L’actor Manolo Solo, conegut per papers a pel·lícules com “La isla mínima”, “Tarde para la ira” i “El buen patrón”, ha mort als 62 anys a causa d’un càncer. Nascut com a Manuel Jesús Fernández Serrano a Algesires l’any 1964, Solo deixa una trajectòria de més de dues dècades al cinema i una filmografia amb més de mig centenar de títols.
El seu reconeixement més important va arribar amb el Premi Goya al millor actor de repartiment per “Tarde para la ira”, el 2016, tot i que al llarg de la seva carrera també va sumar quatre nominacions més als premis de l’Acadèmia.
La carrera de Solo va començar relativament tard, però en els darrers quinze anys es va consolidar com un dels actors de caràcter més reconeixibles del cinema espanyol. El públic el va descobrir especialment amb “La isla mínima”, d’Alberto Rodríguez, on interpretava un periodista inquietant en un thriller que va marcar una època.
Un actor de personatges amb llums i ombres
Solo va destacar per la seva capacitat per construir personatges aparentment tranquils, amables o secundaris, però amb un rerefons incòmode o fosc. A “El buen patrón”, de Fernando León de Aranoa, va interpretar un encarregat mesquí en clau de comèdia. A “Tarde para la ira”, dirigida per Raúl Arévalo, va donar vida a un personatge imprevisible i trencat, enfrontat a Antonio de la Torre.
En una entrevista publicada per ‘El Mundo’ el 2025, coincidint amb l’estrena d’“Una quinta portuguesa”, l’actor reconeixia les dificultats d’una trajectòria construïda a poc a poc. “Durant molt de temps m’he amargat la vida perquè una part de mi pensava que mereixia més”, explicava. També admetia que havia viscut amb “l’ànsia de ser descobert”, però que amb els anys havia acabat assumint el seu camí professional.
En aquesta mateixa entrevista reflexionava sobre els papers que l’havien definit. “El que m’interessa són les gammes, els colors purs no serveixen de res”, deia Solo, que defensava els personatges amb contradiccions, capaços de barrejar llum i foscor.
Una trajectòria que va començar tard
Abans de consolidar-se com a actor, Manolo Solo havia treballat punxant música i com a missatger. Ell mateix explicava que va començar a dedicar-se plenament a la interpretació a partir dels 35 anys i que va passar etapes econòmicament difícils.
“He tingut èpoques en què vaig estar a punt de tornar a Sevilla perquè no tenia per pagar el lloguer. Però al final sempre m’acabava sortint alguna cosa o un amic em deixava 500 euros. Ara em considero un privilegiat”, explicava en una entrevista a ‘Yo Dona’ el 2024.
El seu nom artístic també tenia una història personal. L’actor havia explicat que va escollir “Solo” quan de jove volia triomfar en el món de la música amb el grup Relicarios. Amb el temps, admetia que aquell nom li feia certa vergonya, però ja havia quedat lligat per sempre a la seva identitat artística.
Manolo Solo deixa una carrera extensa, amb 55 pel·lícules des del 2003 fins a títols recents com “Una quinta portuguesa”, d’Avelina Prat, i “La desconocida”, de Gabe Ibáñez, encara pendent d’estrena.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
