Aquest divendres, durant el ple de l’Ajuntament de Barcelona, s’ha llegit i aprovat una declaració institucional amb el suport del PSC, JxBcn, Comuns i ERC que aposta per reforçar l’educació pública i millorar les condicions de docents i alumnes, així com per arribar al 6% del PIB en educació, tal com marca la LEC.
La portaveu del sindicat educatiu USTEC-STEs, Iolanda Segura, ha demanat el compromís de tots els partits polítics per no negociar els pressupostos de la Generalitat si no inclouen les partides suficients per complir les demandes dels sindicats docents majoritaris, com USTEC, CGT i Professors de Secundària. Segura ha recordat "l'èxit" de les mobilitzacions educatives de la setmana passada i ha assegurat que el Govern només té dues opcions: "seguir amb l'enrocament o reobrir el diàleg i la negociació escoltant les reivindicacions, malestar i necessitats del col·lectiu".
Segons Segura, els sindicats estan preparats per mantenir les mobilitzacions i "estem teixint aliances al territori per reforçar les nostres reclamacions". Una d’aquestes aliances és amb l’Ajuntament de Barcelona, amb aquesta declaració institucional de suport a les millores laborals dels docents i a les condicions del sistema educatiu.
Segura ha insistit que és necessari que tots els partits facin una aliança conjunta per condicionar l’aprovació dels pressupostos: "Demanem el seu compromís explícit que no aprovin els pressupostos que no contemplin les partides suficients per revertir la injustícia i les mancances educatives i laborals, ja que sense aquestes millores no hi haurà una transformació real del sistema educatiu". També ha reclamat que el Departament d’Educació reobri les negociacions amb CCOO i UGT, ja que, segons ella, l’acord previ "no s'hauria d'haver tancat, ja que el procés de negociació estava a mitges, anava bé i avançava positivament, però es va tancar per la porta del darrere".
Per la seva banda, Isaac Salinas i Maria de la Fuente, també d'USTEC, han celebrat l’aprovació de la declaració, que "compromet el consistori barceloní en les millores laborals dels docents reivindicades la setmana passada en manifestacions i vagues". A més, s’han impulsat mocions similars en altres municipis, aprovades fins ara a l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Manresa.
Contingut de la declaració
La declaració té vuit punts i defensa un sistema educatiu català capaç de garantir l’èxit de tot l’alumnat, situant l’educació com a eina de justícia social, inclusió i coeducació. També reafirma el català com a llengua vehicular i d’acollida i insta el Departament d’Educació a "continuar treballant per la millora de les condicions laborals del conjunt dels docents i personal educatiu".
El ple municipal exigeix a la Generalitat garantir recursos suficients, reduir ràtios, avançar cap a la gratuïtat de l’educació 0-3 i minimitzar la burocràcia als centres. Així mateix, insta el Govern a complir la LEC situant progressivament la despesa educativa al voltant del 6% del PIB català, assegurant que aquesta inversió millori condicions laborals i accions concretes de qualitat educativa.
L’Ajuntament de Barcelona es compromet, a més, a impulsar polítiques educatives per al desplegament de l’escola inclusiva, la millora de ràtios a escoles bressol, el manteniment d’equipaments educatius, el reconeixement de l’espai migdia com a franja educativa i la garantia d’un lleure educatiu accessible per a totes les famílies.
Context històric
En l’exposició de motius, la declaració recorda que "el model educatiu català és fruit d’una conquesta social i de la lluita històrica que ha tingut com a protagonistes el professorat i altres professionals de l’educació, així com el conjunt de la comunitat educativa". Es repassa la trajectòria educativa a Barcelona des de principis del segle XX, destacant els moviments de renovació pedagògica de l’escola republicana, l’escola laica i coeducadora, i els avenços aconseguits durant la Transició i les vagues dels anys 80 i 90.
Tot i els avenços, la declaració denuncia problemes recents com l’augment de ràtios, la manca de recursos i l’excés de burocràcia, especialment en centres de màxima complexitat. Per això, l’Ajuntament ha d’actuar com a "administració educativa per construir ecosistemes educatius locals inclusius i de qualitat".
La declaració institucional serà traslladada al Departament d’Educació i Formació Professional i al Parlament de Catalunya.