Els infants de 0 a 4 anys han passat de representar el 5% el 2014 al 3,7% el 2023, dels 2,3 a l’1,8 milions. Això suposa una davallada de mig milió d’infants, segons el darrer informe de ‘Focus on Spanish Society’, editat per Funcas. Això situa Espanya com el segon país de la Unió Europea (UE) amb una proporció més baixa d’infants en aquesta franja d’edat, només per damunt d’Itàlia (3,5%) i lleugerament per darrere de Grècia (3,9%). Irlanda presenta el percentatge més elevat, amb un 5,7%, tot i que fa una dècada el percentatge era del 7,5%. D’altra banda, el 39% dels nens espanyols de 0 a 4 anys no tenia germans, segons el cens espanyol del 2021. Als 4 anys, el 96,5% dels nens espanyols participa del sistema educatiu.
A l’estat espanyol, el 1962 gairebé un de cada deu residents tenia menys de cinc anys. El descens va començar en les dècades de 1960 i 1970 i es va accelerar durant els 80 i 90. A principis de segle, però la presència d’infants va repuntar, fins a un màxim del 5,4% el 2009. Amb la crisi financera la tendència positiva va tornar a canviar i les taxes de fecunditat van tornar a caure. Així, des del 2012 el percentatge d’infants de 0 a 4 anys no ha parat de decréixer.
Per comunitats, Astúries, Galícia, Castella i Lleó, Canàries i Cantàbria tenen percentatges per sota del 3%, mentre que Andalusia, Balears i Múrcia arriben o superen el 3,8%.
Gairebé la totalitat al sistema educatiu
L’informe revela també que, segons dades per al 2021, el 96,5% dels nens participa en el sistema educatiu a l’edat de quatre anys. Això situa Espanya en la sisena posició de la UE-27.
En canvi, la participació en l’educació infantil és molt inferior. Només al voltant d’un 10% dels menors d’un any estan matriculats, prop del 38% a l’any i un 56% als dos anys. Tot i això, les xifres superen la mitjana europea.
Segons Funcas, l’augment de l’escolarització preescolar ha anat acompanyat de l’increment de recursos, aules i professors. Així, a principis de la dècada de 1980 hi havia unes 35.000 unitats escolars en aquesta etapa, unes 20.000 en el sector públic. En canvi, a principis de la dècada del 2010, eren 100.000 unitats, 65.000 de les quals públiques. Amb la davallada de la natalitat també han baixat les xifres de matriculació. Això sumat a l’estabilització de les places ha contribuït a aules amb menys infants.
Joves preocupats pel canvi climàtic
Per últim, l’informe recull que segons el darrer baròmetre d’opinió publicat pel Centre d’Investigacions Sociològiques, els joves de 18 a 24 anys, seguits pels de 25 a 34, són els que en menor proporció afirmen sentir-se ‘molt preocupats’ per la guerra al Pròxim Orient. En concret, el 15% i el 21%, respectivament, percentatges que contrasten amb el 40% de la població a partir de 55 anys. El 8% dels entrevistats de 18 a 24 anys i el 15% dels de 25 a 34 expressen la seva preocupació per la situació a Ucraïna.
En canvi, els percentatges pugen al 25% i 23% respectivament pel que fa a la preocupació sobre el canvi climàtic.
