La crisi de preus dels últims anys està fent que molts empresaris pensin noves estratègies per fer més diners sense augmentar els seus costos. Alguns apugen els seus preus, altres neguen una taula a persones que vagin a menjar totes soles… I altres estan començant a cobrar, no només per reservar taula, sinó també per reservar la millor.
Polèmica a Barcelona: Prohibit anar a sopar fora sense acompanyant
És el que ha passat en un restaurant de Sevilla en una nova pràctica que està començant a estendre’s per la ciutat i per altres zones del país. En el cas del local sevillà, els seus responsables cobren 10 euros a qui vulgui reservar les seves millors taules.
I quines són aquestes taules? Doncs les que tenen millors vistes, al costat del riu Guadalquivir, i a les quals les toca el sol. Segons el local, que té publicat al seu lloc web aquesta política, els 10 € de reserva no es retornen ni es descompten del tiquet al final de l’àpat.
En principi, aquest cost extra és només per a aquelles taules amb vistes al riu, però la queixa d’una clienta ha destapat la polèmica. Segons aquesta clienta, van anar a menjar al restaurant on havien fet una reserva i els van donar una taula a l’ombra, tot i que tenien unes quantes taules al sol on s’estava molt millor.
Quan van demanar a la cambrera si podien canviar de taula, la treballadora els va dir que “aquelles taules estaven reservades i tenien un cost addicional de 10 euros”. “Com a sevillans que estimem la nostra ciutat, considerem aquesta situació com una falta de respecte cap als comensals”, insistia la clienta.
El ‘Correo de Andalucía’ s’ha fet ressò de la crítica i de tota la polseguera que ha despertat, i han preguntat als responsables del local sobre aquesta política.
El local, que ha demanat que no se l’identifiqui, assegura que no cobren per les taules que estiguin al sol, sinó per aquelles en primera fila davant del riu: “No cobrem pel sol, de fet a vegades està al sol i a vegades a l’ombra, a la tarda per exemple”.
Els responsables asseguren que les paraules de la cambrera indicaven que les taules estaven reservades i que els clients havien pagat un suplement, però no que fos a causa del sol. Malgrat això, el mateix mitjà indica que la clienta assegura que aquelles taules van estar buides tota l’estona que ella va estar al local.
El cas d’aquest local no és únic, i només en la capital sevillana hi ha diversos restaurants i bars que ja han assumit aquesta pràctica, segons el citat mitjà. En defensa de la pràctica, alguns d’aquests locals “regalen” una ampolla de vi o de cava als consumidors per compensar la reserva.
Des de Facua, preguntats sobre aquesta qüestió, asseguren que si no és sòl públic, el restaurant pot cobrar aquest preu extra sempre que hi hagi un valor afegit —les vistes, en aquest cas— i que s’informi sempre el client. A partir d’aquí, depèn del consumidor acceptar o no aquesta mena de polítiques.
Per a Rubèn Sánchez, secretari general de l’organització de consumidors, amb aquesta estratègia els locals de restauració s’estan equiparant a altres sectors com els teatres o els hotels, que cobren diferents tarifes en funció de la fila o de l’habitació. Per a ell, “l’increment és absolutament desproporcionat” i “la reacció lògica és no anar a un establiment amb aquest criteri”.
Cobrar per reservar taula
La política de cobrar per fer una reserva a un restaurant no és nova. Durant els últims anys s’ha anat aplicant a cada vegada més locals perquè s’estava convertint en un fet habitual que alguns clients reservessin una taula i després no es presentessin i tampoc avisessin.
Els responsables van començar a cobrar per la reserva perquè aquestes taules reservades que més tard es quedaven buides els feien perdre els diners d’altres clients que es quedaven sense taula. Per aquest motiu, van començar a fer cobraments per la reserva, però en la majoria dels casos aquest preu per reservar es descomptava de la factura un cop acabada la consumició.
Ara, però, s’està començant a cobrar per reservar les millors taules, un fet que no està agradant gens als consumidors i que torna a posar sobre la taula l’existència de “consumidors de primera” i “consumidors de segona” en funció de la capacitat econòmica que tinguin, i especialment en zones més turístiques.
