.gif)
El guionista de còmic José Miguel González Marcén, conegut en el món del còmic com a Onliyú, ha mort aquest dimarts als 72 anys. Onliyú va ser una de les figures clau del còmic underground barceloní i un dels referents d’una generació d’autors que van marcar una època, com Nazario, Mariscal, Montesol, Ceesepe, Pepichek o Max, entre d’altres. La seva trajectòria va estar estretament lligada a publicacions emblemàtiques dels anys 80, com El Víbora, on va ser redactor en cap, i a la creació de revistes llegendàries com Purita o El Rrollo Enmascarado.
Nascut a Madrid el 1952, Onliyú es va traslladar a Barcelona a principis dels anys 70, on es va llicenciar en Filologia Hispànica a la Universitat Autònoma de Barcelona, tot i que amb una actitud irreverent que li feia presumir de no haver llegit ni una línia de Lope de Vega. A la ciutat comtal va començar a col·laborar amb els grans noms del còmic alternatiu de l’època i, a finals dels 70, va ser part del naixement de revistes de culte que redefinirien el còmic a Espanya.
La seva etapa més destacada va arribar amb El Víbora, revista a la qual va entrar el 1979, quan tot just començava a prendre forma. Durant els anys 80, el còmic subversiu i provocador de El Víbora va marcar un punt d’inflexió en la llibertat creativa, creant un espai on no hi havia censura i on la veu dels joves de l’època va trobar el seu reflex a les pàgines de la revista.
Al llarg de la seva carrera, Onliyú va escriure els guions d’algunes de les sèries més representatives del còmic d’autor d’aquells anys, com La edad contemporánea, amb l’il·lustrador Martí; Las vidas imaginarias de Schwob, juntament amb Laura Pérez Vernetti; Un día, Nasrudín…, amb Carratalá, i X Venganza, amb Juan Moreno. També va col·laborar en revistes com Nosotros somos los muertos, on va continuar treballant amb molts dels artistes de la seva generació.
Fora del còmic, Onliyú també va explorar altres camps creatius. El 1979 va publicar el recull de relats Me parece que nos atacan i va col·laborar en la dramatúrgia de Penultimátum, una obra del grup Tossal Teatre, derivat d’Els Joglars. Aquesta experiència va quedar recollida al diari de treball Así hicimos Penultimátum (1981). A més, el 2005 va publicar la seva autobiografia, Onliyú. Memorias del underground barcelonés, un relat sense adorns d’aquells anys de creativitat i llibertat radical que van definir la seva carrera.
En els últims anys, Onliyú va continuar vinculat al còmic i a la cultura alternativa, participant en l’edició d’aniversari de El Víbora para supervivientes durant la pandèmia i en la revista Lardín, un nou projecte editorial que mantenia l’esperit irreverent de les seves primeres publicacions.
Amb la seva mort, el còmic i la cultura underground perden un dels seus grans pioners, un llegat que perdurarà en les pàgines d’aquelles revistes i en la memòria de tots aquells que van viure aquella explosió de creativitat i llibertat a la Barcelona dels anys 80.
