El candidat republicà a Amposta, Adam Tomàs, qui ha ostentat l’alcaldia els darrers dos mandats, es presenta a la reelecció apostant per continuar la transformació socioeconòmica del municipi. El programa d’ERC de cara a les eleccions del 28-M plantegen projectes de futur i a llarg termini.
A més, l’alcaldable valora el retorn de l’exalcalde Manel Ferré com a candidat de Junts, fa balanç de la gestió de l’endeutament municipal i exposa els aspectes més destacats de les inversions assolides i els èxits que han fet crèixer la ciutat.
Des del 2011 encapçala les llistes republicanes a Amposta i és alcalde des del 2015, és possible fer balanç d’aquest últim mandat, dels darrers quatre anys?
És un mandat, evidentment, truncat pels dos anys de Covid, però, en tot cas, hem aconseguit complir un 87’2% del programa electoral que vam fer. Òbviament, aquell 13% que no hem complert són mesures potents sobretot d’urbanisme, d’inversions en urbanització de carrers; però jo crec que el més important ho hem tirat tot endavant: polítiques d’ocupació, d’empresa, activació econòmica, suport inclús en la sortida de la Covid i la posterior reactivació… Crec que ens n’hem sortit prou bé, estem satisfets i la veritat és que sentim bastant escalf per part de la ciutadania. Evidentment, hi ha coses que, com la gent ja no se’n recorda que hem estat amb Covid, i ens reclamen que vam dir que faríem una cosa o una altra; però quan tenim l’oportunitat d’explicar-ho, la gent ho valora molt positivament.
I aquells projectes que no hem pogut dur a terme, com l’obertura del carrer Josep Tarradellas fins a l’avinguda Santa Bàrbara, que era una qüestió urbanística important i que estava al programa, la vam ajornar i la recuperem per la propera legislatura. Però, a més d’haver complert aquest 87%, hem fet coses que no teníem pensades perquè l’aparició dels Fons Next Generation, per exemple, ha comportat que al llarg del mandat acabem desenvolupant gairebé 30 milions d’euros d’inversió, dels quals gairebé 10 milions són d’aquests ajuts. Per tant, també és cert que ha tingut aquesta part positiva quant a transformació del turisme o el comerç, amb el mercat municipal, o fins i tot, a nivell d’eficiència energètica, hem fet moltes accions que tampoc estaven previstes. Per tant, jo crec que una cosa acabarà compensant l’altra i, com a mínim, veurem que en els pròxims anys Amposta farà un canvi radical amb tot el que s’ha desenvolupat, hem sembrat la llavor d’un procés de transformació econòmica i social de la ciutat que començarà a germinar segurament a partir de l’any vinent, perquè ara està tot en desenvolupament.
Així, es podran impulsar noves accions per cobrir les necessitats de la ciutadania.
Nosaltres, a part del projecte de turisme sostenible amb l’arribada del vaixell que farà rutes fluvials per 120 persones per mostrar la façana fluvial i la Val de Zafan, i tots aquests projectes que ja representaran una transformació econòmica vinculada al turisme; també està el desenvolupament que hem fet en l’àmbit empresarial i als polígons. Jo recordo quan vaig entrar com a alcalde que a Amposta hi havia hagut un ‘desert’, amb empreses tancades, naus buides, solars buits… que avui dia estan plens. I tot això ha culminat en el compromís de la compra de la multinacional canadenca Premier Tech al polígon de l’Oriola, que crearà 75 llocs de treball. Això ens emplaça també, primer, a complir els compromisos que tenim amb aquesta empresa, que hem de seguir apostant per millorar el polígon industrial, i, a més, passa per donar-hi continuïtat i seguir ampliant-lo per garantir el seu creixement econòmic, aprofitant sobretot el paral·lelisme amb l’N-340 i aquest eix de comunicació que tenim.
A Amposta, aquests últims 8 anys, hem creat 1.200 llocs de treball, hem crescut al voltant de 1.500 habitants, hem reduït l’atur del 22% a l’11% actual… Això ens encoratja per continuar treballant en aquesta línia i seguir oferint oportunitats a la ciutadania, sobretot, en allò amb què podem ‘jugar’ com el turisme fluvial, la petita i mitjana empresa… I hem de ser conscients, ens hem de plantejar allò en què som bons i així els pròxims anys donaran el seu fruit.
De fet, un dels projectes clau va ser la construcció del nou edifici del Sindicat.
L’edifici del Sindicat vam entrar el 2019-2020 i el procés de transformació segurament va començar amb el creixement de l’àrea de polítiques d’ocupació que, precisament, d’aquest creixement va sorgir la necessitat de traslladar el lloc de treball; es va passar de tres persones a una vintena, 100% finançades pel Departament d’Empresa de la Generalitat, perquè tot ve subvencionat pel SOC; vam passar de 180.000 euros a 2 milions de pressupost i això va comportar que haguéssim de canviar d’espai. I aquest nou lloc és l’àrea de desenvolupament social i econòmic de la ciutat, que és l’edifici del Sindicat, i allà passa tot el que és important en aquest àmbit, en temes de formació i de millora de l’ocupabilitat de la població. Jo crec que ha estat un èxit, ens hem convertit en un referent a nivell de país pel que fa a polítiques d’ocupació i la Generalitat compta amb nosaltres a l’hora de provar plans pilots i ens sentim molt satisfets també d’aquesta feina.
Comentava que dins del percentatge de projectes que no s’han pogut dur a terme, han mancat accions d’urbanisme i habitatge. Precisament, un dels objectius del programa era augmentar el parc d’habitatge públic del municipi.
Si, nosaltres una de les mesures més importants que promovem no és només augmentar el parc d’habitatge públic, també esperonar al sector privat perquè recuperi aquella empenta de construcció o, com a mínim, la compra d’habitatge preexistent i que està buit en aquests moments. Amposta és una de les ciutats que ha patit un model de creixement urbanístic i econòmic més vinculat a l’especulació, a hores d’ara encara queden 500 habitatges que són propietat d’entitats bancàries. En canvi, hi ha hagut un increment extraordinari del preu del lloguer, en aquests moments, és difícil trobar un pis per menys de 450€ al mes i això fa només dos anys, amb 300 o 350€ es podia trobar. Per tant, hem de fer que el sector privat s’impliqui d’alguna manera o bé comprant a grans tenedors els pisos que encara són buits i que, a més, poden acabar generant certs problemes d’ocupació, per tal que es puguin incorporar al mercat; però nosaltres tampoc volem quedar-nos parats, mirant i esperant que algú ens ho solucioni, sinó que volem participar de forma activa en el desenvolupament de l’habitatge a la nostra ciutat des del sector públic.
Això ho farem, sobretot, perquè ja hem encarregat un pla local d’habitatge que ens ajudarà a determinar quin ha de ser el model d’habitatge que necessita Amposta, tant de caràcter públic com privat. Els propers anys seran decisius, quan jo vaig entrar com a alcalde teníem 7 o 8 pisos públics, ara en són 160. No tots són propietat de l’Ajuntament, però hem establert determinats convenis amb entitats bancàries, empreses del tercer sector o amb l’Agència Catalana d’Habitatge; i nosaltres els gestionem i garantim el lloguer i, també, és una fórmula ràpida per tenir molts habitatges a disposició pública.
I en altres àmbits, com sanitat o cultura, es tenen previstos altres projectes per la propera legislatura?
Sí, nosaltres tenim un programa de quatre eixos transformadors: transformació socioeconòmica, democràtica, comunitària i transformació verda. I en total hi ha 150 mesures que desenvolupen accions en totes les àrees municipals. En temes de cultura, comptem amb propostes que sorgeixen dels pressupostos participatius, que vam implementar aquest darrer mandat, com per exemple tirar endavant el Casal de la Cultura, perquè ja hem localitzat una casa propietat de l’Ajuntament, ens hem compromès a rehabilitar-la i englobar entitats com Sanfaina, Paracota o els Castellers d’Amposta, que ajuden que la ciutat sigui dinàmica culturalment, puguin tenir un espai digne on poder assajar.
En esports, per exemple, tenim projectes molt ambiciosos com la segona fase de la residència d’esportistes, que ens ha de permetre mantenir el nivell que tenim de concentracions internacionals i un centre de tecnificació esportiva. Ja el 2015 venien uns 400 atletes professionals i aquest any passat en van venir 1000, i hem passat de 160.000€ de facturació a 260.000 euros l’any al centre. Per tant, hem de ser responsables perquè aquesta capitalitat esportiva pugui mantenir-se i només ho farem creixent i millorant les instal·lacions esportives que tenim.
En aquest cas, s’uneixen les subvencions com els Fons Next Generation i les inversions pressupostàries del municipi.
Sobretot per l’aposta municipal de fer préstecs. Quan nosaltres vam entrar a l’Ajuntament, el poble tenia un endeutament que arribava al 65% i hem estat capaços, gràcies a nombroses subvencions, de fer moltes inversions i alhora reduir l’endeutament al 40%; però sempre ho hem dit, l’endeutament no ens preocupa perquè CiU va arribar a generar deute per valor de 20 milions d’euros, xifra que suposava un endeutament de gairebé un 100%. I no hem trobat mai malament perquè pensem que la forma de fer inversions és aconseguir recursos externs, però també fent inversió pròpia per la qual l’administració pública l’única via que té és l’endeutament. Això sí, ha de ser lògic.
Per això, en aquesta legislatura nosaltres continuarem amb la mateixa sinceritat i transparència, demanant préstecs per continuar fent inversions i, evidentment, aconseguint el màxim de subvencions possible que ens ajudin a amortitzar l’endeutament que tenim de forma extraordinària. Per exemple, aquest any rebrem una subvenció d’1’3 milions d’euros del Fons Feder per una obra de canvi d’enllumenat públic, que són 3’5 milions i que l’Ajuntament ha avançat els diners durant 5 anys i, quan rebem l’ajut, s’amortitzarà una part del préstec. Aquest joc ens ha funcionat molt bé i hem estat capaços d’incrementar la inversió fins a pràcticament triplicar-la en dues legislatures.
Després, una de les darreres notícies relatives al municipi ha estat la proposta de creació d’una agenda urbana mancomunada conjuntament amb La Ràpita i Alcanar. En què consisteix i quins beneficis aportarà?
Bàsicament, es tracta de plantejar quin ha de ser el creixement de la ciutat pels propers anys vinculat sobretot a l’Agenda 2030, als Objectius de Desenvolupament Sostenible, les línies d’una Amposta verda i sostenible, mobilitat sostenible, un urbanisme amable, zones de baixes emissions, ús del transport públic, transport en bicicleta… Fa referència a aquest creixement en zones verdes, esponjament del nucli antic. Així, l’agenda urbana que planteja el Departament de Territori entre aquestes tres poblacions de la comarca del Montsià parteix d’una visió que les tres ciutats sumem al voltant de 40.000 habitants, perquè al final acabem essent una mitjana ciutat de menys de 50.000 persones. I és una idea, una prova pilot de la Generalitat, de la qual ens agrada formar part perquè es tracta d’aquelles coses que es poden fer de manera conjunta, com es poden fer realitat per tal que siguin més sostenibles.
Per exemple, potser té més sentit fer la gestió de l’aigua a partir d’un ens mancomunat entre els tres municipis o, fins i tot, de tota la comarca del Montsià, i municipalitzar-la perquè és un bé apreciat, comú i es podria garantir que les possibles inversions es fan correctament. O també en l’àmbit del transport, perquè sigui més sostenible, econòmicament i mediambiental, entre les tres ciutats.
I de cara a les eleccions del 28-M, ERC té una majoria consolidada a Amposta després d’uns quants anys. Confia que aquesta representació es repetirà i podrà accedir de nou a l’alcaldia?
Jo soc sincer, ja m’agradaria repetir el resultat de l’any 2019, però veig complicat treure 16 regidors de nou. Nosaltres vam aconseguir una majoria espectacular, segurament és el millor resultat que ha tingut Esquerra Republicana a Catalunya en nombre de regidors, amb un 62% del vot. Per tant, el nostre objectiu és mantenir una majoria absoluta folgada que ens permeti governar amb tranquil·litat, perquè bàsicament som conscients, i així ho ha verbalitzat el candidat de Junts, que s’ha reunit amb tots els partits polítics per poder fer fora el govern d’ERC. Per això, sabem que si no obtenim com a mínim 11 regidors, no governarem perquè l’antiga Convergència i Unió té la voluntat de recuperar després de 28 anys de govern que va estar a Amposta i que ERC hagi governat 8 anys per a ells és una anormalitat i, per tant, faran tot el possible perquè es repeteixi. Nosaltres també farem el possible per revalidar la confiança de la ciutadania el dia 28, no ho farem ara en aquests dies de campanya, ho portem fent els darrers 4 anys, i amb la gestió sobretot de la Covid vam ser un dels Ajuntaments reconeguts en l’àmbit espanyol. Estem segurs que això que se’ns diu per part d’administracions la ciutadania també ho diu.
Esperem treure, com a mínim, majoria absoluta, però si no és així, les eleccions són per això, perquè la gent parli i voti; igual que vam assumir en el seu dia que la població ens donés una majoria inesperada, també assumirem en cas que sigui un resultat negatiu, com ja vam fer durant els més de 30 anys que no vam governar.
Precisament, el retorn de l’exalcalde Manel Ferré és un dels aspectes clau que determinaran l’escrutini electoral.
Jo crec que Junts fan una aposta recuperant un exalcalde. No és el primer partit polític que ho fa, ja ho hem viscut a Amposta amb l’antic Partit Comunista que l’any 1979 es va presentar a les eleccions amb Josep Gil i que van repetir el 1999 amb un partit independent municipalista i va treure un regidor només; Josep Maria Simó, que va perdre les eleccions l’any 1987 davant de Joan Maria Roig, també es va tornar a presentar una altra vegada amb els socialistes i tampoc van aconseguir un bon resultat. Ara, la figura de Manel Ferré és el mateix, un intent de recuperar un espai que, segurament, recuperaran des del punt de vista polític perquè és normal, però em sobtaria que obtingués un resultat suficient per trencar la majoria a la ciutat. Malgrat tot, el dia de les eleccions pot passar qualsevol cosa.
Més a títol personal, què suposa presentar-se a la reelecció com a alcalde?
Bé, és quelcom que jo m’havia compromès a no fer, per tant, assumeixo que trenco un compromís amb mi mateix. Però ho faig perquè penso que ho he de fer i perquè hem de garantir que ERC continuï fent aquest procés de transformació que va començar el 2015. El retorn de Manel Ferré representa per a mi la política del passat, maneres de fer antigues, i ho hem vist en campanya; nosaltres representem la política del futur, la transparència, la participació, el respecte amb tothom, l’escolta… Per tant, ho faig i torno amb totes les ganes de donar més solidesa al projecte d’Esquerra a Amposta i ho faig per responsabilitat perquè m’ho han demanat diferents càrrecs del partit, com Oriol Junqueres, i també l’assemblea local. Tanmateix, sento que la ciutadania pensa que m’he de tornar a presentar. L’únic que m’ha suposat és això, que vaig dir que no ho faria i al final ho faré, però també ens presentem a pit descobert, assumint que els polítics som humans i que, com a tal, ens equivoquem i que, per tant, possiblement em vaig equivocar adquirint aquell compromís l’any 2015 i ara, qui em jutjarà serà la gent el dia de les eleccions, sigui positiu o negatiu.
Amb tot, nosaltres demanem la confiança de la ciutadania d’Amposta perquè les polítiques de curt termini, que es mesuren en 4 anys de mandat, aporten poca cosa a la ciutadania. El nostre plantejament és continuar treballant en projectes de ciutat de futur i plans locals per d’aquí a 10, 15 o 20 anys.
