Els estudis elaborats recentment indiquen que l’ús habitual del català ha descendit en els últims anys. L’última enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), elaborada a finals de 2024, indica que menys de la meitat de les persones en qualsevol franja d’edat empra la llengua catalana habitualment. El 40% dels catalans considera que el català és una llengua amenaçada i en perill de desaparèixer en un futur. Per franges d’edat, els joves són els que es comuniquen menys sovint en català.
Davant d’aquesta situació, la Paeria de Lleida ha posat en marxa el Pla Estratègic Transversal i Territorial de la Ciutat de Lleida de Foment de l’Ús de la Llengua per a la Igualtat d’Oportunitats 2024-2028, una eina viva i dinàmica que té com a objectiu desenvolupar accions per promoure l’ús del català en tots els àmbits de la vida quotidiana de la ciutat.
La sala polivalent del Museu Morera de Lleida ha acollit aquest matí la presentació d’aquest pla, una presentació que ha anat a càrrec de la Comissionada per la Llengua, Paquita Sanvicén, que va acceptar aquest càrrec el 19 d’abril de 2024. A l’acte també ha assistit l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa; la regidora de cultura, Pilar Bosch; els regidors del govern municipal Jackson Quiñónez i Roberto Pino; la portaveu de Junts, Violant Cervera; la portaveu del Comú de Lleida, Laura Bergés; la regidora d’ERC, Anna Costa; el subdelegat del Govern a Lleida, José Crespín; i el vicepresident de la Diputació de Lleida, Agustí Jiménez; i fins i tot altres regidors com la regidora de Vox, Gloria Rico, que en les intervencions del ple de la Paeria prioritza el castellà.
L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha explicat que ja s’ha començat a parlar amb diferents entitats i col·lectius de la ciutat a través d’un pla de treball “molt dinàmic, molt divers i molt viu que ha de contribuir a que el català a Lleida sigui motiu d’orgull, exemple de capitalitat i que sigui aquella palanca per la integració i per la igualtat d’oportunitats”.
El paer en cap ha posat diversos exemples de determinats hàbits que cada vegada són més freqüents i ha dit que “no sé si és mandra, o por”. En aquest sentit, s’ha referit que en la visita anterior a la presentació d’aquest pla ha visitat el mercat dels dijous al Camp d’Esports, i molts dels paradors el parlaven en castellà, però fruit del diàleg “he observat amb sorpresa com del castellà han tornat al català”. O un altre exemple d’aquests hàbits, “quan una persona en un establiment té el costum d’adreçar-se en castellà a una persona d’un altre color, o que té un determinat accent”. En aquest sentit, l’alcalde ha dit que “hem de superar entre tots i totes aquest estadi mental en el sentit que les persones que venen de fora poden perfectament parlar català”.
Larrosa també s’ha referit a una caiguda de l’ús del català entre la gent jove, un fet que “ens hem de preocupar perquè hem de ser els principals agents de renovació de l’ús de la llengua. Això és el que volem treballar i ho farem amb una estratègia molt atrevida a través del tu a tu, veure entitat per entitat, col·lectiu per col·lectiu, quines són les necessitats que es poden arribar a plantejar per avançar, perquè volem ser una ciutat més justa, integradora, capital i plena d’oportunitats, i el català ha de ser aquella palanca perquè això sigui possible”
D’altra banda, l’alcalde ha dit que “al marge del reglament, volem que es generi una empatia global perquè el català sigui llengua pròpia, a més de les que es puguin acabar utilitzant”. En aquest sentit, ha explicat que a Lleida es parlen 89 llengües, que “és un tema de riquesa i de diversitat, però hi ha una llengua que ens uneix, una, que ha de ser el català”.
Impulsar la llengua catalana com a eina d’integració i incorporar el català com un criteri transversal a les línies de subvenció, així com fer una aposta per la formació pública i l’impuls de les campanyes de foment de l’ús del català, és un dels punts del pacte d’estabilitat pressupostària del govern municipal amb Junts per Catalunya Lleida.
Accions del Pla d’ús del català
–Pla de sensibilització per al personal de la Paeria (plantilla i els treballadors d’empreses externes), per tal de fomentar l’ús del català en les situacions comunicatives diàries.
-Elaboració d’una guia de bones pràctiques, normes i recomanacions d’ús per al manteniment de la llengua catalana en les interrelacions socials i professionals.
-Elaboració d’una guia d’estil de la Paeria per unificar els criteris de redacció i edició de les campanyes comunicatives, amb un llenguatge no etiquetador i que redueixi l’ús dels anglicismes.
–Suport als professionals municipals per garantir la qualitat i la seguretat lingüística en les comunicacions de l’Ajuntament de Lleida.
-Revisió de la Guia de Contractació Pública Social de la Paeria per garantir el compliment del Reglament d’ús del català en les clàusules de contractació.
–Promoció de les característiques lingüístiques pròpies de Lleida a través dels canals informatius de Turisme.
-Desplegament del Pacte Social, que inclou un eix específic sobre el coneixement i posada en valor del patrimoni i capital lingüístic de Lleida i el foment de la llengua catalana.
-El Pla Estratègic de Subvencions de l’Ajuntament de Lleida 2025-2027 incorpora per primer cop i de manera explícita el foment de l’ús social del català amb objectius estratègics i transversals definits.
-En col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística, desplegament de la campanya ‘Al barri en català’ en diferents zones, implicant el teixit econòmic i associatiu, així com les escoles i clubs esportius.
-Creació d’un espai web permanent amb informació actualitzada sobre cursos i activitats per a l’aprenentatge i ús del català.
-Formació d’un grup motor amb joves actius en la promoció del català, que seran referents estratègics de diferents orígens i nacionalitats.
–Plans pilots a Pardinyes i al Centre Històric per fomentar l’aprenentatge del català entre els pares i mares dels nens de les escoles bressol.
-Celebració d’una jornada de treball amb els ajuntaments que formen part de la Declaració de Mequinensa per fer valdre la varietat nord-occidental del català.
-Disseny d’accions i campanyes conjuntament amb entitats i organitzacions per a la promoció del català en esdeveniments culturals, esportius i d’oci.
-Elaboració d’un mòdul específic sobre el manteniment del català en les interaccions amb la població per a les persones que es contractin a l’Ajuntament de Lleida i d’empreses que hi tenen una col·laboració externa.
-Actualització del mapa lingüístic de Lleida.
