El Grup Municipal de Junts per Reus ha fet balanç dels dos anys del mandat actual. Des de l’oposició, l’actual cap, Teresa Pallarès, afirma que els agradaria haver fet un balanç positiu per l’estima que li tenen a la ciutat, però, amb rotunditat, explica que “Reus té un govern que no governa”.
La crítica dels juntaires ve des de tres eixos: la manca de seguretat, un futur que no existeix i un govern que no compta ni amb l’opinió ciutadana ni amb la de l’oposició. Pallarès afirma que hi ha “una ciutat descuidada pel tripartit”, tant per la inseguretat com per la neteja.
Ha recalcat que grans projectes de ciutat com poden ser la Ganxeta, promocions d’habitatges socials o la consolidació de REDESSA i del Hub FoodTech són accions ja començades pel govern anterior, liderat per Junts. La cap de l’oposició, en les poques concessions que ha fet al govern actual, els ha felicitat l’obtenció de la distinció de Ciutat de la Ciència i la Innovació.
Pel que fa a la viabilitat de l’equip de govern, comenten sobre ERC i Ara Reus que són “l’acompanyament necessari per conservar la cadira al plenari”. A més, consideren que cadascú dels tres partits va a la seva: “tres governs, dins d’un mateix govern”.
Sobre l’estació d’autobusos, Junts recalca que el canvi de Mas Iglesias a la reforma de l’actual, és fruit de no haver escoltat els veïns des d’un primer moment. Pallarès ha afirmat, en diverses ocasions i com hem dit abans, que l’Ajuntament no té en compte els ciutadans i, a més a més, que no defensa Reus on toca i quan toca.
Quin paper ha de jugar Reus a l’Àrea Metropolitana de Tarragona, segons Junts per Reus?
Si parlem de defensar Reus més enllà de la ciutat, ara mateix hi ha al forn un dels projectes més grans del territori, l’Àrea Metropolitana de Tarragona (AMT). Junts per Reus opina que l’AMT no s’assembla res a la de Barcelona i que no volen que neixi “una segona Àrea Metropolitana”. Pallarès afirma que no veu, actualment, la força que ha de tenir Reus dins de l’ens: “ha d’exercir de co-capital”.
El grup veu l’AMT com una oportunitat de creixement de serveis i d’infraestructures, però, òbviament, sense dibuixar-se una capitalitat com a la de Barcelona.
