Temporal rere temporal: què s'amaga darrere la ratxa de borrasques que sacseja Catalunya?

Des de l'inici de la temporada de borrasques a la tardor, Europa ha registrat nombrosos temporals, molts d'ells seguits i amb poca interrupció entre episodis

13 de febrer de 2026 a les 08:36h
Actualitzat: 13 de febrer de 2026 a les 10:06h

El temporal de vent associat a la borrasca Nils ha deixat un fort impacte a Catalunya, amb incidències importants, afectacions al transport i nombrosos desperfectes materials. Les ratxes van superar els 100 km/h en diversos punts, en el que s’ha considerat un dels episodis de vent més destacats dels últims anys.

Tot just després del seu pas, una nova pertorbació, anomenada Oriana, arriba amb pluges, vent i mala mar, tot i que amb una intensitat menor. Aquesta també anirà acompanyada d’aire fred que farà baixar les temperatures i podria portar neu a cotes relativament baixes, segons l'AEMET. Es tractarà d'una potent borrasca d'origen atlàntic però que anirà a parar gairebé a la vertical de Catalunya entre la tarda d'avui divendres, 13 de febrer, i la matinada de dissabte. Un cop marxi cap a l’est, sobretot dissabte, una forta ventada podria escombrar moltes comarques però podria deixar Barcelona una mica més al marge, més si tenim en compte l’afectació directa que ha tingut la borrasca Nils aquest dijous.

Un hivern amb moltes més tempestes del que és habitual

Des de l’inici de la temporada de borrasques a la tardor, Europa ha registrat nombrosos temporals, molts d’ells seguits i amb poca interrupció entre episodis, una situació poc freqüent en les últimes tres dècades.
De fet, el gener ha estat especialment plujós, amb registres que no es veien des de fa més de vint anys.
A Catalunya s’han comptabilitzat diverses borrasques, moltes amb nom propi —senyal que han estat especialment intenses—, com Harry, Kristin, Leonardo o la mateixa Nils.

El paper clau del vòrtex polar

Els meteoròlegs atribueixen aquesta cadena de temporals a una alteració del vòrtex polar, una gran massa d’aire fred situada sobre el pol nord que normalment es manté estable i confinada a latituds altes.
Quan aquest sistema es desestabilitza, l’aire fred es desplaça cap a zones més temperades. Això provoca ondulacions en el corrent en jet —el flux de vents que separa l’aire fred del càlid— i afavoreix l’arribada de pertorbacions més freqüents i actives del que seria normal.

Aquest desajust és el que ha generat una successió de tempestes gairebé consecutives durant setmanes.

Té relació amb el canvi climàtic?

La desestabilització del vòrtex polar és un fenomen natural que s’ha produït altres vegades i no es pot atribuir directament a l’escalfament global.
Ara bé, els experts assenyalen que una atmosfera més càlida pot intensificar els efectes dels temporals, perquè l’aire calent reté més humitat i pot generar precipitacions més extremes.

Una temporada especialment activa

En els darrers mesos s’han anat encadenant múltiples borrasques d’impacte, batejades pels serveis meteorològics europeus dins el sistema de nomenclatura que s’utilitza per facilitar la comunicació del risc a la població.
Aquest protocol de posar nom als temporals s’aplica a aquells episodis que poden causar danys o afectacions rellevants, amb l’objectiu de millorar la prevenció i la informació ciutadana.

Sobre l'autor
marta gutierrez
Marta Gutiérrez
Veure biografia
El més llegit