Reus destaca per la seva àmplia oferta d’oci i cultura, que la fa un referent del Camp de Tarragona. Dins d’aquest ventall cultural, un dels àmbits més destacats és el teatre, que compta amb múltiples espais a la ciutat que nodreixen una agenda incomparable a la zona. De fet, el mateix Daniel Recasens, regidor de Cultura, Educació i Política Lingüística, assegura que el teatre juga “un paper protagonista” dins de la “programació cultural estable” que caracteritza el municipi.
Les restriccions d’aforament per preservar la salut pública han truncat durant molt de temps el desenvolupament habitual de l’agenda teatral reusenca, però aquest any sembla que ja dona signes de recuperació. El gerent del Consorci del Teatre Fortuny, Josep Margalef, explica que han experimentat una “tornada positiva” i que actualment estan remuntant en el nombre d’abonats fins a arribar a uns 200 i escaig. No obstant això, aquesta etapa ha comportat un “canvi d’hàbits” entre la majoria d’assistents que es deixen veure pel Teatre Fortuny.
Públic més jove
Amb relació a aquests nous hàbits del consumidor, Josep Margalef apunta que després de la pandèmia la tendència ha sigut comprar entrades a l’últim moment, en lloc de fer-ho anticipadament. A més, també s’ha “accelerat un canvi generacional” gràcies a la incorporació d’un públic jove que “s’està emmirallant amb el Fortuny”. El gerent del Consorci destaca la importància dels espectacles familiars en aquesta renovació, que han aportat un “altre tipus de públic” format per “canalla i pares relativament joves”.
La tasca d’enganxar aquest nou públic al teatre és un debat constant en els cercles culturals. El regidor Recasens assegura que des de les institucions públiques miren de “treballar-hi des de tots els fronts i perspectives” i que la programació teatral ha de ser “prou heterogènia” perquè tothom “hi trobi el seu espai”.
Arrelats al territori
Un dels símptomes més clars d’aquesta recuperació és precisament la programació dels teatres reusencs al llarg de l’any i, en particular, aquest últim trimestre de 2022. El nombre d’actuacions ha agafat embranzida de nou, conformant un catàleg de possibilitats per tots els públics i en diversos espais.
Entre els actes previstos, en destaquen alguns que arrelen al territori i potencien la creació amb denominació d’origen. En el cas del Teatre Fortuny, el millor exemple és una nova edició del Cicle Grans Mestres, un projecte de producció pròpia sota la direcció artística de Francesc Cerro-Ferran. L’edició d’enguany, que se celebra el primer dimarts de cada mes, tindrà quatre actuacions aquest últim trimestre: L’excessiva història d’un individu excessiu; Fedra despullada, interpretada per la reusenca Bàrbara Roig; l’espectacle ajornat Juli Cèsar, i La pobra gent.
Al Teatre Bartrina també compten amb aquest apropament al territori amb diverses iniciatives. Una d’elles és el Projecte Bartrina. Cultura de Proximitat 2022, que aposta pel talent local i programa dues actuacions el primer cap de setmana d’octubre: el musical Balades per a Mirolina i la proposta multidisciplinària La gran pas. L’altra gran iniciativa de proximitat és una nova producció del Bartrina Territori Creatiu: l’obra La Roser, que fa un viatge a través de la història de Reus.
Festival Accents
Un altre dels projectes que implicarà el Bartrina i el Fortuny aquest últim trimestre de l’any és la novena edició del Festival Accents. La idea d’aquest festival neix el 2014 amb la intenció de dotar a Reus d’una programació de música catalana en directe i enguany arriba amb diferents pesos pesants entre el 8 d’octubre i el 10 de desembre. Al Teatre Fortuny actuaran Fito Luri, Sopa de Cabra i Joan Dausà. Mentre que el Teatre Bartrina acollirà els concerts de Mishima, La Habitación Roja i Maria Jaume.
Tradicional i contemporani
La música als teatres, però, no s’atura aquí. La resta de programació musical es caracteritza per aquesta barreja entre un esperit més tradicional i un de contemporani, enfocat als joves. Josep Margalef explica que intenten jugar amb aquestes dues ànimes perquè tothom pugui trobar un contingut atractiu. Un dels casos més il·lustratius és el de l’òpera. Per un costat, el Fortuny porta Don Giovanni, de la mà de l’Òpera de Sabadell, i d’altra banda, l’òpera electrònica de La Infanticida. Aquesta última transforma un monòleg de Caterina Albert amb la composició musical de Clara Peya i la interpretació de figures del territori com Neus Pàmies i Gerard Marsal.
A part de les dues òperes, la música impregna també el Fortuny a través dels dos concerts infantils de El Pot Petit, dels mítics Sau, el folk de Falsterbo, el piano d’Una vetllada amb Rakmàninov i amb el Concert d’Any Nou a càrrec de l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat.
Al Bartrina tindrà lloc un dels concerts més especials d’aquest últim trimestre a Reus, lligat a aquest any Gabriel Ferrater. A In Memoriam s’interpretaran 15 cançons, catorze d’elles seran poemes de Ferrater i la quinzena replicarà el poema que J. V. Foix va dedicar a Ferrater en la seva mort. A més, el Gremi de la Construcció del Baix Camp tancarà els actes del 400 aniversari amb el concert d’Aupa Strings Timelapse XX al Bartrina.
Un catàleg d’obres heterogeni
Les obres de teatre tindran també un paper central dins del catàleg que presenta Reus. En particular, el Teatre Bartrina és un dels espais que aportarà una major diversitat en aquest gènere amb temàtiques de tota mena. Per un costat, les obres familiars prenen força amb l’espectacle sense text Camí a l’escola de la companyia Campi qui pugui; una obra per reflexionar sobre el mestissatge com La Faula de l’esquirol de la companyia La Baldufa, i Nüshu de la companyia Capicua, un espectacle d’acròbates d’allò més singular.
Juntament amb aquestes obres, el Bartrina completarà el repertori amb històries com la d’una noia amb discapacitat que vol ser mare, a Mare de sucre; una obra inspirada en l’atac terrorista contra la comunitat LGBTIQ+ a Orlando, sota el nom de L’Oreneta, i El Mar, una obra de teatre poètic basada en les redaccions d’uns nens que no han vist mai el mar. A més de tots els projectes provinents del territori, Clarividents farcirà el catàleg de quilòmetre 0.
El Teatre Fortuny obrirà aquest últim trimestre amb l’inconfusible Joan Pera i la seva paròdia dels cuiners caiguts amb desgraciada titulada Master Xof. La llista d’actors catalans àmpliament reconeguts no s’atura aquí. Quant temps em queda?, amb Lluís Villanueva entre d’altres, parla del sentit de la vida des d’un curiós punt de vista, mentre que l’obra Immunitat ens rememora la ràbia i la frustració de les restriccions amb un relat sobre sis persones que participen en un mostreig demogràfic. Finalment, Paraiso Perdido, basat en el poema èpic de John Milton, serà una de les atraccions del primer mes.
La dansa pren força
A banda de la música i el teatre, la tercera pota de la programació serà la dansa, que agafa un pes rellevant entre els espectacles. Com ja succeïa amb l’òpera, gaudirà d’aquesta simbiosi entre els estils contemporanis i tradicionals. D’un costat, el Fortuny acollirà la peça d’estil neoclàssic del Ballet de Kíiv, i per l’altre, El llac dels signes del Ballet de Barcelona promet sorprendre amb la seva conjunció de dansa clàssica i contemporània. El Fortuny també celebrarà una gala amb ballarins premiats en passades edicions del Premi del Internacional de Dansa Roseta Mauri, mentre que el Bartrina portarà el programa triple de dansa contemporània Soirée.
140 anys del Fortuny
Més enllà de la programació, el teatre reusenc estarà aquest trimestre de celebració pels 140 anys del Teatre Fortuny i els 40 del Consorci. Josep Margalef explica que no hi ha cap esdeveniment en concret preparat per aquesta efemèride, donat que la seva forma de celebrar-ho és amb la programació especial que estan duent a terme. En particular, destaca la producció pròpia del Cicle Grans Mestres i la coproducció d’Una vetllada amb Rakmàninov, la qual cosa els fa “ser una mica més del que som” per la seva connexió amb el territori.
A més, preparen un nou espai cultural multifuncional on s’ubicava anteriorment el bar del teatre. Amb ell esperen “completar la programació del teatre” amb un tipus d’esdeveniments de petit format com obres més properes amb públic a dreta i esquerra, exposicions, conferències o classes magistrals. L’espai, que aspira a ser un principal punt de trobada cultural, no té data d’estrena. Margalef assenyala que, en cas de tenir-ho pel novembre, ja el posarien en funcionament, però el més probable és que entri en joc el següent semestre.
A aquesta extensiva oferta cultural del Bartrina i el Fortuny també se li afegeixen la resta de teatres i sales repartides per la ciutat que completen una de les propostes teatrals més interessants del país. En aquest retrobament, una ciutadania amb “cultura teatral, crítica, exigent però també fidel i agraïda”, com la defineix el regidor Recasens, ha permès mantenir viu el batec del teatre a la ciutat. Així i tot, la feina de recuperació cultural de Reus no acaba aquí i el mateix regidor espera que “el verí de l’escena contamini encara més persones”.
