L’Àliga de Valls ballarà per última vegada aquest Sant Joan després de 34 anys de vida. És un dels elements del seguici popular amb més tradició festiva i dels més estimats per les generacions de vallencs que s’han fet grans veient-la a les cercaviles i ballades de lluïment. Obra de l’artista Anton Gurí, es va construir amb fibra de vidre i, actualment, es troba en un estat deteriorat. Davant de l’elevat cost de la reparació i coincidint amb la celebració de l’efemèride de 325 anys de tradició de la figura, l’Ajuntament i la comissió de Ritual i Seguici Cerimonial van optar per recuperar l’Àliga barroca, la qual va estar activa fins al 1936 quan va ser destruïda durant la Guerra Civil. El nou element ja té bona part de l’estructura acabada.
L’últim ball de l’Àliga serà aquest dimarts al vespre després del Tomb del Poble i de la tanda de lluïments dels elements del seguici popular en un acte solemne. “Serà un abans i un després en la festa vallenca, el seguici ha de poder acomiadar com Déu mana i de la manera més bonica possible l’àliga que tantes generacions ha vist al carrer i que ha marcat la festa tants i tants anys”, expressa el president de la Unió Anelles de la Flama (UAF) i membre de la comissió de Ritual i Seguici Cerimonial, Albert Oliva, a l’ACN.
La figura de l’Àliga és un dels elements més històrics, estimats i singulars de la festa vallenca. Està documentada des del 1700 i ha tingut continuïtat durant els XVIII, XIX i principis del XX amb diverses figures. “Tenim un històric d’àligues al llarg del segle XX i del segle XIX molt important que mai ningú ha reivindicat, ni tampoc ha posat sobre paper amb estudis i amb referències acadèmiques que avalin aquesta tradició tan dilatada de la figura festiva de l’Àliga Valls”, assenyala Oliva.
Entre aquestes àligues hi ha la de 1936 que va ser destruïda en els primers dies de la Guerra Civil Espanyola. També l’element de 1941, un intent de recuperació de la figura, la qual no es va materialitzar la nova fins al 1961 a les festes de la Candela. Deu anys més tard, aquesta peça va ser regalada a Gal·la, esposa de Salvador Dalí. L’Àliga actual és de 1991 i la va crear l’artista vallenc Anton Gurí. La peça actual està feta de fibra de vidre i s’hi han fet molt poques intervencions al llarg de les darreres tres dècades. “Es troba en un punt força deteriorat, tant la policromia, l’estructura i fins i tot els suports, calia fer una intervenció en aquesta àliga”, detalla el president de la UAF.
Però l’elevat cost de reparar-la i l’aposta per recrear l’àliga barroca són els motius pels quals la comissió i el consistori han apostat per construir una figura nova. “Vam plantejar un projecte amb diverses línies de treball i cada cop aquest projecte agafava més força pel fet que era molt interessant reproduir la figura històrica de l’àliga de la ciutat, l’àliga mítica”, assevera Oliva. Remarca que les àligues a Valls havien estat fosques fins a l’any 1991. “Fins i tot algunes de negres, no gaire treballades de plomatge, amb un coll llarg i unes ales primes. S’intentava reproduir l’àliga que s’havia destruït el 1936 i que era del segle XIX i molt probablement la del segle XVIII, puntualitza.
Oliva subratlla que l’estètica de les àligues fins als anys 90 eren marrons i amb una forma més arrodonida, però amb la peça de 1991 es va trencar “totalment” aquesta línia. “Es va presentar una àliga totalment avantguardista, platejada, fins i tot amb unes formes molt futuristes, hi ha gent que li va encantar i d’altres que els va xocar molt el canvi”, afirma. “Valls és l’únic lloc de Catalunya on l’àliga ha tingut una tradició continuada des de la seva aparició, des del 1700 fins a l’any 2025, amb una tradició a l’estil purament barroc”, afegeix.
Els elements que acompanyen a l’Àliga, com la música del segle XIX, el ritual el dia de Sant Joan i Corpus, que abans portés un colom viu, són alguns dels arguments per recuperar l’àliga barroca. “Tota aquesta esfera de ritual barroc que no concordava amb la peça totalment futurista i per tal que acabés de funcionar al 100% bé calia era tornar a posar la peça en la línia en què va el ritual, una peça barroca”, defensa.
La nova peça, en construcció
La nova àliga es presentarà per la festivitat de la Mare de Déu de la Candela de 2026 en el marc dels actes commemoratius dels 325 anys de tradició de l’àliga festiva, just cinc anys abans de les pròximes Decennals. Els treballs van a càrrec de l’equip del taller de l’imatger català Carlos Morillo, conservador-restaurador de béns culturals. La nova figura serà una reproducció fidedigna de la figura zoomòrfica que va sortir al carrer fins al 1936. Per recrear les mides, proporcions i acabats, l’equip de restauradors s’ha basat en les fotografies existents del fotògraf Pere Català i Pic, les quals va fer entre els anys 20 i 30 del segle XX a la capital de l’Alt Camp.
“Ens vam establir la fita de poder recuperar aquesta peça amb el major rigor històric possible, segons les imatges que ens havien arribat i amb els materials propis de l’època barroca, que són molt nobles, com la fusta, la roba de lli o els estucs”, indica Morillo. Ara mateix, els treballs se centren en la construcció de l’estructura interna. “Estem treballant amb totes aquestes costelles, ja tenim bona part de la peça muntada estructuralment, ara ens endinsarem a tot l’interior de la peça, tot el sistema de portatge de l’àliga”, explica el restaurador. Després, modelaran el cap amb fang damunt de l’estructura i el buidaran amb guix. “A partir d’aquí, el passarem a fusta, de cedre real, i un cop tinguem el cap, treballarem amb els seus estucs i el policromarem, el col·locarem i l’acabarem d’entapissar”, detalla Morillo.
De fet, el cap de l’Àliga estarà coronat seguint el model de la corona que va dur fins al 1936, amb una peça feta pel taller d’orfebreria de Ferran Garreta de Vic. La testa serà tallada en fusta de cedre real amb inclusió d’ulls de vidre, estucat amb estuc tradicional i amb policromia a l’oli, amb el característic colom blanc al bec. Pel que fa al cos, estarà format per un entramat de costelles que generarà el volum principal. S’entapissarà amb roba de lli, estucat i policromat a l’oli en el color fosc i sobri. També hi haurà detalls en or fi de 24 quirats brunyits.
“Les àligues, en ser una peça realment important dins el seguici, anaven daurades amb aquest or que després es brunyia i feia aquest efecte mirall. En el cas de l’Àliga de Valls, no hi ha documentat que sigui tota ella daurada amb aquest full d’or, però sí que hi devia tenir molt probablement traces”, indica el restaurador. Per això, explica que volien introduir aquestes traces d’or i el color marronós per reproduir-la fidedignament.
Campanya en contra la nova àliga
Fa uns dies, va aparèixer una campanya a les xarxes socials contra el canvi de l’àliga amb el lema ‘L’Àliga no es toca’. Per Oliva, que hi hagi detractors i partidaris de conservar l’element actual és positiu. “El que em generaria tristesa és que es proposés un canvi tan dràstic com és canviar l’àliga i generés indiferència. Això voldria dir que la gent de Valls no s’estima l’Àliga, i això no és així”, defensa.
En aquest sentit, ha assegurat que totes les opinions són “vàlides” sempre que s’emmarquin en el respecte. “Cadascú s’estima la figura per uns motius concrets, sigui aquesta o la de fa 30, 50 o 100 anys o la que vindrà. Crec que hem d’estar molt orgullosos que els vallencs reivindiquin cadascú la seva”, diu. A més, recorda que també va aixecar polseguera que es regalés l’àguila a la Gal·la, així com l’estrena de l’actual. “Era una àliga totalment avantguardista, futurista, la gent es va posar les mans al cap en veure aquella àliga que trencava absolutament amb l’estètica de les anteriors, sosté. El president de la UAF assenyala que no tenia ulls i que va haver de pintar-li “per calmar una mica els ànims”.
