Catalunya deixa aquest dilluns de comptar tots els positius de coronavirus per a centrar-se només en els casos greus i en els entorns vulnerables, una nova etapa en la qual es van acabar l’aïllament de les persones amb símptomes lleus o sense ells, les proves generalitzades i els rastrejos.
La nova “Estratègia de vigilància i control enfront de la covid després de la fase aguda de la pandèmia” que va aprovar dimarts passat la Comissió de Salut Pública suposa un pas més cap a la normalització de la covid que implica “acceptar un cert nivell de transmissió” entre la població vacunada, jove i sana per a passar a centrar-se només en les persones més fràgils.
En un context d’alta cobertura vacunal -més del 92% dels majors de 12 anys amb pauta completa- i una elevada immunitat adquirida després de la sisena ona, el Ministeri de Sanitat i les comunitats han considerat que era el moment de generar un altre tipus de vigilància que, sense l’exhaustivitat en la detecció dels dos últims anys, permeti observar canvis que requereixin mesures addicionals “sense saturar el sistema sanitari”.
D’aquesta manera, i després de constatar la reducció de la gravetat de la malaltia per a la immensa majoria dels contagiats després de l’última ona, han centrat aquesta nova fase en els àmbits vulnerables -centres sanitaris assistencials, sociosanitaris i de dia que presten assistència sociosanitària, presons i altres llocs amb persones institucionalitzades- i grups vulnerables -majors de 60, immunodeprimits i embarassades-.
Només es comptaran els casos i brots que es donin en aquestes persones i entorns; serà en les dades del pròxim dijous quan es reflecteixi aquesta nova manera de monitorar la covid, ja que els que publiqui demà el Ministeri de Sanitat seran els consolidats corresponents a la setmana passada, traslladen a Efe fonts d’aquest departament.
I només a ells se’ls farà a partir d’avui proves diagnòstiques, que desapareixen també abans dels ingressos hospitalaris, si bé, en qualsevol cas, el professional sanitari podrà indicar la realització d’un test sota criteri clínic.
Tots els casos confirmats amb símptomes lleus ja no hauran d’aïllar-se, sinó “extremar les precaucions i reduir tot el possible les interaccions socials utilitzant de manera constant la màscara i mantenint una adequada higiene de mans durant els 10 dies posteriors a l’inici de símptomes”, evitar el contacte amb persones vulnerables, assistir a esdeveniments multitudinaris i, “sempre que sigui possible”, teletreballar.
No vaig agafar els empleats d’entorns vulnerables o els que assisteixin a aquests col·lectius, que no acudiran al seu treball en els primers 5 dies des de l’inici de símptomes o de la data de diagnòstic si no els té; al cinquè dia, i si han desaparegut, es farà una prova d’antígens que, de ser positiva, la hi repetirà cada 24 hores fins a donar negatiu.
Així mateix, els hospitalitzats hauran d’estar aïllats durant l’ingrés fins a obtenir una prova negativa o una PCR positiva compatible amb càrregues virals baixes, encara que els professionals podran adaptar aquestes recomanacions després de la valoració de cada situació.
Només s’identificaran als contactes estrets d’aquests grups i àmbits vulnerables, als quals se’ls indicarà la realització d’una prova als 3-5 dies del seguiment; com ja es va establir a principis de març, no realitzaran quarantena, encara que hauran d’extremar les precaucions durant 10 dies i minimitzar les interaccions.
Tot això implica a més que, com succeeix amb la grip, les baixes laborals no es donaran seguint un criteri epidemiològic com en aquests dos anys, sinó baix criteri clínic.
Aquesta nova situació es prolongarà fins que s’implanti el nou sistema sentinella de vigilància d’infeccions respiratòries agudes abans del primer trimestre de 2023.
Sempre que, deixa clar l’estratègia, tots els indicadors d’utilització de serveis assistencials es trobin en risc baix a nivell nacional i en més de la meitat de les comunitats i ciutats autònomes i que els mateixos mostrin “una tendència descendent durant almenys dues setmanes” en les autonomies necessàries per a cobrir almenys al 80% de la població.
L’entrada d’Espanya en una nova era de la pandèmia coincideix amb l’arribada dels primers 11.900 tractaments de Paxlovid, l’antiviral de Pfizer destinat a pacients amb símptomes lleus però que poden desenvolupar covid greu, del qual Espanya ha comprat 344.000 dosi per a enguany.
Es tracta així del segon tractament disponible contra la covid a Espanya: al febrer van arribar les primeres dosis de Evusheld de AstraZeneca, que actua de profilaxi expressa en les persones immunodeprimides que, malgrat estar vacunades de la covid, no generen anticossos per a aconseguir una adequada defensa enfront del coronavirus.
