Qui hi ha darrere dels grans mitjans de comunicació? Qui decideix què es publica i amb quins interessos? Aquestes són algunes de les preguntes que posa sobre la taula un informe de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que alerta que el sistema mediàtic espanyol continua sent poc transparent i altament concentrat.
Alta concentració en pocs grups
L’estudi, emmarcat en el projecte europeu Euromedia Ownership Monitor, analitza 24 dels principals mitjans de l’Estat:
- Televisions Antena 3, La Sexta, Telecinco, Cuatro i TVE
- Ràdios: RNE, SER, Cope i Onda Cero
- Diaris tradicionals: El País, El Mundo, ABC, La Razón i La Vanguardia
- Diaris nadius digitals: El Español, El Confidencial, elDiario.es, el Huffington Post
- Plataformes digitals: EDATV (YouTube), Canal Red (YouTube), 3CatInfo (Instagram), OkDiario (X), Ac2ality (TikTok) i Newtral (X).
Les conclusions apunten a una concentració clara del poder en cinc grans grups: Planeta, Prisa, Media For Europe, RSC i Vocento.
A més, bona part d’aquestes estructures empresarials compten amb una presència significativa d’inversors estrangers i actors del sector financer, fet que complica encara més la identificació dels responsables finals.
Influència política indirecta
Segons els investigadors, la relació entre mitjans i política no és explícita, però sí persistent. Aquesta influència es manifesta a través dels perfils dels directius, els vincles dels propietaris o la selecció de veus en espais d’opinió.
També es posa el focus en la publicitat institucional, que pot esdevenir una eina de pressió si no existeix una regulació clara que en garanteixi la neutralitat.
Estructures opaques i poca informació pública
Un dels punts més crítics de l’informe és la manca de transparència. Molts mitjans presenten estructures societàries complexes, amb diversos nivells entre l’empresa editora i els propietaris reals, cosa que dificulta saber qui en té el control efectiu.
Aquesta opacitat es veu reforçada pel fet que, en molts casos, no es publiquen dades sobre accionistes, comptes anuals ni ingressos provinents de la publicitat institucional. Només 7 dels 24 mitjans analitzats informen sobre la mida de les seves redaccions.
Diferències entre models
L’informe també detecta diferències destacables. Els mitjans públics i alguns privats mostren nivells més alts de transparència, especialment aquells que publiquen els seus comptes o tenen models de propietat més clars. Tot i això, el panorama general continua marcat per la manca d’informació accessible per a la ciutadania.
Malgrat els anuncis de reformes per adaptar-se a la normativa europea, els investigadors conclouen que Espanya encara no compleix plenament els estàndards en transparència i independència mediàtica.
L’estudi posa així el focus en un repte clau: garantir que la ciutadania pugui saber qui hi ha darrere dels mitjans i assegurar un sistema informatiu plural i independent.
