Adrià Espineta: “L’acord d’associació amb la UE és un plus per a la joventut andorrana”

Les seccions joves dels partits andorrans han pres un paper clau en aquesta legislatura, amb la participació activa durant l’elaboració de l’Acord de Joventut de 2021. Ara li toca al Govern aplicar aquests 72 punts acordats en un moment de postpandèmia i inflació que obliga a redoblar esforços en qüestions com el poder adquisitiu del país. Adrià Espineta, president de la Secció Jove de Demòcrates per Andorra, explica en aquesta entrevista a La Ciutat les accions de l’executiu per frenar les problemàtiques dels joves i el paper de la joventut en la política.

El passat dijous la secretària general de l’OSCE es va reunir amb diversos joves andorrans, una trobada on vas assistir. Quines conclusions es van extreure?

Sempre és una gran oportunitat poder participar en un esdeveniment com aquest. Al cap i a la fi, és la primera vegada que una secretària general visita Andorra i va ser una jornada històrica. Alhora, hi va haver una convocatòria oberta a tots els joves del país per participar-hi. Hi vaig anar com a diplomàtic, però també es va traslladar a les seccions joves.

Aquest roadshow era l’últim de tots els que ha fet l’OSCE, han estat en contacte amb joves de diversos països. Andorra és un país molt petit, però els joves d’aquí tenen molt interès per expressar-se i dir la seva. Les conclusions que vam extreure afectaven diversos àmbits molt transversals orientats a la seguretat: medi ambient, qualitat democràtica, educació… Cadascun dels grups de treball va poder traslladar els seus debats a la secretària general i a la ministra d’exteriors. Tot això l’OSCE ho treballa perquè els estats tinguin directrius sobre quines són les sensibilitats dels joves.

Suposo que el fet que les institucions públiques s’apropin als joves es percep positivament, com amb l’Acord de Joventut. Com valores els instruments utilitzats per elaborar-lo? Es pot replicar amb altres lleis?

Valoro molt positivament la feina que vam fer totes les seccions de forma conjunta per treballar pel país i deixar de banda els objectius partidistes. Tots ens vam enfocar en una proposta que veiéssim amb bons ulls i sense divergències. El resultat pot replicar-se amb altres temàtiques i no deixa de ser la llavor del que poden arribar a ser els pactes d’estat. En altres temàtiques és possible i és saludable poder comptar amb altres opinions. En aquest cas, es va escoltar les seccions joves perquè són les que es mouen més en l’àmbit polític, però una obertura a la resta també seria positiu. A Andorra costa que la gent participi. Per exemple, una l’oportunitat com el roadshow de l’OSCE hagués hagut de tenir més repercussió.

El Fòrum de la Joventut, del que vas ser president, hauria de tenir el paper de sacsejar aquesta joventut.

El Fòrum està concebut per ser una eina de participació jove. Per tant, des dels seus orígens sempre ha buscat aquest objectiu. Quan vaig ser secretari i president de l’entitat, vam adonar-nos que una de les principals dificultats eren les convocatòries de les assemblees. Ens costava arribar als quòrums mínims. La reforma d’aquest any pretén modernitzar el seu funcionament i professionalitzar-lo amb un cos tècnic que promourà activitats i iniciatives. És un avenç molt positiu perquè abans potser era una entitat més estàtica i tradicional. Ara es podran fer assemblees telemàtiques. Al final, és una eina molt poderosa per canalitzar a través de l’entitat la seva veu.

Com es pot intentar evitar que la participació dels joves que marxen per estudis es deslligui del país?

És una tendència que es produeix arreu. Potser en ser un país més petit, ho veiem més. En els primers anys, molts d’ells comencen a treballar fora, però molts tornen perquè les possibilitats que Andorra dona als joves són positives. El Govern el que intenta és potenciar que hi hagi estudiants que es quedin a Andorra pels estudis superiors. Hi ha universitats privades que s’estan instal·lant, però també tenim la universitat pública que porta anys creant noves carreres i sortides professionals. Això pot afavorir que hi hagi més estudiants que es quedin. Igualment, és una decisió que ha de prendre cadascú i saltar del niu també és bo pel teu desenvolupament personal. No ho veig amb una gran preocupació perquè tornaran al país.

Tornant a l’Acord de Joventut, l’oposició s’ha queixat del retard a l’hora d’aplicar-se les mesures.

Tots volem que l’acord s’executi al més aviat possible. Ara bé, hem de tenir en compte que les circumstàncies en què vam aprovar l’acord eren i són complexes per al país. Tenim un deute cada cop més elevat que dificulta l’assignació de recursos. Amb l’exposició que va fer la ministra al juny va quedar palès que s’estan treballant alguns punts a nivell transversal. Al final, el Govern té l’Acord de Joventut i moltes altres lleis que també ha de tirar endavant. De moment, hi ha una bona base que ha de ser desenvolupada, però els tempos s’han d’adaptar a la situació. No és que hi hagi una selecció de punts que el Govern tingui més interès de triar, sinó que s’està avançant al pas que es pot. Hem de tenir paciència.

Una mesura que sí que heu tirat endavant és el paquet antiinflació, que compta amb iniciatives per aconseguir habitatge a preu assequible. Per alleugerir el problema ara mateix es queda una mica curta?

El problema de l’habitatge és el més gran que Andorra té ara mateix. El Govern té certes eines i algunes d’elles han d’acabar de donar els seus fruits. Amb aquest crèdit extraordinari de 30 milions d’euros podrà destinar pisos a les persones que ho necessiten. El Govern no vol defugir aquesta responsabilitat, però no deixa de ser una situació complexa a curt termini. Alhora, tenim a la Borda Nova aquests nous pisos de lloguer a preu assequible i intentarem que estiguin activats al més aviat possible. A més, s’han de tenir en compte les mesures per actualitzar el salari a l’IPC. Estem ajudant, amb la mesura que podem, que la gent tingui una mica més de poder adquisitiu. La crisi de l’habitatge va vinculada amb altres crisis del voltant. L’Estat ha d’intentar gestionar la situació, però alhora no pot fer-ho tot i també ha d’haver-hi implicació per part dels particulars.

En el cas dels particulars, els incentius fiscals per rebaixar els preus és una proposta que Demòcrates veu en bons ulls?

Necessitem que moltes propietats que estan tancades puguin sortir al mercat i destensar la manca d’oferta. La llei del mercat és molt senzilla: quan hi ha molta demanda i poca oferta, el preu de la poca oferta puja. Si tenim més oferta, els preus baixaran. Incentius fiscals per promoure l’oferta? Personalment, no ho veig amb mals ulls. És una mesura que té la seva lògica i pot arribar a ser de les més eficients. Ara bé, s’ha de valorar des de tots els angles i l’impacte que pot tenir. També hem de valorar quin és el motiu per no posar aquests pisos al mercat.

Traslladant-nos al partit, fins a quin punt les propostes que elabora la Secció Jove tenen força perquè Demòcrates per Andorra les apliqui?

Crec que Demòcrates per Andorra és un partit que té molt en compte la Secció Jove. Tenim l’equiparació amb un dels comitès parroquials. Per tant, tenim plena participació en l’executiva. Com a president, en formo part i tot el que tractem a la Secció Jove ho trasllado a l’executiva. Que es puguin realitzar depèn de si el Govern les veu viables. En l’elaboració del programa electoral tenim la nostra veu i s’escolta. Dins del programa de les passades eleccions, una de les propostes de la Secció jove que s’ha tirat endavant és el transport públic gratuït. No es preveia fer en aquesta legislatura, però finalment s’ha decidit aplicar amb un cost aproximat de 2,8 milions.

Roger Padreny comentava que trobava a faltar joves al Consell amb qui interlocutar. Falta presència de la Secció a les llistes de Demòcrates?

Tots els partits estem dins del procés de poder arribar a tots els extractes de la societat, des dels més joves als més grans. La meva única experiència electoral va ser estar a la llista del Comú d’Andorra la Vella. Va ser una llista on molts joves estaven presents. Tant la Meritxell López Guitart i com el Gerard Menardia són membres de la Secció Jove i són consellers de Comú. Altres anys havia passat que els joves de la llista no acabaven entrant. A més, vam tenir una consellera a Escaldes a l’anterior legislatura, la Laura Lavado. És un element que no sempre està en mans de la Secció Jove. En molts casos, és una proposta que se’t fa directament des del partit.

Actualment, es treballa l’acord d’associació amb la Unió Europea. Com podria repercutir aquest document als joves?

El seu tret de sortida ja va ser en una clau jove. Sempre s’ha parlat que l’acord d’associació facilitarà que els joves vagin a estudiar fora i vulguin participar de totes les oportunitats que la UE ofereix. Personalment, de cara a la joventut andorrana és un plus. L’acord ofereix grans oportunitats per treballar amb el mercat europeu i l’equiparació d’oportunitats en anar a buscar feina a la Unió Europea. A més, tens l’Erasmus, que ajuda els joves a la mobilitat interuniversitària. Andorra estava focalitzada a l’Erasmus+, que ens equipararia amb estats de l’EFTA com Noruega, Islàndia o Liechtenstein. Estem en un món cada cop més globalitzat i donar l’oportunitat als nostres ciutadans de poder gaudir de la xarxa universitària europea és una enorme oportunitat.