El Govern prepara un pla integral per protegir el litoral davant els efectes del canvi climàtic i posar ordre en com es gestionarà la costa catalana en les pròximes dècades. El document, batejat com a Pla de Protecció i Ordenació del Litoral (PPOL), vol consensuar quin model de costa tindrà Catalunya fins al 2100 i implicarà 91 municipis: 70 de costaners i 21 d’interior vinculats a conques, rius i espais amb influència directa sobre el litoral.
El full de ruta combinarà criteris de medi ambient, urbanisme i turisme i ha de servir per definir des de limitacions d’usos del sòl, en funció del risc d’inundació, fins a quines actuacions es poden autoritzar en espais sensibles, com ara camins de ronda. Territori alerta que el repte és majúscul: abans del 2060, un 70% del litoral podria ser molt vulnerable al risc d’inundacions, i l’evolució de les platges ja apunta una tendència preocupant, amb dues de cada tres que han perdut sorra en els últims 70 anys.
Calendari: participació ara i aprovació definitiva el 2028
El Departament de Territori preveu que el PPOL s’aprovi definitivament el primer semestre del 2028. Aquest dilluns, el procés fa un pas endavant amb l’obertura d’una nova fase de participació ciutadana, pensada per incorporar aportacions i apropar el document a la realitat de cada tram de costa.
En l'àmbit jurídic, el pla tindrà la naturalesa pròpia dels plans directors urbanístics (PDU), fet que li donarà capacitat per orientar i ordenar usos, criteris i àrees de protecció.
Una costa de 692 quilòmetres i una franja d’influència terra i mar
El PPOL vol abastar tota la costa catalana: 692 quilòmetres si es compten els ports en línia recta. La radiografia del litoral mostra un mosaic de realitats: 56% penya-segats o costa baixa, 22% platges urbanes, 17% platges naturals i 5% ports o obres marítimes.
La zona d’influència del pla s’estendrà un quilòmetre terra endins (una mica més en rius i llacunes) i 22 quilòmetres mar endins, de manera que combinarà ordenació terrestre i també criteris sobre l’espai marítim.
Regressió de platges: un 21% perd entre 20 cm i 1 metre l’any
En una fase prèvia de treball de camp, el Govern ha analitzat 564 platges o trams entre 1956 i 2019. Els resultats apunten que un 21% presenten una taxa de regressió d’entre 20 centímetres i un metre anual, i un 3% (17 platges) han perdut més d’un metre cada any. Territori posa un exemple clar: a l’Estartit, el mar s’ha elevat entre 10 i 11 centímetres des del 1990.
El litoral català representa aproximadament un 7% del territori, però concentra més del 42% de la població. A l’estiu, aquesta pressió encara creix: la població pot arribar a 7 milions de persones.
A més, el litoral és el gran motor turístic del país: concentra prop del 75% de l’oferta turística i aporta fins al 14,5% del PIB català. En paral·lel, l’anomenada economia blava (turisme, pesca, transport marítim i activitats nàutiques) va generar un VAB de gairebé 5.000 milions el 2021 i dona feina a més de 103.000 persones, segons dades del Govern.
Dos grans objectius: habitabilitat i governança
El PPOL identifica dos grans problemes a resoldre. El primer és la pèrdua d’habitabilitat del litoral: espais cada vegada menys aptes per viure-hi per l’erosió o les inundacions recurrents, amb casos especialment sensibles com el delta de l’Ebre.
El segon és el “desgavell” competencial: l’Estat assumeix les obres d’interès general, la Generalitat regula usos i gestió, i els ajuntaments planifiquen a escala local. El Govern defensa que el PPOL vol establir com s’articula una governança compartida per fer un “bon ús” del litoral, sense modificar el repartiment actual de competències.
Dos escenaris climàtics i risc d’inundacions de milers d’hectàrees
Territori admet un alt grau d’incertesa climàtica i treballa amb dos escenaris per al 2050 i el 2100: un de “continuista”, si s’apliquen polítiques de sostenibilitat, i un de “pessimista”, si els impactes del canvi climàtic es dupliquen.
En l’escenari continuista, cap a mitjan segle es podrien inundar 7.000 hectàrees del litoral —sobretot al delta de l’Ebre, el Llobregat i la Plana de l’Empordà— i el retrocés mitjà de la costa seria d’uns 13 metres. En el pitjor escenari, el 2100 es podrien haver inundat gairebé 21.000 hectàrees, una superfície aproximadament dues vegades Barcelona, afectant també municipis amb costa de cota alta.
Què podrà fer el pla: limitacions, protecció i noves classificacions
El PPOL podrà incloure mesures com actualitzar el catàleg de classificació de platges, definir àrees de protecció especial i establir casos en què no es puguin atorgar autoritzacions o concessions quan hi hagi risc d’inundacions. El Govern vol que el pla es converteixi en l’eina que marqui criteris comuns per protegir el litoral i, alhora, fer compatible la preservació ambiental amb l’activitat econòmica i l’ús social d’un dels espais més pressionats del país.
