En Comú Podem podria tornar a ser l’àrbitre que decidirà el pròxim govern municipal. La formació morada va formar part de l’executiu de Ricomà, però va marxar per l’entrada de Junts. Els comuns consideren que ERC i la CUP han virat cap a la dreta i que el PSC també busca un electorat conservador. En aquest sentit, consideren que són indispensables per “estirar a l’esquerra” tant el PSC com ERC. Desgranem el seu projecte amb Jordi Collado, candidat d’ECP a l’alcaldia de Tarragona.
Tanquen un mandat per oblidar. Trànsfugues, sortida del govern, dimissions…
No, arribem enfortits des de la lògica que hem sigut capaços de reaccionar davant infinites coses. En un mandat de l’accident d’IQOXE, el Glòria i la pandèmia, també hem tingut complicacions a l’organització. Tot i això, acabem enfortits i reorganitzats, una cosa complicada.
Poden rescatar alguna cosa de la seva època al govern?
Podem rescatar polítiques d’habitatge, que veiem que han caigut des que hem sortit del govern. Estàvem fent compra d’habitatges a un ritme molt potent i es va quedar aturat. També podem recollir tota la lògica de la creació de l’àrea de feminismes i la regidoria de drets animals. Van ser passos que s’haurien d’haver fet molt abans, però no s’havien realitzat. A més, hi ha un aprenentatge molt potent de com funciona un govern municipal.
L’habitatge és un dels temes clau pels Comuns. En el cas de Tarragona, la situació del mercat de lloguer i de compra és horrorosa. Què proposen?
La primera és mobilitzar sol públic. Hi ha un seguit de solars -només a la Part Baixa n’hem comptabilitzat 5- on caben blocs de pisos. A més, proposem no vendre patrimoni per fer pisos turístics, que és el que ha passat en aquest últim tram de mandat. És a dir, hem de rehabilitar edificis municipals amb inversió pública per generar habitatge de lloguer. A la ciutat havíem tingut un plantejament històric de construir per vendre. Tenim una mala praxi de vendre’ns patrimoni. El que arregla el problema de lloguer és recosir la ciutat amb edificis on no n’hi ha i generar habitatge de lloguer.
D’altra banda, en aquesta ciutat s’ha renunciat a fer grans pactes amb la SAREB perquè es plantejava que hi havia concentració d’habitatge social. Si pensem en l’habitatge social només com un concepte de pobresa, no arribarem on hem d’arribar. S’ha de pensar en una lògica àmplia. El model Campclar de posar habitatge social a un lloc, no funciona. Hem de fer pisos que tinguin diferents perfils de gent que hi visqui.
Crítica el viratge del govern. Se’n penedeixen d’haver fet alcalde Ricomà?
El revisionisme històric m’agrada poc. En el seu moment tenia un sentit, però va tirar pel dret i va anar cap a Junts. La demostració és que, quan hi ha hagut debats concrets com els horaris comercials o la seguretat, el viratge a la dreta és clar. La seva lògica de seguretat es basa en el control social.
Quins són els eixos principals d’En Comú Podem?
Hi ha un tema d’urbanisme segur. És un mandat clau per dibuixar la ciutat dels pròxims 30 anys. L’experiència ens diu que has de fer un urbanisme inclusiu amb lògica climàtica i d’adaptabilitat. Les onades de calor han arribat per quedar-se i a Tarragona no hem desenvolupat una estratègia de refugis climàtics. Hem de cuidar tota l’anella verda i pensar en plantejaments més valents. Els dos rius han de ser espais de recuperació natural reals. Tanmateix, tenim urbanitzacions abandonades sense perímetres de tallafocs i podem tenir problemes greus. Hem de tenir cura de l’entorn i de les persones, en lloc de veure el territori com un lloc a explotar urbanísticament.
Els indicadors de pobresa també són preocupants i tenim uns serveis socials desbordats. Som l’administració més propera i hem de tenir la màxima capacitat de reacció. Finalment, es calcula que un infant que ha fet activitats extraescolars des de primer de primària fins a quart de l’ESO és com si hagués fet dos cursos més. Per tant, hem d’aconseguir que les extraescolars siguin el pa de cada dia de totes les famílies. Aquí hem d’involucrar la xarxa dels clubs esportius. Estem finançant projectes esportius professionals i no som capaços de generar beques perquè els infants facin esport.
Quina radiografia fan del comerç local?
Hi ha una generació de botiguers que s’està jubilant i serà un pou en els pròxims 10 anys. El model de desenvolupament comercial actual ens aboca a una ciutat franquícia, amb marques conegudes que gestiona un autònom i pateix la vida per tirar-ho endavant. Tenim un problema de locals. Hi ha una gran quantitat de locals buits per culpa dels preus. Potser té sentit que l’Ajuntament faci compra d’uns quants per dinamitzar-los.
S’ajuda a qui empren?
En aquesta ciutat li diem a l’emprenedor que es busqui la vida. L’emprenedoria, quan és col·lectiva, no pots incentivar-la només amb la bonificació d’algunes qüestions. S’ha de construir xarxa comercial i incentivar la compra a comerços de proximitat. El finançament del relleu generacional serà clau. L’altra fórmula que funciona molt bé és la peatonalització. En aquest sentit, les terrasses de bar tampoc poden canibalitzar l’espai públic.
Quins sectors econòmics haurien de potenciar-se a la ciutat?
Hi ha dos grans blocs. La cultura i la tecnologia. Tarragona té algunes empreses tecnològiques punteres a nivell mundial que passen desapercebudes. No hi ha una zona específica amb una lògica de hub. Tenim la qualitat de vida i som un pol d’atracció de projectes que arrenquen i no poden sobreviure a la jungla de Barcelona. Pel que fa a la cultura, hem de treballar el patrimoni també des d’una lògica que no sigui únicament el turisme. Per exemple, les arts escèniques. Tanmateix, hem de reindustrialitzar el territori. S’hauria de treballar en una lògica d’economia industrial circular. Està demostrat que una indústria forta i neta és capaç de generar llocs de treball de qualitat.
Reforça el missatge en què sigui neta. Pot espantar a tots els treballadors que viuen directa o indirectament d’un altre tipus d’indústria?
La meva família treballa a la indústria, no plantejo el seu tancament. Diem que ha de funcionar com a altres països. Els projectes de BASF a Alemanya són centres industrials circulars amb emissions que s’apropen a 0. La indústria no és un problema, sinó una oportunitat. No ens serveix un greenwashing, que diu que poses uns filtres molt monos i no vols acceptar controls ambientals. L’economia ha de deixar de tenir aquesta lògica extractiva. No contraposem el medi ambient al treball, sinó la qualitat de vida enfront de les fórmules caduques.
La mobilitat tindrà un paper molt important el següent mandat. Quin paper ha de jugar l’Ajuntament?
L’Ajuntament ha d’aixecar la bandera de la intermodalitat i de l’àrea metropolitana. En aquest mandat es caduquen concessions de projectes claus, on hi ha interessos econòmics. No ens podem permetre perdre aquesta oportunitat. Hem d’enfortir l’àrea metropolitana, l’empresa de transport públic i la lògica intermodal més enllà del Camp de Tarragona. És a dir, també per anar a Barcelona o Tortosa. Les mercaderies han d’anar per l’interior i pel frontal marítim han de passar més passatgers.
Què hem de fer amb els espais en desús com el banc d’Espanya o la Tabacalera?
El tema del Banc d’Espanya em molesta especialment. Ha sigut un plantejament de: ja ho faré jo bé. I al final surt encara pitjor. A més, la poca capacitat d’inversió que hem tingut en aquests anys l’hem gastat pagant tributs. Tarragona necessita plantejar estructures que superin els partits. Tenim una minoria absoluta de 13 regidors que ha decidit que no li agrada el model de la Tabacalera del govern anterior, que tenia una majoria pírrica de 14 regidors. És l’hora de fer acords de 27 regidors en urbanisme i equipaments. A més, el plantejament de la Diputació en el preventori de la Savinosa em preocupa.
Aquí sí que hi ha un gran pacte.
Sí, però de fora de la ciutat. Hi està d’acord ERC, la CUP no i el PSC no hi està del tot alineat. No van aixecar la mà dient que per aquí anem bé. Una opció seria portar tots aquests equipaments a la Tabacalera.
En molts discursos destaquen el seu marcat perfil d’esquerren. La resta es queden descafeïnats al seu costat?
Això no va de bons i dolents o que es quedin descafeïnats. El que dic és que a l’hora de governar la gent d’ERC i la CUP s’han deixat entabanar per les polítiques de Junts i han fet un plantejament econòmic molt ortodox. D’altra banda, el PSC s’ha tirat a buscar el vot de Ciutadans i Convergència. Aquests dos plantejaments et tiren a la dreta.
No em vull quedar en un raconet del taulell, vull disputar el taulell sencer. Hi ha molta gent que històricament ha votat els socialistes i té clar que l’única manera d’avançar és per l’esquerra. A Espanya hem aconseguit propostes impensables, però el PSC i el PSOE quan no els estires s’acomoden. És més fàcil mantenir l’establishment. Els entenc, tenir la cambra de comerç o la CEOE en contra és molt cansat.
Aquest mandat tenim pendent el POUM. Serà el moment en què tots enterrareu les armes?
Espero que sí. El POUM l’hauríem d’aconseguir amb 27 de 27 o 26 de 27 si està VOX. Hem de tenir una mirada llarga. Hi ha coses del POUM en què ERC i PSC estan d’acord i nosaltres no. L’ecobarri d’Esquerra o el 22@ del PSC l’hauríem de reflexionar. Realment creixerem al costat del Port, a tocar del riu i amb la petroquímica al costat? Tinc els meus dubtes. Hi ha llocs on es pot créixer i hem de fer un plantejament de creixement rehabilitador. Posar molts pisos en un lloc on ara hi ha un polígon industrial no té cap sentit. Intentarem arribar a acords.
En principi, no hi haurà un pacte entre ERC i PSC. A qui dels dos prefereix ‘estirar cap a l’esquerra’ a partir del 28M?
No renuncio a un acord de màxims. Potser amb un fora i un dins. Entenc que en una campanya no ho diran, però els hi preguntaria si el que prefereixen és governar amb el PP o Junts. O fem un projecte d’esquerres de 16/18 regidors o no cal que ens hi posem. Nosaltres no governarem amb el suport extern del PP. Fa quatre anys es va prometre un canvi que no ha arribat i encara hi ha un cicle polític per encetar. Vull una ciutat que funcioni.
