Rosa Maria Ibarra encapçalarà la llista del PSC de Valls per tercera vegada. La candidata socialista vol que aquest 28M la seva formació faci el salt definitiu per liderar un canvi de dinàmica que considera necessari a la capital de l’Alt Camp. El principal partit de l’oposició no centra el seu discurs en grans projectes, sinó en “endreçar i redreçar” el que té actualment la ciutat entre mans i reforçar punts com la seguretat o el polígon industrial. Entrevistem Ibarra per desgranar les seves propostes de cara als pròxims comicis municipals.
Incorporen noves cares a la llista. Com definiria la candidatura?
Tenia molt clar que era un moment en què necessitàvem un canvi i havíem de construir un equip potent. A més, volia fer una llista més de ciutat que no de partit. Som el PSC i no ens n’amaguem, però enteníem que era necessari incorporar persones preparades que no eren del partit.
Per exemple, Maria José Invernon, que coneix els reptes del comerç de Valls; Toni Egea, vinculada al món cultural del municipi; l’Asun Fernández, relacionada als serveis socials, i l’Ike Romera, vinculat de tota la vida a l’esport de Valls. Evidentment, també el Juan Martínez (número 2), que ve del món de l’empresa i durant aquests anys ha assenyalat les mancances de l’equip de govern. Com ells, hi ha molta més gent que representa la pluralitat de Valls.
En la seva presentació parlava de “redreçar i endreçar” els projectes de la ciutat. Què ha fallat aquests anys?
Vam dir a la presentació que no prometríem la lluna. Amb la motxilla que portem de projectes sense executar o a mitges ja en tenim prou per a aquest mandat. A més, també s’han de fer tasques com actuar al polígon industrial, que està en una situació de deixadesa. A banda de fer un Pla Estratègic, hi hem d’actuar ja en l’asfaltatge, la il·luminació i la seguretat. Alhora, hem de veure l’estat dels carrers i prioritzar algunes actuacions. Per exemple, a les parades de bus la gent gran té problemes per poder accedir al vehicle i s’han de millorar. És una feina de dia a dia, però que és important perquè afecta la qualitat de vida de les persones. Per tant, hem d’endreçar els projectes i redreçar la política municipal.
Què s’ha de redreçar d’aquesta política?
Tenim els quatre contractes més grans de serveis municipals prorrogats: la brossa, neteja viària i jardineria, transport urbà, i les depuradores i enllumenat públic. S’ha de fer la gestió d’elaborar els plecs i treure la licitació, que no s’ha fet. No és una cosa menor. La recollida d’escombraries és un tema complex perquè no parlem només de l’empresa que et fa la recollida, sinó també del sistema.
Quin sistema prioritzen?
Proposem mantenir els contenidors soterrats, però millorant-los i actualitzant-los amb un sistema d’obertura a través d’una targeta. L’eliminació d’escombraries cada vegada serà més cara, va en la línia de la Unió Europea de reduir deixalles. Aleshores, hem de plantejar mecanismes per fer un salt en el reciclatge. El sistema de contenidors intel·ligents permet controlar que es faci bé. D’altra banda, en el centre històric preveiem illes emergents que es posen a les 8 del vespre i a les 10 del matí es treuen. En paral·lel, s’ha de fer una gran campanya de conscienciació a les escoles.
El servei del bus urbà necessita canvis?
Per un costat, hem de valorar el tipus de vehicle que posem. Hauríem de mirar si es poden posar d’hidrogen, però això val molts diners. Hem de tocar de peus a terra. I, per l’altre, hem de tenir en compte el tipus de servei que donem. Hi ha determinats barris on no entra. Al barri de Sant Josep Obrer es va fer una prova pilot i hi va haver pocs usuaris. Però això és un peix que es mossega la cua. Si dones el servei, cada vegada hi ha més gent que s’apunta. Es podrien buscar busos més petits. També s’hauria de revisar les rutes que van al polígon i si realment ha de ser gratuït.
Un dels seus temes principals és la seguretat. S’ha millorat al final d’aquest mandat?
El problema de la seguretat no s’ha resolt. Estem passant una temporada una mica més tranquil·la, però en qualsevol moment pot tornar a fallar perquè no s’han posat les mesures necessàries. Fem 12 propostes, que són les mateixes de l’estiu passat: incrementar agents, més mossos, més videovigilància, incorporar la patrulla canina, afegir la figura del sereno i evidentment mesures de dinamització comunitàries dels barris.
Hi ha qui diu que aquestes mesures que parlen de ‘més policies’ ens porten cap a un estat policial.
Les persones que diuen això no coneixen la realitat. Estem convençuts que s’ha de fer una bona política d’acció comunitària i social o de fomentar activitats al carrer. Si no donem espai a l’incivisme, no es produirà. Però quan s’arriba a determinats extrems, ha d’actuar la policia. Em sembla poc realista pensar que amb més acció comunitària deixarà d’haver-hi tràfic de droga o delictes greus. Han de ser complementàries.
No està d’acord amb l’emplaçament de la nova comissaria, però la tiraran endavant.
No podem perdre més temps. Per tant, no canviarem els projectes, tot i que pensem que no és el millor lloc. Està al costat d’una escola i, si la policia ha de sortir ràpidament, poden haver-hi complicacions amb els embussos. A més, tindrem la llar dels jubilats al costat i d’aquesta manera es treuen llocs d’aparcament. Pensàvem que havia de ser un lloc més espaiat a l’entrada de Valls. Ara bé, com que ja s’està treballant, no seria lògic aturar-lo i fer una altra tramitació. La policia no pot estar més temps en aquells baixos.
La salut és una altra de les principals demandes. El compromís d’un nou parc sanitari és un punt d’inflexió?
Ens alegrem del compromís, però pensem que arriba tard i no és suficient. Arriba tard perquè ja es va signar un altre compromís amb l’aleshores consellera Verges i s’han perdut tres anys. Aquell compromís era per estudiar si calia un nou socio i hospital. No es poden perdre tres anys estudiant això. Tampoc és suficient perquè abans que es faci el projecte poden passar 15 anys i les instal·lacions que tenim actualment no poden aguantar aquest temps. En el mateix conveni s’hauria d’haver afegit les actuacions necessàries de rehabilitació.
La Generalitat pot fer aquesta doble inversió?
No tenim cap més opció. S’està treballant en el traspàs de la gestió, que és municipal, al departament de Salut. S’hauria de trobar la millor fórmula per traspassar els serveis i la Generalitat s’ha de comprometre perquè les instal·lacions estiguin en les millors condicions.
Com projecten el futur del barri antic?
Al nostre programa hi ha propostes generals per Valls que s’han de reforçar al barri antic. Seguretat, neteja, dinamització comunitària, comerç… D’altra banda, hi ha el tema dels equipaments públics. El Museu Casteller s’obrirà de manera immediata i ens ha de permetre dinamitzar el centre històric. A més, estem convençuts que si no aconseguim persones que vagin a viure al centre històric, no podrem revertir la situació. A banda que es pugui crear habitatge social, creiem que el sector privat ha de construir habitatge i rehabilitar-ne. Proposem un pla en tres fases per rehabilitar l’habitatge privat al centre històric. Una primera amb subvencions a les inspeccions tècniques d’habitatges, 100% de subvenció per a projectes de rehabilitació i una tercera per subvencionar les obres.
Defineixen el turisme com un sector estratègic a desenvolupar. En què s’haurien de centrar?
Ens dol moltíssim que un equipament com el Museu Casteller, on ens hem gastat 11 milions d’euros amb diners destinats majoritàriament de vallencs, s’hagi d’obrir per la porta del darrere i amb la divisió dels socis de govern. Ara tenim una oportunitat.
Vam parlar amb l’alcalde de Salou per generar sinergies entre el seu municipi i Valls. Ens deia que els interessa tenir destins a l’interior que el seu turista pugui visitar. Tenim dos trets turístics claríssims. La calçotada, molt determinada en uns mesos, i el fet casteller. Ho hem de reforçar amb el Museu o amb visites a les colles castelleres. Les colles són molt importants per la nostra identitat i ens ofereixen possibilitats econòmiques. Finalment, hi ha un element que hem d’acabar de definir: les restes iberes de la zona del vilar. En aquest mandat no ho podrem veure, però en pròxims mandats ha de ser un reclam turístic.
Quins sectors econòmics s’han de desenvolupar en l’àmbit industrial?
El 2015 dèiem que el polígon de Valls no estava bé. Tenim una sèrie d’empreses de referència (gran, mitjana i petita) i el tenim en males condicions. Això ha fet que els empresaris hagin aixecat la veu. S’ha de fer un estudi de la situació i un pla d’actuació al polígon. Paral·lelament amb això, hem d’actuar en asfaltatge, il·luminació o neteja.
Si tenim un bon polígon, ens permetrà atraure noves empreses. Valls s’està especialitzant en el sector logístic, però això no vol dir que ens hàgim de tancar a altres oportunitats com el sector agroalimentari o les empreses tecnològiques. D’altra banda, hauríem de millorar la connectivitat del polígon. Com a diputada vaig aconseguir posar als pressupostos de la Generalitat l’estudi per interconnectar el polígon amb l’A-27 i fer un estudi de la mateixa mobilitat.
Ha criticat molt l’actual govern, però si vol arribar a l’alcaldia o al govern hauria de pactar amb algun dels dos partits. Hi ha coincidències programàtiques?
El nostre lema és ‘fem el canvi’. Volem liderar un canvi a Valls. Això vol dir engegar polítiques noves i treballar d’una altra manera, amb millor gestió. Com que tenim els peus a la terra, sabem que haurem d’arribar a acords. El que volem és tenir uns resultats suficients per liderar el canvi i acordar per desenvolupar les línies d’actuació. Segur que ens posarem d’acord. N’hi ha que prometen moltes coses que no es podran fer.
Es pot construir un canvi amb un partit que ha governat gairebé tot el segle XXI a Valls?
Depèn de qui lideri el canvi i dels acords que s’arribin. No ens tanquem a cap acord, però dependrà del resultat. A Valls durant molt de temps ha faltat lideratge i hem perdut empenta. Volem canviar les coses.
