.gif)
Barcelona ha superat els 1,73 milions d’habitants l’any 2025, segons la lectura del padró municipal a 1 de gener, amb un augment de prop de 30.000 persones el darrer any que porta la ciutat fins al volum de població més gran des del 1985, ara fa 40 anys. El creixement és general, no hi ha cap districte que hagi perdut població respecte a un any enrere, i està novament vinculat al moviment migratori, que suma 46.000 persones més, mentre el creixement natural de la població (de nou, negatiu) si més no s’estabilitza. La població nascuda a la ciutat ja representa només el 45% del total dels barcelonins i els menors de 16 anys reculen lleument per sota del 12% de la població. També s’ha registrat un nou màxim de 1.104 persones centenàries.
Barcelona encadena tres anys consecutius de creixement de la seva població impulsada per la immigració, segons es desprèn de la lectura del padró municipal amb data d’1 de gener de 2025. Amb tot, el creixement del darrer any és d’un 1,7%, un ritme menor que el registrat entre 2023 i 2024, del 2,6%. On més ha crescut la població és als barris de la Clota i la Marina del Prat Vermell, on la creació d’habitatges de nova planta ha atret nous habitants, segons detalla la cap del departament d’Estadística i Difusió de l’Ajuntament, María Jesús Calvo Nuño.
En un context de creixement, però, la població nascuda a la ciutat continua disminuint. Si el 2019 va ser el primer any en què les persones empadronades no nascudes a la ciutat va ser lleugerament superior al de les nascudes a la ciutat, enguany la població autòctona es queda ja en el 45% del total. Les dades també mostren l’evolució a la baixa del percentatge de població nascuda a la resta de l’Estat -del 20% l’any 2000 al 12,8% el 2025).
Nou creixement dels estrangers, però més moderat
Aquesta tendència ha estat compensada per l’augment de nascuts a l’estranger, que acaben de superar el 35% dels empadronats (35,4%, a 1 de gener), un total de 610.000 veïns. Dit d’una altra manera, més d’un de cada tres habitants de Barcelona és nascut a l’estranger, proporció a la qual es va arribar per primera vegada ja l’any passat. Amb tot, Calvo ha remarcat que també l’arribada de persones de fora del país s’ha moderat una mica en comparació amb l’any 2023.
Els menors de 16 anys perden pes relatiu
Tot i que l’edat mitjana de la ciutat es manté entorn dels 44 anys, hi ha importants diferències en l’edat mitjana en funció del lloc de naixement. Els habitants amb una edat mitjana més elevada són els nascuts a la resta de l’Estat d’una manera clara, amb 65,9 anys, efecte de la davallada de nouvinguts a la ciutat d’aquesta procedència. Els nascuts a la ciutat tenen una edat mitjana de 41,6 anys, mentre els que ho han fet a la resta de la UE i també a la resta del món, se situen poc per sobre dels 39 anys.
Per grups d’edat, el pes de la població infantil (menors de 16 anys) cau per sota del 12% dels habitants per primera vegada des que n’hi ha registres, tot i que el petit repunt de la natalitat en els anys anteriors al 2010 n’ha contingut el descens relatiu. També en els darrers anys, s’estabilitza el pes relatiu del col·lectiu de persones grans, en un context d’arribada de fluxos migratoris de joves i adults que ha contribuït a eixamplar la part central de la piràmide d’edats.
Ara bé, un reflex de l’envelliment de la població i l’allargament de l’esperança de vida és el registre d’un nou màxim de persones centenàries a la ciutat. L’any passat es va superar la frontera dels 1.000, i a 1 de gener de 2025 la xifra és un 9,6% superior, amb un total de 1.104 persones centenàries empadronades a la ciutat. Gairebé el 84% de totes elles són dones.
182 nacionalitats a la ciutat
Des del punt de vista de les nacionalitats, Barcelona té avui un 26,4% de població d’altres nacionalitats (no espanyola), un augment d’un 5,7% respecte al 2024. La diferència entre el percentatge de nascuts a l’estranger i persones de nacionalitat estrangera s’explica perquè un percentatge dels primers obtenen la nacionalitat espanyola. En concret, el 29% dels nascuts a l’estranger residents a la ciutat han adquirit la nacionalitat espanyola, un perfil que actualment representa 1 de cada 10 persones empadronades a Barcelona.
Amb gairebé 50.000 persones, Argentina és el principal país de naixement dels nascuts a l’estranger. La resta de països d’origen més nombrosos són, per ordre: Colombià, Perú, Veneçuela, Pakistan, el Marroc, Equador, Itàlia i Hondures i Xina. La diversitat de nacionalitats es manté com un dels trets distintius de Barcelona: a banda de l’espanyola, hi conviuen persones de fins a 182 nacionalitats diferents. Americans i europeus són els grups d’estrangers més nombrosos. Les nacionalitats més abundants continuen sent la italiana, la colombiana i la pakistanesa.
La distribució territorial de la població estrangera és desigual: en termes relatius, Ciutat Vella destaca clarament, amb un 54,8% de la població de nacionalitat estrangera.
El perfil acadèmic dels estrangers empadronats a Barcelona també és molt divers atenent l’origen, per bé que, en conjunt, un 43,1% dels estrangers que viuen a Barcelona declaren tenir estudis universitaris o un cicle formatiu de grau superior, més, per tant, que el nivell formatiu de la població en conjunt: un 36,9% dels empadronats de setze i més anys té titulació universitària o un cicle formatiu de grau superior. D’altra banda, s’accentua el diferencial entre homes (34,7%) i dones (38,9%).
“Diferents llars en un sol habitatge”
A la darrera lectura d’1 de gener de 2025 s’observa que els 1.732.066 ciutadans empadronats a la ciutat viuen en 681.087 domicilis, amb una mitjana de 2,48 persones per habitatge. Segons Calvo, La mitjana ha pujat una mica respecte a l’any passat “probablement perquè els habitatges són ocupats per més gent que no necessàriament és família. “Són empadronaments que constitueixen ‘diferents llars dins d’un mateix habitatge’”, tal com els ha descrit la responsable municipal d’estadístiques.
Les persones registrades en domicilis unipersonals són 215.153, un 31,6% del total. Si aquestes persones que viuen soles les situem en relació amb el conjunt de la població major d’edat de Barcelona, el percentatge és del 12,4%. Ambdós percentatges han variat poc durant els darrers anys.
També el nombre de dones que viuen soles és molt més nombrós en els domicilis unipersonals (60,8%) que el nombre d’homes que viuen sols (39,2%). I aquest torna a ser un tret recurrent, i ho és arreu de molts altres àmbits territorials: com més desenvolupat està l’estat del benestar, més possibilitats hi ha de viure sol. I com més gran és la incorporació de les dones al mercat de treball, menys dependents són dels homes, i més trien viure soles. A banda d’aspectes com l’autonomia o la intimitat, l’augment de l’esperança de vida (superior entre les dones) i l’eclosió de les telecomunicacions juguen a favor de l’expansió de les llars unipersonals d’un i de l’altre sexe. En aquest sentit, es pot observar com en els darrers 28 anys, la distància entre ambdós col·lectius s’ha anat escurçant i el percentatge de domicilis unipersonals masculins ha incrementat un 23,4%.
