Els països de la Unió Europea han avalat finalment l’acord comercial amb els estats del Mercosur, culminant un procés de negociació que s’ha allargat durant 26 anys. El vistiplau s’ha produït aquest divendres a Brussel·les, després d’una reunió clau dels ambaixadors dels 27 estats membres, on el canvi de posició d’Itàlia ha estat determinant per decantar la balança a favor del ‘sí’.
L’acord ha estat aprovat per majoria qualificada —és a dir, amb el suport d’almenys 15 països que representen el 65% de la població de la UE— gràcies a l’aliança d’estats com Espanya, Alemanya i, finalment, Itàlia. En canvi, França i Polònia s’hi han oposat, juntament amb Hongria, Irlanda i Àustria.
Amb aquesta decisió, els estats membres autoritzen la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a viatjar pròximament al Paraguai per formalitzar la signatura definitiva del pacte.
Un acord en un context geopolític tens
La reunió d’aquest divendres s’ha produït en un moment de gran tensió internacional, marcat per la intervenció dels Estats Units a Veneçuela i les declaracions del president nord-americà, Donald Trump, sobre Groenlàndia. Aquest escenari ha reforçat dins la UE els discursos favorables a diversificar aliances econòmiques i reduir dependències comercials externes.
De fet, el desbloqueig arriba només tres setmanes després de l’última cimera europea del desembre, on no es va aconseguir el consens necessari. En aquell moment, Itàlia havia demanat més temps per analitzar l’impacte del pacte, una posició que ha acabat girant els darrers dies.
El paper clau d’Itàlia
Roma s’ha convertit en l’actor decisiu. Un vot contrari hauria fet descarrilar definitivament l’acord, però el govern italià ha optat per sumar-s’hi després que el seu ministre d’Agricultura, Francesco Lollobrigida, admetés que el pacte suposa “una oportunitat” per al sector exportador agroalimentari. També el ministre d’Exteriors, Antonio Tajani, ha remarcat que Itàlia sempre havia defensat la conclusió de l’acord.
Aquest gir s’ha vist afavorit per l’oferta de la Comissió Europea d’un accés anticipat a fins a 45.000 milions d’euros en fons agrícoles del pròxim pressupost comunitari, pensat per donar estabilitat al sector i suavitzar les reticències dels estats més crítics.
Rebuig del camp i garanties europees
Tot i l’aprovació política, el pacte continua generant rebuig entre agricultors europeus, que temen l’entrada de productes sud-americans que no compleixin els estàndards sanitaris i mediambientals de la UE. Les protestes ja es van fer visibles al desembre als carrers de Brussel·les i aquests dies estan bloquejant carreteres i accessos a les principals infraestructures comercials del continent, com el Port de Tarragona.
Des de la Comissió Europea, però, insisteixen que el text inclou salvaguardes “sòlides” i que l’acord serà beneficiós per a ambdues parts.
L’abast del pacte
L’acord preveu l’eliminació progressiva d’aranzels sobre el 91% de les exportacions europees al Mercosur i el 92% de les exportacions del Mercosur cap a la UE. Beneficiarà especialment sectors europeus com l’automoció, la maquinària, el farmacèutic o el tèxtil, mentre que facilitarà l’entrada al mercat europeu de productes com la carn, el sucre, l’arròs o la soja.
En conjunt, el pacte connectarà dos mercats de més de 700 milions de persones i, segons la Comissió, permetrà a les empreses europees estalviar fins a 4.000 milions d’euros anuals en aranzels.
