L’Ajuntament de Reus s’ha adherit al Decàleg per garantir l’empadronament a Catalunya impulsat pel Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya per tal d’unificar procediments i criteris a tots els municipis catalans en la gestió de l’empadronament, garantint així l’obligació i el dret dels veïns i veïnes a empadronar-se al municipi on viuen la major part del temps i, al mateix temps, ajudant els ajuntaments a obtenir una radiografia real i actualitzada de la seva població.
El document s’ha treballat conjuntament amb el món local i ha estat signat per l’Associació de Micropobles de Catalunya així com els Ajuntaments de Barcelona, Girona, Lleida, Reus, el Prat de Llobregat, la Diputació de Tarragona, la Secretaria de Governs Locals de la Generalitat de Catalunya i el Departament d’Igualtat i Feminismes.
L’empadronament en el lloc de residència és un dret i una obligació de totes les persones que viuen en un municipi, i alhora és la porta d’entrada a altres drets reconeguts, com ara l’educació o la salut. A més, és una eina de planificació imprescindible per als municipis, ja que els permet conèixer el nombre real de persones que viuen al municipi i als quals tenen l’obligació d’atendre des dels diferents serveis que presten. No estar inscrita o inscrit en el padró municipal també obstaculitza l’accés a drets bàsics, ja que l’empadronament és un requisit per poder gestionar tràmits i procediments necessaris per a la vida diària. De vegades, les persones que no tenen un pis en propietat o no disposen d’un contracte de lloguer poden trobar-se amb dificultats per accedir a l’empadronament. Això, a la vegada, els impossibilita la tramitació de determinades prestacions i l’accés a recursos sanitaris i educatius amb plena garantia de drets. També incideix negativament en la tramitació i la renovació del permís de permisos com el de residència o treball.
Les 10 mesures que s’inclouen en el decàleg són les següents:
- En general, cal resoldre les sol·licituds de padró amb celeritat i sempre abans de tres mesos, sempre que les peticions compleixin amb els requisits de la norma padronal (presentació dels documents que acreditin la identitat i la residència en el municipi).
- Notificar a la persona interessada la denegació del padró, quan sigui procedent, amb una argumentació motivada basada exclusivament en la normativa sobre el padró.
- Empadronar les persones que visquin de forma irregular en un habitatge, amb la comprovació prèvia in situ de la residència efectiva o qualsevol altre sistema que en garanteixi la comprovació.
- Acceptar les autoritzacions escrites de la direcció d’establiments residencials col·lectius com ara hostals o albergso algun altre document acreditatiu que s’hi està residint per a les sol·licituds d’empadronament.
- Acceptar els infrahabitatgescom ara barraques, caravanes, coves, etc. com a domicilis vàlids a efectes del padró, sempre que siguin fixos. Aquesta situació es podrà acreditar amb una visita in situ.
- Possibilitat d’empadronar en una adreça alternativa, que pot ser la del mateix ajuntament o la de qualsevol altra dependència municipal, mitjançant un informe de coneixement de residència, en casos d’infrahabitatges i persones sense domicili.
- En el cas de persones en situació de sensellarisme o sense domicili fix, elaborar des dels serveis socials municipals la valoració corresponent sobre la residència habitual efectiva al municipi d’indicant-hi l’adreça que ha de figurar en la inscripció padronal, que pot ser la del mateix ajuntament, la de l’alberg municipal, la del lloc concret de pernoctació o una altra.
- Fer prevaler el deure d’empadronament quan les persones no puguin acreditar un títol de propietat o lloguer, com en el cas del relloguer no regularitzat, i fer les comprovacions necessàries per garantir-ho.
- En cas que ho sol·licitin, traslladar a altres administracions la informació obtinguda en la tramitació del padró, únicament en els casos previstos en l’article 16.3 de la Llei 7/1985, tot respectant la normativa actual de protecció de dades.
- No dispensar un tracte diferenciat en la gestió del padró en funció de l’origen, la nacionalitat o qualsevol altra situació personal, llevat dels casos que determina l’Institut Nacional d’Estadística (INE), com per exemple les persones procedents de conflictes bèl·lics.
