Europa ha d’assumir que el planeta pot arribar a finals de segle amb un escalfament global d’entre 2,8 i 3,3 graus, i que el continent en patirà l’impacte amb més intensitat.
Així ho alerta el Consell Científic Assessor Europeu sobre el Canvi Climàtic (ESABCC) en un informe publicat aquest dimarts, en què recorda que “com que Europa s'escalfa aproximadament el doble de ràpid que la mitjana mundial, això implicaria nivells d'escalfament més alts a Europa”. L’organisme, que assessora la Unió Europea, reclama una “reforma urgent” de les polítiques comunitàries per reduir riscos i adaptar-se a un escenari que consideren cada cop més probable.
Riscos “crítics” a mitjan segle
El document adverteix que “sense una adaptació adequada, es preveu que la majoria dels riscos climàtics a la UE arribin a nivells crítics a mitjan segle”, amb conseqüències que poden ser “freqüents, greus, persistents i de gran abast”. Segons l’ESABCC, aquests impactes poden afectar directament la salut i el benestar, comprometre infraestructures i sistemes crítics, reduir la productivitat econòmica i pressionar la sostenibilitat fiscal, a més d’accelerar la pèrdua d’ecosistemes i biodiversitat.
Els experts també alerten que l’augment de fenòmens extrems pot “erosionar i desestabilitzar els fonaments socials i econòmics de la UE”, dificultant objectius estratègics com la seguretat, l’autonomia energètica o la competitivitat global.
Més diners públics i mesures d'adaptació
L’informe també posa el focus en el finançament i avisa que la UE no està prou preparada per afrontar els impactes que ja s’estan notant —i encara menys els que vindrien amb un escalfament més alt. Per això, els científics reclamen a Brussel·les que l’adaptació deixi de ser un “capítol a banda” i passi a formar part de totes les decisions rellevants: proposen exigir avaluacions de risc climàtic en polítiques i inversions, i utilitzar com a “mínima base de planificació” un escenari d’escalfament global al voltant dels 3 graus.
A més, plantegen fixar objectius “mesurables” d’adaptació per al 2030 i el 2040 i integrar la gestió del risc climàtic tant en la governança fiscal nacional com en el pròxim Marc Financer Plurianual de la UE, incorporant-hi el criteri de “justícia social” perquè les polítiques no ampliïn desigualtats.
Un sud més exposat i amb menys marge per invertir
El document alerta de disparitats internes dins la Unió: les administracions locals del sud d’Europa pateixen més “escassetat de finançament” per adaptar-se que les del nord, malgrat que són, en general, més vulnerables als riscos climàtics. I avisen d’un cercle complicat de trencar: “els estats membres amb més risc són els que tenen menys espai fiscal per invertir en adaptació”, cosa que pot agreujar les desigualtats nacionals i regionals.
Finalment, els experts demanen no només prioritzar inversions útils, sinó també revisar aquelles que poden empitjorar el problema. Posen exemples concrets: dessalinitzadores o aire condicionat poden “reduir la vulnerabilitat a curt termini”, però també poden implicar més consum energètic i més emissions, i acabar contribuint a “un escalfament més elevat” que, paradoxalment, obliga a encara més adaptació en el futur.