La immunoteràpia, un tractament que fa servir el sistema immunitari de l’organisme per combatre els tumors, cada cop és més usada per a combatre el càncer, a causa de les poques reaccions adverses que causa als malalts i el seu bon resultat en el tractament, de manera que ja són un de cada cinc pacients de càncer els que se’n beneficien.
Aquest tractament està donant grans resultats en el càncer de pulmó i el melanoma, entre d’altres. Això no obstant, és urgent continuar millorant aquestes teràpies per a poder beneficiar més pacients.
Ara, un equip d’investigadors de la Universitat de Washington a San Luis (Estats Units) va descobrir en ratolins que un cep del bacteri intestinal Ruminococcus gnavus potencia els efectes de la immunoteràpia, assenyala EFE.
L’estudi, els resultats del qual es publiquen a la revista “Science Immunology”, obre una nova estratègia contra el càncer: fer servir els mateixos microbis intestinals per reforçar la immunoteràpia.
“El microbioma exerceix un paper important en la mobilització del sistema immunitari de l’organisme per atacar les cèl·lules canceroses”, diu Marco Colonna, autor principal de l’estudi i Catedràtic de Patologia.
“Les nostres troballes donen llum sobre una espècie bacteriana de l’intestí que ajuda un fàrmac immunoteràpic a eliminar tumors en ratolins. Identificar aquests socis microbians és un pas important en el desenvolupament de probiòtics per ajudar a millorar l’eficàcia dels fàrmacs d’immunoteràpia i beneficiar més pacients amb càncer”, comenta el científic.
LES CÈL·LULES IMMUNITÀRIES
La immunoteràpia contra el càncer fa servir les cèl·lules immunitàries de l’organisme per atacar i destruir els tumors.
Un d’aquests tractaments fa servir fàrmacs inhibidors del punt de control immunitari per alliberar els frens naturals que mantenen quietes les cèl·lules T immunitàries, cosa que impedeix que l’organisme es faci malbé a si mateix.
Però alguns tumors es defensen suprimint les cèl·lules immunitàries atacants, cosa que redueix l’eficàcia d’aquests inhibidors. L’equip de Colonna va dur a terme una prova en què van eliminar completament els tumors de sarcoma en ratolins utilitzant un enfocament d’inhibició doble.
Primer, els investigadors van inhibir TREM2, una proteïna fabricada pels macròfags tumorals per impedir que les cèl·lules T ataquessin el tumor en creixement i, tot seguit, van demostrar que un fàrmac immunoteràpic contra el càncer era més eficaç quan es bloquejava TREM2.
El resultat indicava que TREM2 esmorteeix l’eficàcia de la immunoteràpia.
Després, en un altre experiment, l’equip va fer una observació sorprenent: els ratolins TREM2 van tenir la mateixa resposta beneficiosa a l’inhibidor del punt de control quan van ser allotjats amb ratolins que no tenien proteïna.
Això es va produir quan els investigadors es van desviar del protocol habitual de separar els ratolins abans de tractar-los amb l’inhibidor.
Els ratolins que cohabiten comparteixen microbis entre si, per la qual cosa els investigadors van sospitar que els efectes es podien deure a intercanvis de bacteris intestinals.
En estudiar els microbis de l’intestí dels ratolins tractats amb èxit amb immunoteràpia, van descobrir una expansió de Ruminococcus gnavus, en comparació amb l’absència d’aquests microbis als ratolins que no van respondre a la teràpia.
R. gnavus s’ha trobat a la microbiota intestinal de pacients amb càncer que responen bé a la immunoteràpia, diu Colonna.
Als assajos clínics, els trasplantaments fecals d’aquestes persones han ajudat alguns pacients que no responien a la immunoteràpia a gaudir dels seus beneficis.
Els investigadors van introduir R. gnavus als ratolins i després van tractar els tumors amb un inhibidor del punt de control i van comprovar que els tumors es reduïen, fins i tot quan es va disposar de TREM2 com a arma per esmorteir l’efecte de la immunoteràpia.
Cada cop hi ha més proves que la microbiota potencia la immunoteràpia i identificar espècies rellevants, com R. gnavus, podria conduir a un probiòtic de nova generació que sinergitzés amb la immunoteràpia per millorar l’atenció oncològica, subratllen els autors.
El següent objectiu dels científics és entendre com R. gnavus contribueix al rebuig tumoral, cosa que podria revelar noves maneres d’ajudar els pacients amb càncer.
