.gif)
Ara Reus arriba als comicis municipals amb perspectives de creixement. El partit municipalista aspira a ocupar el lloc que pot deixar la trencadissa de l’espai convergent a la capital del Baix Camp i ser la sorpresa del 28M. A més, el partit reusenc també compta amb la carta de la gestió, ja que han format part de les coalicions de govern en els últims mandats. Parlem amb el seu candidat, Daniel Rubio, que repeteix com a cap de llista i ens explica quin horitzó marca per la ciutat.
Aquest any incorporen el paraigua d’Ara Pacte Local a la candidatura. Què aporta aquesta confluència?
A nivell de ciutat, és sinònim de creixement, de consolidació i de solvència. Un projecte que neix el 2011 a Reus i que de mica en mica s’ha guanyat un espai. A Catalunya, ha estat capaç de teixir una manera de fer política municipalista i assolint més de 200 candidatures. Hi ha un espai polític que està orfe de partit i lideratges.
Amb la marxa de Pellicer, aquest espai orfe pot trobar en Ara Reus una casa?
Sí. A més, el Dani Rubio té el seu propi projecte i la seva manera de fer política. No vull ser hereu de ningú, sinó que vull dedicar-me a la meva ciutat amb la nostra pròpia candidatura. En aquests 12 anys hem estat capaços de créixer, de consolidar-nos i de donar resposta a un gruix de la ciutadania que no fa gaires anys estava a l’hegemonia política nacional. El 28 de maig és l’inici d’un llarg camí, estem segurs que ens convertirem en una de les cinc forces municipalistes de Catalunya.
És el moment de trencar la barrera dels 2 regidors?
Sempre hi ha oportunitats. Si ho comptem en termes absoluts, sempre hem estat en 2 regidors. Però si ho compten en percentatge i nombre de vots, hem incrementat els resultats. Tot i que l’agenda política venia marcada per un discurs nacional, sempre hem centrat el nostre discurs en la política del dia a dia. El 2019 hi havia el record de vot de les nacionals molt recent i coincidia amb unes europees, la situació era molt diferent d’ara. Actualment, les prioritats són unes altres. A més, nosaltres som un partit purament de gestió i estic convençut que Ara Reus farà un salt en nombre de vots i regidors.
Quin balanç fan de la tasca del govern?
És un mandat marcat per la crisi de la Covid, per una postcrisi política i una crisi d’inflació. Arrancàvem el mandat amb una reconducció econòmica, on Ara Reus en els mandats anteriors juga un paper fonamental en l’eliminació d’Innova i la reconversió del sistema empresarial de les societats anònimes municipals de l’Ajuntament. Per tant, passem d’un Ajuntament que tenia més de 405 milions d’endeutament als 128 actuals. Gràcies a això, hem pogut donar resposta a la crisi sanitària amb un pla d’impuls de reactivació econòmica. En el moment de crisi és quan hem invertit més.
I pel que fa a les regidories d’Ara Reus en concret?
En seguretat, hem de destacar l’increment dels agents de la Guàrdia Urbana i l’acord que hem arribat amb els representants sindicals per arribar als 182 agents abans del 2026, un compromís electoral. Per tant, comencem la campanya amb fets i no paraules. A més, hem incorporat la tecnificació i les noves tecnologies en la seguretat com les càmeres o nous sistemes de mobilitat.
Pel que fa a recursos humans, tanquem el mandat amb una segona aprovació d’un conveni laboral amb la unanimitat de tots els representants sindicals. Hem aprovat la relació de llocs de treball, el pla de modernització, el pla de teletreball… L’Ajuntament de Reus és molt més competitiu avui. I, finalment, en medi ambient l’avenç és significatiu. Quan vaig arribar el 2016, la recollida selectiva estava en un 26% i avui ens situem en un 40%. Si parlem de transició energètica, hem de destacar Reus Energia, el desplegament de plaques solars, la creació de la comunitat energètica al polígon Agro-Reus (la més important de Catalunya) o el benestar animal.
Quins són els eixos del programa d’Ara Reus?
Comptem amb més de 1.000 accions electorals. Si parlem d’administració, sempre parlem de ‘la ciutat fàcil’. És a dir, una ciutat en què qualsevol gestió sigui el més àgil possible, que l’atenció telemàtica no sigui incompatible amb la presencial i que sigui captadora de talent i ajudi l’emprenedor. A més, parlem d’una ciutat d’un sol nivell, sense barreres arquitectòniques. Reus té grans reptes en l’àmbit urbanístic. Hem de trencar la barrera de la via del tren amb el projecte que anomenem ‘Reus Central Park’. Disposaria de passos tant elevats com soterrats amb trànsit rodat, carrils per a vianants i per a bicicletes. El mateix hauria de succeir a la zona sud, per connectar els barris amb l’àrea de la universitat gràcies a un pas elevat a la rotonda del Mcdonalds que saltarà la via del tren.
En els pròxims quatre anys, tenim el repte que Reus Energia sigui una divisió com ho és Aigües de Reus i la gent pugui contractar-hi la llum. En l’àmbit empresarial, també necessitem modificacions urbanístiques al polígon H6 i H12 perquè les empreses logístiques, de noves tecnologies i fonts renovables puguin instal·lar-s’hi i crear llocs de treball. No hi ha millor economia social que una economia productiva.
Quina diagnosi fa de l’estat del comerç a la ciutat?
Reus és una ciutat eminentment comercial i en l’actualitat té un repte. La manera de comprar ha canviat i hem de tractar diverses qüestions. Per una banda, s’ha d’abordar el preu del lloguer de les botigues. A través de revisions de polítiques fiscals hem d’ajudar que s’obrin nous locals al centre. A més, el 2019 ja parlàvem amb 7 anys vista que hi havia una concessió al pàrquing de la Plaça Prim que caducava. Sempre hem defensat que aquest espai podia ser un punt de servei logístic pel sector comercial de la ciutat. Permet a través d’un marketplace local que la gent de Reus i de la resta del territori pugui comprar. A partir d’aquí, hi pot haver la distribució de mercaderies amb del Lastmile o exportant-les a altres indrets.
D’altra banda, tenim un centre comercial que va perjudicar el comerç tradicional, però el tenim aquí. El repte és fer funcionar el comerç de tota la vida amb la digitalització i alhora que la Fira tingui el seu impuls per competir amb les Gavarres i Tarragona.
S’ha desmarcat dels seus companys de govern amb el tema del Mercat del Carrilet. Què s’ha de fer?
La situació que estan patint els paradistes sabíem que arribaria quan es va fundar fa més de 30 anys. Ni els governs anteriors ni aquest han estat capaços d’avançar-se en el temps. La nostra posició sempre ha sigut tenir un informe que doni la màxima seguretat que el nou emplaçament és molt millor que l’actual. Se’m fa difícil pensar que camions de dos o tres eixos tenen una millor circulació per carrer Balmes que per l’avinguda de Salou o Jaume I. En segon lloc, el fet que moguem aquest mercat deixa orfe d’economia una zona de l’avinguda Jaume I. I, el tercer punt, són els paradistes que estan a les portes de la jubilació i es poden veure abocats a una inversió molt gran.
Va votar a favor de la compra de l’espai.
Hi vaig votar a favor assegurant-me que en aquell espai tant hi podia anar un mercat com també hi pot anar un bloc d’habitatges o d’oficines. Estic a favor que l’Ajuntament incorpori patrimoni perquè vol dir que té fortalesa, però el nostre posicionament és que el Mercat del Carrilet ha de tenir una transformació. Hem de tenir un mercat nou i modern on es troba actualment i el seu entorn ha de patir també una transformació urbanística.
Amb l’urbanisme també es lliga la mobilitat. Quin horitzó planteja Ara Reus de cara a reordenar la mobilitat al municipi?
L’horitzó d’Ara Reus en la mobilitat comença pels vianants. Avui dia, el 20% de les voreres estan per sota del metre 60, que és el que marca la normativa. Hem de veure quina és la planificació urbanística que permet que el vianant, les persones amb mobilitat reduïda o els cotxets tinguin una mobilitat segura. A partir d’aquí, també tenim la interconnexió amb infraestructures (aeroport, Belissens, intermodal, etc.), la trencadissa de les barreres arquitectòniques i la projecció de la Zona de Baixes Emissions.
En aquest sentit, la ZBE han d’anar acompanyades d’unes ordenances que busquin la millora de l’impacte acústic i de les emissions, sabent que Reus no té un excés de contaminació. Són reptes de futur que hem de fer de manera ordenada. A més, hem de projectar uns carrils bici que no generin una molèstia amb la resta de vehicles.
No hi ha convivència?
No. Falta molta educació viària. Des de la Guàrdia Urbana s’està fent una molt bona tasca i Reus és la ciutat que més sancions ha ficat a gent que va en patinet de manera incívica. Hem d’insistir en la pedagogia i la DGT ha de començar a establir les obligatorietats dels patinets. Hi ha elements de la mobilitat que van al seu aire i s’ha de ficar ordre.
Quines mancances té la cultura de Reus?
Hi ha algunes entitats que han quedat tocades arran de la covid. Hem de mirar com salvem part del sector de la cultura reusenca que ha patit els efectes de la crisi. Quan parlem de cultura, ho fem d’una cultura àmplia. Sempre hem defensat la dignificació de l’espai on tenim els elements festius, que a part de museístic també pot ser un espai multidisciplinari. Tanmateix, l’àmbit privat ha de tenir el suport que es mereix perquè per Reus passin els números 1 en dansa, art, literatura i teatre.
Falta suport?
Reus és una ciutat molt potent a nivell cultural, però hi ha un sector que no té molta entrada. Tot el que es produeix ve del vessant públic i d’alguna col·laboració amb entitats locals. Amb l’entrada d’empreses que es dediquen a grans produccions podem aportar en tots els àmbits culturals. Cambrils té un festival de música a l’estiu i Tarragona té la plaça de braus. Reus no disposa d’un espai així i hem de pensar quin espai pot oferir perquè arribin artistes de primer nivell.
Aplicarà línies vermelles a l’hora de pactar?
No hem manifestat mai una incompatibilitat per pactar. El que sempre hem posat sobre la taula és el nostre programa electoral i el respecte als nostres projectes. Treballem perquè el nostre creixement sigui el màxim possible i sortim a guanyar. A partir d’aquí, tenim un seguit de punts que posarem sobre la taula. Si no hi ha entesa, serà per una qüestió programàtica. Hem de permetre que la ciutat tingui governabilitat.
