La candidata de Junts a la demarcació de Tarragona, Mònica Sales, ens dedica uns minuts en campanya electoral. Parlem de les comarques del sud, del Hard Rock i de la situació actual de Catalunya.
Com ha vist a Carles Puigdemont després de la mala notícia?
No he pogut coincidir encara amb el president. Ell va reaparèixer a un acte amb la gent de Barcelona i vaig veure un president ferm, sòlid, fort… Que davant les adversitats no té altre remei que tirar endavant. Vaig poder acompanyar la família amb el funeral de la seva mare i vaig trobar senzillesa i humanitat. I crec que aquests són els valors que transmet Carles Puigdemont.
Quines són les sensacions que ha tingut en la primera setmana de campanya?
Molt intensa. També molt positiva. Nosaltres vam plantejar aquesta campanya des d’un punt de vista sectorial, de poder anar explicant diferents sectors que ens preocupen i que volem posar en valor. Hem parlat d’infraestructures, d’empresa, de joves, d’habitatge, de llengua… I aquests dies ens hem centrat executar aquesta iniciativa que vam engegar fa unes setmanes de ‘10 comarques, 100 trobades’ que ens han permès apropar-nos a molts col·lectius que ens demanen si us plau que refem aquest país que s’està quedant a les mans de molta gent i que tinguem el lideratge fort i ferm per poder governar Catalunya amb el lideratge del president Puigdemont.
“Si guanyem les comarques del sud, guanyarem Catalunya”. M’agradaria què li parlés a la gent d’aquestes comarques del sud i digui quin és el desenvolupament que voldrieu fer en aquest territori.
A les comarques del sud tenim molts actius. Som una terra d’oportunitats, vivim en una geografia privilegiada i és evident que amb el lideratge de Carles Puigdemont, el país s’ha de convertir en motor. Perquè el país es necessita sencer. Nosaltres parlem molt d’equilibri territorial, de generar oportunitat visquis on visquis i on hagis nascut. Jo soc de les comarques del sud i, per tant, conec bé aquesta realitat territorial i aquestes necessitats que nosaltres tenim i és evident que amb un lideratge ferm com és el del president i amb les persones que l’acompanyem que hem dit ‘sí’, per liderar diferents demarcacions, hem de poder fer possible que aquestes comarques, amb la seva singularitat cadascuna, formin part de l’engranatge perquè el país miri endavant.
L’ampliació de l’aeroport cal? Què hi ha pel de Reus?
És fàcil de respondre això. Hem de poder parlar tant de l’aeroport de Reus com de l’aeroport de Girona. Hem de poder fer créixer els altres aeroports que han de generar oportunitats a banda del de Barcelona. És evident que Barcelona ha de tenir un aeroport de primera magnitud i molt competitiu, però també és evident que l’aeroport de Reus ha de créixer, perquè això voldrà dir que les comarques del sud també atrauen aquests viatgers. El president Puigdemont va ser alcalde de Girona i coneix molt bé com ha de créixer l’aeroport i amb aquest mateix criteri també parla de l’aeroport de Reus. De deixar de pensar només en Barcelona, per posar la mirada sobre altres territoris. Per tant, nosaltres apostem perquè aquest aeroport de Reus pugui ser un centre important a la demarcació de Tarragona.
“O Illa o Puigdemont”. És una frase que he escoltat diversos cops en precampanya i durant aquesta. Quin paper juga esquerra per vosaltres?
Nosaltres hem estat molt clars. A mi el que digui el president Aragonès em preocupa relativament poc. Hem dit a tot arreu que amb els vots de Junts per Catalunya no farem president Salvador Illa, voldria poder-ho escoltar d’altres forces. No farem Illa president amb els vots de Junts+ Puigdemont per Catalunya. Hem dit que volem construir un govern independentista, hem dit que volem parlar amb Esquerra Republicana, hem dit que sí el president guanya les eleccions, trucarà al president Aragonès per continuar treballant per aquest país. És un rotund no, Junts+ no farà govern amb el PSC. Estem a favor de construir un govern independentista.
I el Hard Rock on queda en tot això? Sembla que les eleccions siguin per aquesta infraestructura. També sembla que Carles Puigdemont en unes declaracions va dir ‘no’ al Hard Rock. Ens podrieu aclarar quina és la postura?
El Hard Rock no ha provocat unes eleccions. Les eleccions les ha provocat la desidia d’un govern que no ha sabut negociar uns pressupostos. És evident que premen el botó amb una excusa que es pot dir Hard Rock. També és evident que aquests dies hi ha hagut gent que l’ha interessat que les declaracions del president Puigdemont s’entenguessin d’una altra manera. Si tu, més enllà del vídeo, llegeixes tota l’entrevista, queda molt clar el posicionament del president. El president diu que aquest és un projecte que està en fase final -que el seu govern hi va participar amb el vicepresident Junqueras-, i és un projecte que permetrà desestacionalitzar el turisme al Camp de Tarragona, permetrà descongestionar el tema dels congressos i dels concerts a Barcelona, per tant, és un actiu per les comarques del sud.
“El Hard Rock és un projecte que permetrà desestacionalitzar el turisme al Camp de Tarragona”.
El que el president diu és: “quan jo governi el país aniré a buscar projectes d’aquestes característiques?, No” està parlant de futur, del que ell farà com a president. Ell diu que volem inversions al nostre territori que aportin valor afegit, perquè no podem viure només del turisme. L’alcalde de Vila-seca, en l’últim acte, deia el mateix “estic d’acord amb el que diu el president”. El Hard Rock va més enllà del joc, és un projecte que porta turisme de compres, turisme familiar i turisme de congressos. Això permet desestacionalitzar. A més a més, té el consens del territori: alcaldes, cambres, agents econòmics… El que sí que s’ha de fer és que amb un context de sequera i d’emergència climàtica, s’ha d’adaptar bé la resiliència hídrica d’aquest projecte. Em sembla que s’ha volgut posar en boca del president una cosa que ell no diu. Ell diu que és un projecte que ha de permetre una sèrie de coses positives pel territori, però no és el tipus de projecte “que el meu govern anirà a buscar”.
Anna Navarro, no és tant coneguda en política. Què ens pot dir d’ella?
Per mi va ser una grata sorpresa que arribés a Junts. Vaig conèixer-la quan les jugadores del Barça femení van rebre la medalla del Parlament. Va fer una glossa preciosa, sobre la resiliència, l’esforç, sobre com les dones han de tirar endavant amb les adversitats… La incorporació d’ella va ser una notícia que vaig rebre d’una manera molt positiva. Crec que diu molt d’una persona que fa 32 anys que viu als Estats Units, que ho deixi tot per fer política. Ha entès el moment. Abans ho deia, el país se’ns està quedant a les mans i necessitem l’expertesa de persones com Anna Navarro per liderar conselleries al costat de Carles Puigdemont. Aquests dies hem pogut compartir amb ella la visió del nostre territori, ens ha acompanyat a diferents actes a les Terres de l’Ebre, hem estat al Camp de Tarragona… Ella és una persona que ha treballat molt al llarg de la seva vida, que s’ha marcat sempre uns objectius i que quan se l’ha presentat un repte ha dit que sí i ho ha demostrat ara. Anna Navarro sempre ha tingut contacte amb Catalunya, ella mateixa explica que ha assessorat Plataforma per la Llengua, que ha estat en contacte amb múltiples empreses i sectors… Sempre ha tingut la mirada ficada a sobre de Catalunya i qui millor que ella per portar la Catalunya al món.
Aquests 4 anys els voldríeu per establir les bases per després tenir una Catalunya independent amb garanties. Què trobeu essencial canviar si Carles Puigdemont és president?
El més important de tot és que amb el lideratge del president Carles Puigdemont, hem de poder teixir aquelles complicitats que la unitat independentista necessita. El maig del 2024, la situació no és com en altres moments en questions d’unitats, però una de les coses més importants que s’ha proposat de fer, és teixir aquestes complicitats per tirar endavant el nostre pais. Aquests dies que estem declinant el Catalunya necessita: Catalunya necessita bon govern, Catalunya necessita lideratge, Catalunya necessita fer-se respectar… Un d’ells és Catalunya necessita la independència. És evident. Nosaltres volem gestionar els nostres recursos, volem tindre les competències per gestionar la immigració, per gestionar les Rodalies… I això es fa amb ambició de país.
Analitzem punt per punt diferents aspectes de Catalunya de manera breu.
L’estat del català actualment.
El català viu en una situació d’emergència, jo soc filòloga de formació, he estat professora de llengua i literatura molts anys i és evident que el país té un deure molt important: recuperar tots els espais durs de la llengua catalana que siguin possibles. Això passa des de les administracions fins a les persones que el parlem. Hem de defensar aquesta llengua. Aquests dies ho estic dient a tot arreu, siguem portadors de la llengua, parlem-la, utilitzem-la, compartim-la… Perquè aquest ús és necessari perquè aquesta situació d’emergència es pugui revertir.
La indústria de Catalunya.
Nosaltres el que plantegem és que perquè la indústria a Catalunya sigui forta, hem de tenir una administració que sigui facilitadora i que posi menys traves. Tots els controls, però que puguem ser facilitadors, que puguem tenir unes administracions més favorables. Nosaltres estàvem treballant al Parlament una llei de desburocratització, teníem un primer esborrany i es va prémer el botó de les eleccions. És un tema que tenim a sobre de la taula i que portem al programa perquè Catalunya necessita menys burocràcia.
L’estat dels serveis públics.
Els serveis públics tenen dèficits i tenen mancances i, per tant, hem de poder revertir-ho. Catalunya ha estat un país de serveis i nosaltres ens comprometem a poder generar una altra vegada aquest clima necessari perquè els serveis públics funcionin.
Transició energètica i emergència climàtica.
Estem a la cua. L’emergència climàtica és un fet. Qui vulgui negar el canvi climàtic és que no observa cada dia el que passa. Estem a la cua en inversió en energies renovables, les nuclears s’han de tancar. Hem de fer la transició amb tota la força i no amb aquesta desídia que hem vist els darrers anys.
Educació.
Hem vist els pitjors resultats de la història en l’informe PISA, estem a la cua en comprensió lectora i tenim moltes mancances a nivell educatiu. Els docents ens estan demanant auxili, ens estan demanant ajuda, perquè també necessiten fer menys paperassa i poder dedicar-se més a la seva professió que és preciosa. L’educació necessita no fugir d’aquell model que ha generat consens tants anys en aquest país. L’educació passa per la combinació de l’escola pública i de l’escola concertada i de poder continuar treballant al servei d’aquests alumnes que avui són el present, però que seran el futur.
