.gif)
«D’on veniu vós ara, Mossèn Joan de Vic; d’on veniu vós ara tan trist i afligit? De la guerra!». Precisament amb aquest ‘crit de guerra’ es presenten els balladors i balladores que conformen el Ball de Mossèn Joan de Vic cada vegada que dansen al Seguici Festiu reusenc. Llueixen colors blancs i liles, en unes vestimentes molt característiques per la seva alternança, màscares i barrets que ‘vesteixen’ aquesta dansa que tradicionalment es remunta al segle XVIII.
Integrat en la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus, el ball parlat surt cada any -des de la seva recuperació el 1983– per Festa Major, sigui Sant Pere o Misericòrdia. Acompanyats d’una cançó i colpejant uns plats de fusta, els de Mossèn Joan de Vic omplen la ciutat i expliquen al públic el seu retorn de la guerra. A més, els seus membres envolten un personatge central, de dignitat eclesiàstica, que duu capa i vara a tall de recordatori del Mossèn original d’aquesta història.
Crítica a la guerra
«D’on veniu vós ara, Mossèn Joan de Vic; d’on veniu vós ara tan trist i afligit? Què hi fèieu a la guerra, Mossèn Joan de Vic, tan trist i afligit? Peleiava!». Aquesta empenta de lluita va quedar documentada per primera vegada el 1792 i ja va estar present en actes festius i solemnes com la visita de Ferran VII o la d’Isabel II. Vinculada al gremi de sabaters, però, va desaparèixer a mitjans del s. XIX. Així, el ball no tornaria a escena fins que el folklorista Josep Bargalló i Badia va impulsar la seva reintroducció al Seguici, mantenint les indumentàries que es plasmaven els dissenys originals d’Andreu de Bofarull.
«És de les primeres danses de les quals actualment conformen el Seguici Festiu que es recuperen, juntament amb el Ball de Gitanes i el Ball de Bastons, que són les que tenen una trajectòria més llarga», explica Enric Aragonès, un dels balladors. A més, «és una dansa única perquè, així com altres balls tenen versions en altres municipis de Catalunya, al Camp de Tarragona o el Penedès; la dansa del Mossèn Joan de Vic és una manifestació única de la ciutat de Reus», afegeix.
Es tracta d’una dansa festiva, una representació teatral i popular que fa referència a les lluites d’un noble contra els moros, un combat que es desenvolupa a cop de bastó i rodella entre els dansaires. I «Mossèn» és el cavaller que acaba morint a la guerra: «en el fons, era una forma popular de fer una crítica de les conseqüències de la guerra davant del poder; la mort i la misèria amb un personatge que torna ferit, trist i afligit», descriu Aragonès.
Assimilable, per tant, a una llegenda fantàstica, l’antiheroi que li dona nom sovint duu a interpretacions errònies, ja que el ball no té cap significat religiós ni eclesiàstic. És més, «moltes vegades, quan l’expliques a la gent, acostumen a pensar que té relació amb Vic i, tot i que la cançó original està recollida en diferents punts del territori, això no és cert», assenyala el ballador.
Acompanyada musicalment per una cobla de flabiol, tamborí i sac de gemecs, l’enfrontament comptava en els seus inicis amb un àngel i un diable que ja no surten en el Seguici Festiu, però més enllà d’això, el Ball de Mossèn Joan de Vic ha patit pocs canvis en els darrers 40 anys; l’agrupació manté la mateixa estructura i vestimenta.
Una celebració oberta a tothom
«Amb qui peleiàveu? Amb els moros! Mireu que us mataran. Que m’enterrin!», conclou la cançó a què donen vida els i les dansaires del Ball de Mossèn Joan de Vic. Perquè van a la guerra a perdre-la i, al final del lluïment, quan mor el Mossèn el carreguen sobre les espatlles; però, malgrat tot, venen de lluitar i segueixen ballant 40 anys després.
La commemoració de l’efemèride d’enguany va començar a la Nit de Fer l’Índiu, quan els membres de la dansa van ser convidats per l’Àliga i els Gegants en una sortida molt especial. Enric Aragonès recorda que «va tenir quelcom molt únic, ja que normalment quan surten amb el Seguici Festiu, totes les danses i elements ballen alhora i no es poden veure, i aquella nit, en tenir el protagonisme, molts ho van celebrar amb ells». A més, «van fer una adaptació dels passos que sempre els acompanyen; la Nit de Fer l’Índiu és un moment molt més exigent físicament que qualsevol cercavila perquè s’ha d’estar tota l’estona ballant, però va ser molt emocionant poder tenir aquest reconeixement», agraeix el membre de la dansa.
La celebració va més enllà i, amb la voluntat de visibilitzar la trajectòria del Ball i la formació inicial de 15 balladors, han decidit fer una reinterpretació d’una de les primeres formes documentades de la dansa. Emmarcada en els actes previs de Misericòrdia, la representació es remuntarà als orígens teatrals de la dansa, atorgant tot el protagonisme a la història d’aquest Mossèn Joan de Vic, amb una versió cantada i ballada que recorrerà diverses places de Reus aquest dissabte 16 de setembre.
I també, pels seguidors més fidels de la dansa, els seus membres han creat la «Totemossèn», una totebag dissenyada per Martí Llauradó que es pot demanar als balladors en qualsevol sortida, o bé aconseguir a través de xarxes socials.
