemptava contra la llibertat d’expressió del futur espai teatral. Al mateix temps, Pellicer reconeixia que “la clàusula d’estil és una frontera ètica que un Ajuntament no pot ni ha de traspassar”.

Pel que fa als criteris jurídics i econòmics, el temps d’aquesta cessió era el principal punt de conflicte entre les institucions públiques i les religioses. Els 99 anys que havien plantejat inicialment van passar a ser una espècia de fórmula de 25 més 25. El text en qüestió expressava: “Proposaríem la constitució d’un comodat de l’edifici que, per la seva pròpia naturalesa, és gratuït durant un període de 25 anys. Passat aquest inicial període de 25 anys i vençut el termini del Comodat, i de forma consecutiva i pre signada, entraria en vigor el següent tram de la relació contractual que podria estar representada per un dret de superfície o lloguer per un altre període de 25 anys més”. Les institucions públiques, però, no ho veuen viable pels terminis d’amortització i perquè creuen que es pagarien “dues vegades pel mateix”, ja que pagarien el lloguer d’un edifici rehabilitat amb els mateixos diners públics.

D’altra banda, l’Arquebisbat exigia que la segona planta de l’edifici fos “d’ús exclusiu” de l’església i la primera planta i la baixa de l’Ajuntament. A més, l’Ajuntament s’ocuparia del manteniment de “tot l’edifici”. Segons la institució religiosa, això s’hauria de desenvolupar de tal manera perquè considera “inviable compatibilitzar la convivència d’entitats amb activitats tan diferents en un espai”. Aquests termes tampoc els compartien Ajuntament i Diputació, que no estaven disposats a plantejar tal inversió per reservar una planta sencera per l’Arquebisbat.

Finalment, les seves exigències també parlaven del nom del futur teatre públic. “El Centre Catòlic de Reus no és el Teatre Bravium i, per tant, s’ha de seguir anomenant Centre Catòlic de Reus”, posava al text. Ferran Figuerola destaca que l’entitat del Centre Catòlic “ja no existeix” i, en conseqüència, “no tindria sentit posar aquest nom a un teatre renovat”.

 

Apropar postures

Tot i que els termes d’aquesta contraproposta eren “inassumibles”, ni Llauradó ni Pellicer van tancar la porta a explorar un pacte que satisfés tothom. Tots dos, però, afirmaven que només reprendrien les negociacions quan es retornés “als termes que plantejava la proposta inicial, treballada i consensuada”, que a més responia a les “necessitats de l’espai i es plantejava en termes d’interès públic”.

La realitat és que públicament no s’ha anunciat cap avenç des d’aquella roda de premsa del 30 de gener. De fet, l’Església va arribar a ajornar una trobada organitzada pel 2 de febrer i demandada pel consistori, una situació que va encendre les alarmes. Cinc dies després, un breu comunicat de l’Ajuntament va voler calmar les aigües per redreçar la negociació. En el text, s’assegurava que una delegació encapçalada per l’alcalde Pellicer i la vicealcaldessa Llauradó continuaven amb les converses sobre aquest tema i que “es mantenen a petició de l’Arquebisbat amb la finalitat de poder explorar la possible viabilitat d’uns termes que puguin derivar en un conveni assumible per les dues parts”. Tant l’Ajuntament com Ferran Figuerola, president Bravium Artístic i Cultural, ens asseguren que no hi ha novetats sobre el tema, “ni bones ni dolentes”.

 

Exili a Waterloo

El xoc publicoeclesiàstic se’l miren atents els reusencs i sobretot l’Associació Bravium Artístic i Cultural. L’edifici, situat al carrer de la Presó 13, havia de donar cabuda de forma estable a la seu social de Bravium i a la seva activitat. Convertint-se així en el tercer teatre públic amb una programació estable a la capital del Baix Camp. La decisió venia impulsada per la llarga trajectòria que lliga l’entitat cultural a aquest espai, des de la seva creació el 1951. “Sempre vam considerar que érem a casa perquè hem adquirit uns drets des de fa 70 anys”, recalca Ferran Figuerola.

La titularitat d’aquest edifici és també un element conflictiu en tot aquest entramat. La Prioral va passar a tenir-ne els drets en virtut d’un article dels tercers estatuts del Centre Catòlic. Uns estatuts que la gent del Bravium no ha trobat enlloc. Segons l’article, si el Centre Catòlic desapareixia, aquests béns anaven a parar a la primera autoritat eclesiàstica, com va ser finalment. “La casa està ben escripturada, però ens queixem de la manera com es va fer. Si això surt malament, ens mobilitzarem”, apunta Figuerola.

De fet, Bravium Artístic i Cultural neix el 1951 creada per un capellà i inicia la seva activitat allí. El 1990 decideixen formalitzar la seva estança a l’edifici i pactar la utilització d’una sèrie d’espais durant 30 anys. En aquest cas, l’Església va esperar la finalització del contracte per elaborar un informe tècnic, que afirmava que l’edifici estava a punt d’esfondrar-se. Ferran Figuerola explica que ells s’hi van voler implicar per a buscar finançament per la reforma, però “ens van dir que no havíem de fer res i l’únic que ens tocava era treure-ho tot”. En paral·lel, també van tenir més conflictes perquè en un inici no els deixaven veure l’informe.

En aquest punt, es van plantar contra el que consideraven un “desnonament”. “No traurem d’aquí dins ni un bolígraf fins que no veiem l’informe i tinguem el document de compromís”, desafiava Figuerola el 2021. Dit i fet. Van aconseguir un document amb què “cedíem marxar sempre que poguéssim tornar a exercir la nostra activitat un cop acabades les obres” i van emprendre el seu particular “exili a Waterloo” (nom que pren la seva nova seu). La seu es troba en un antic magatzem d’avellanes al carrer Sant Llorenç i tenen la seva programació al teatre de l’Orfeó Reusenc, just al costat.

En tot aquest periple, Figuerola destaca que “tot l’equip de govern s’ha portat molt bé” i que “l’alcalde s’ha implicat molt en aquest tema”. L’Ajuntament, que es podria haver desentès, s’hi va posar de ple anunciant ràpidament una inversió que de moment no ha quallat. El president de Bravium Artístic i Cultural creu que l’Arquebisbat “ha pres el pèl a tota la ciutadania” amb uns “punts que semblen redactats perquè no els puguis complir”. Tot i això, ells continuen fent teatre i recalquen que “el Bravium som la gent, no és un espai”. Per tant, l’entitat mantindrà la seva programació teatral sigui on sigui. “Si tenim un teatre com abans, millor que millor. Però si no és així, seguirem endavant”.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Un treballador d’una empresa al Port de Tarragona roba una màquina de 60.000 €

Notícia següent

Reobertura de la rampa de la Callissa Ciutat Valira d’Andorra la Vella

Notícies relacionades