Després de tres anys de sequera acumulada, moltes vinyes catalanes van arribar al 2024 en una situació crítica. La manca persistent de pluges no només va reduir la producció de raïm, sinó que també va provocar estrès hídric sever, un desenvolupament vegetatiu insuficient i, en alguns casos, fins i tot la mort de les plantes.
Davant d’aquest escenari, investigadors de la Universitat Rovira i Virgili han participat en el projecte MANSO, acrònim de Maneig del sòl i vinya per a la lluita contra la sequera. La iniciativa, impulsada conjuntament amb cellers i centres de recerca, busca trobar eines pràctiques per ajudar el sector vitivinícola a adaptar-se a unes condicions climàtiques cada vegada més seques i extremes.
L’objectiu del projecte és transformar el coneixement científic en solucions aplicables a les vinyes mediterrànies. Per això, els investigadors han treballat en quatre grans reptes: aprofitar millor l’aigua de pluja, reduir l’evaporació durant l’estiu, gestionar la vinya en escenaris sense precipitacions i optimitzar possibles regs de supervivència amb aigües regenerades o reserves limitades.
Assajos en vinyes del Penedès
El projecte ha provat diverses estratègies de maneig del sòl en vinyes del Penedès, amb la voluntat de retenir més humitat i reduir les pèrdues d’aigua. Entre les tècniques assajades hi ha la coberta vegetal, que consisteix a deixar créixer vegetació entre les fileres per protegir el sòl i millorar-ne l’estructura.
També s’ha estudiat el mulching, que cobreix la superfície amb restes vegetals per conservar la humitat; el subsolat, que trenca capes compactades del terreny per facilitar la infiltració de l’aigua; i l’empapat, una tècnica que afavoreix l’acumulació d’aigua de pluja en petits solcs perquè s’infiltri lentament i recarregui les reserves hídriques de la vinya.
Totes aquestes estratègies s’han comparat amb sistemes tradicionals de llaurat per veure com afecten el comportament de la vinya, la producció i la qualitat del raïm.
El sòl marca la resposta de la vinya
L’equip de la URV, format pels investigadors Miriam Lampreave, Alba Marco, Júlia Rovira, Antoni Sánchez-Ortiz, Sumpta Mateos i Gerard Mora, s’ha encarregat d’analitzar com els diferents sistemes de maneig afecten la producció i les característiques del fruit.
Els resultats mostren que el maneig del sòl pot modificar tant la producció com la qualitat del raïm, però també deixen clar que l’impacte varia molt segons el tipus de terreny i les condicions hídriques de cada finca.
En general, els tractaments amb coberta vegetal i mulching van tendir a produir grans de raïm més petits i lleugers que altres sistemes. Tot i això, els investigadors remarquen que les diferències no són homogènies i que durant la maduració s’han detectat contrastos importants entre parcel·les, tant en el vigor de la vinya com en la mida del fruit.
Diferències en sucre, acidesa i nitrogen
L’estudi també ha detectat canvis en els paràmetres de qualitat i maduració del raïm. El contingut de sucre, que condiciona el grau alcohòlic del vi, va variar segons la finca i el tractament aplicat.
En diverses localitzacions, el mulching va assolir els graus més elevats, mentre que la coberta vegetal i el subsolat van presentar habitualment valors més baixos. Pel que fa a l’acidesa, els resultats depenen sobretot de les característiques de cada parcel·la més que no pas de la tècnica utilitzada.
En canvi, sí que es va observar que la coberta vegetal i el mulching tendeixen a reduir la concentració de nitrogen i d’àcid màlic al most, dos elements rellevants en el procés de vinificació.
Sense una recepta única contra la sequera
Quan els investigadors van creuar aquestes dades amb les dels altres socis del projecte, centrades en el comportament hídric del sòl i la fisiologia de les plantes, van poder relacionar les característiques del terreny, la resposta de la vinya i la qualitat del fruit.
En parcel·les de regadiu, per exemple, la coberta vegetal es va mantenir activa durant més temps i va competir directament amb la vinya pels recursos hídrics durant l’estiu. Això es va traduir en una menor taxa de fotosíntesi, més estrès hídric i produccions més baixes.
El mulching, tot i mostrar una major capacitat d’infiltració de l’aigua al sòl, també va presentar nivells d’estrès hídric més elevats en determinades condicions.
Per tot plegat, els investigadors conclouen que no hi ha una fórmula universal per a totes les vinyes. “No hi ha una recepta màgica; conèixer la interacció entre el tipus de sòl, el maneig que se’n fa i la disponibilitat d’aigua és determinant per prendre decisions en base a un criteri objectiu”, remarquen.
Un repte urgent per al vi mediterrani
El projecte MANSO posa sobre la taula un dels grans reptes del sector vitivinícola mediterrani: adaptar-se ràpidament a un clima que ja està transformant el territori. Les projeccions apunten que els episodis de sequera persistent podrien ser cada vegada més freqüents, llargs i intensos, fet que obliga a repensar pràctiques agrícoles tradicionals.
La iniciativa està integrada pels cellers Bodegues Sumarroca, Celler Kripta, Juvé & Camps, Masia Vallformosa i Llopart, juntament amb IRTA, INCAVI, INNOVI i la Universitat Rovira i Virgili, amb la col·laboració d’AECAVA.
El projecte està cofinançat per la Unió Europea a través de la intervenció 7161 del Pla estratègic de la PAC 2023-2027 i finalitzarà el setembre de 2026. Amb els resultats obtinguts, el sector disposa de noves dades per avançar cap a una viticultura més resilient davant la sequera i el canvi climàtic.