L’anunci es va fer esperar, però finalment Sandra Guaita va sorprendre amb el nom del seu flamant número 2 a la llista municipal: Josep Baiges. El comunicador reusenc compta amb una dilatada experiència en el teixit associatiu de la ciutat, en els seus mitjans de comunicació i fins fa ben poc era Secretari General de la Cambra de Comerç de Reus. Baiges reconeix que ha quedat “políticament seduït” de Sandra Guaita i el seu projecte pel municipi i considera que era el moment de trepitjar una de les àrees reusenques que encara no havia tocat, l’Ajuntament. Entrevistem el número 2 de la llista del PSC a les municipals de Reus per conèixer la seva visió de ciutat i com s’ha forjat la seva incorporació com a independent.
Com s’ha gestat el seu fitxatge per la llista del PSC?
A finals de l’any passat, tan bon punt anomenen la Sandra Guaita com a candidata, em truca per parlar de la ciutat i conèixer la meva opinió. Això em va fer sentir molt bé. En diverses eleccions hi havia partits que m’havien ofert anar a les llistes, però tenia la sensació que era per reomplir-la. D’entrada, la Sandra em demana que li expliqui com veig la ciutat i què milloraria. Aquestes converses es repeteixen en el temps fins que arriba un moment en què em proposa anar a la llista. Tinc un recorregut de més de 30 anys a nivell local tant en els mitjans de comunicació com en la Cambra de Comerç i veig que potser per un punt de maduresa -i parlant-ho amb la família- és el moment de fer el salt.
Quan comencen les converses, ja creia que l’intentava apropar a la seva candidatura?
El més bo de la Sandra és la capacitat que ha tingut d’obrir-se a absolutament tothom amb l’única voluntat de fer ciutat. El que m’ha seduït de la Sandra és l’entusiasme de voler parlar de Reus, voler canviar-la i rellançar la ciutat. En una cosa així, tant ella com qualsevol altra m’hi trobaran.
És això el que l’empeny a fer el pas a la política?
Sempre he respectat la figura del servidor públic, perquè hi ha d’haver gent valenta, decidida i que s’estimi la ciutat. El que m’ha agradat de la Sandra és el seu caràcter. Sempre dic que aposto per les persones i el que faig és comprometre’m amb la Sandra i el seu projecte de ciutat. Possiblement, si no hi hagués estat, no m’hauria vinculat a cap opció política. En el punt en què estem, observo que és la persona que convé a la ciutat per liderar-la.
S’havia plantejat abans si realment li interessava estar en política?
Com m’he dedicat tants anys al periodisme local, no és un món desconegut. A vegades faig la comparativa amb quan vaig ser el president de l’AMPA de l’escola dels meus fills, un altre àmbit on costa trobar gent per contribuir a fer escola. Jo ho vaig fer pels meus fills i en el cas de la ciutat és el mateix. Tant la meva dona com jo els hem inculcat als nostres fills l’amor a la ciutat des del primer dia. És la nostra realitat més immediata i és on ens hem de vincular. Quan m’ho van proposar, els meus fills m’ho van dir: ‘Tu que sempre ens dius que la millor manera que tenim de demostrar que ens estimem la ciutat és vinculant-nos-hi, per què no entres a l’Ajuntament ara que t’ho proposen?’.
Posa molt el focus en la ciutat i no tant en la marca del PSC. Creu que la candidata de Guaita busca més aquesta transversalitat, allunyant-se de la marca socialista?
La Sandra ha estat molt generosa a l’hora de confeccionar la llista. S’ha de superar la idea dels partits. Soc un independent que combrega amb la idea de ciutat que planteja el PSC, però no deixo de ser molt independent perquè sempre he fet ciutat des d’una visió molt personal. El que busquem és el bé de la ciutat, que és el bé de tots.
Quina àrea li agradaria ocupar en un hipotètic govern?
És evident que m’han vingut a buscar pel tema d’economia i empresa. Tot i això, fent un símil futbolístic, m’agrada presentar-me com el Sergi Roberto de la política local. No perquè ho hagi de fer tot bé, però és cert que he estat molt vinculat a diferents àmbits com el moviment cultural o el moviment veïnal. He vingut a sumar i no vaig posar cap condició prèvia. Entenc que les regidories han de ser transversals i han de tenir una relació fluida. Per exemple, en l’àmbit de la promoció de ciutat, ha d’intervenir cultura també.
En una entrevista per La Ciutat, Sandra Guaita comentava que durant els 12 anys de Pellicer només s’havien “executat pegats”. Comparteix la seva lectura?
El que vull és mirar el futur, no poso mai el retrovisor. En el punt en què estem, podem abordar projectes molt interessants. En l’àmbit de la promoció econòmica, la ciutat té una oportunitat històrica amb el desenvolupament de l’estació Intermodal del Camp, que és un projecte on la Sandra ha tingut un paper determinant al Congrés. Això ens ofereix un ventall possibilitat immens i segurament la gent encara no n’és conscient del que pot acabar sent. El gran projecte és que hi hagi més empreses a la ciutat. Ha de ser una de les prioritats del pròxim govern.
Quina lectura fa de l’estat del comerç a la ciutat?
El comerç de la ciutat continua sent capital. Ens hem instal·lat en un discurs victimista i la gran capacitat d’atracció que té Reus és el món del comerç, que no es pot deslligar de l’empresa. Quan parlem de capitalitat, ens referim a una capitalitat econòmica de la ciutat. Evidentment, hi ha coses a millorar. Especialment, a l’hora de generar en el botiguer tradicional aquest sentiment que es pot anar a més, que hi ha noves fórmules de comerç i ha d’haver-hi una formació continuada. En això ha d’ajudar l’administració. El camí a recórrer és immens perquè les possibilitats hi són. Hem de ser capaços d’entendre on som i projectar-nos cap al futur.
Comenta el tema de la capitalitat. Entenc que vostè no creu que Reus hagi perdut aquesta capitalitat simbòlica?
No som capitalitat administrativa, però jo vinc de la Cambra de Comerç, on som capital de cinc comarques a nivell econòmic. La capitalitat s’ha d’exercir sempre des de la generositat. Reus és una cruïlla de camins, que explica la nostra tradició i ajuda a entendre d’on venim. És important que l’Ajuntament tingui una mirada llarga i ofereixi a les poblacions del voltant la plaça comercial que és el que més identifica la ciutat. Durant els últims anys potser ens ha faltat ser més valents, decidits i desacomplexats a l’hora de reivindicar aquesta realitat, però el govern que surti del 28 de maig té l’oportunitat de recuperar aquesta essència.
Hem de tenir una mirada molt generosa, no mirar el que ha passat. Sobretot, ens hem de centrar en el futur, que és el que ens reclamen els nostres fills. Necessitem una ciutat plena d’oportunitats, on els nostres fills no es plantegin marxar perquè volen quedar-s’hi. Aquestes oportunitats passen per moltes coses: des de l’habitatge, fins a l’ocupació o l’oferta cultural.
Quins són els eixos principals en què s’haurà de centrar el futur govern?
Qui ho explica millor és la Sandra Guaita. Estem parlant d’una ciutat sostenible, que s’hi pugui residir en condicions i que tingui una oferta laboral com cal. A més, hem de donar una certa homogeneïtat a l’oferta cultural de la ciutat. Sempre reivindico la capitalitat econòmica -perquè Reus no s’explica sense la feina de les empreses, però tot això s’acompanya d’una oferta cultural que t’atorga aquesta capitalitat. Tot s’ha de relligar i homogeneïtzar.
En l’àmbit cultural, una de les últimes notícies és l’acord entre l’arquebisbat i l’Ajuntament pel retorn del Bravium, del qual vostè és soci. Com ho valora?
No puc ser objectiu perquè el Bravium me l’estimo tant que és com casa meva. A més, vaig tenir una relació molt propera amb el Jaume Amenós, de qui sempre dic que va ser un dels meus professors de ciutadania. En el fons, el Bravium resumeix el que és Reus. Un espai obert al públic, generós, que no coneix d’ideologia i amb grandíssima vocació de servei públic. La titularitat era de l’Església i sembla que s’ha pogut resoldre. Hem d’anar per aquesta direcció. A Reus totes les entitats, també les esportives, han jugat un paper de servei públic, malgrat ser privades. És un tret diferencial de la ciutat i ens atorga singularitat.
S’ha plantejat quant de temps vol estar en política?
Estic en una situació de tantes emocions seguides, que no veig més enllà del 28 de maig. Després d’aquest dia segurament et podré respondre més preguntes. De moment, soc l’anècdota i el més important és que Sandra Guaita sigui alcaldessa.
