Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
El Tribunal Suprem ha ratificat que no es poden fer públics els noms de les empreses o persones jurídiques que són grans tenidores d’habitatge a Catalunya, ja que la combinació d’aquesta informació amb altres dades podria permetre localitzar fàcilment aquests immobles i augmentar el risc d’ocupació il·legal.
Aquesta decisió arriba després que la Sala Tercera hagi desestimat el recurs presentat per la Generalitat contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que havia impedit facilitar aquesta informació pública reclamada per una periodista.
Context i antecedents del cas
El conflicte judicial es va desencadenar arran d’una petició formulada per una periodista, que sol·licitava accedir a la llista completa dels grans tenidors a Catalunya, on s’incloïen 3.187 persones jurídiques, així com el nombre de propietats arrendades i la ubicació municipal dels immobles. Aquesta demanda va ser denegada inicialment per la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP), però posteriorment va ser impugnada davant el TSJC per part de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona (CPUB).
Avaluació del risc segons el tribunal
En l’argumentari jurídic, el Tribunal Suprem considera provat que donar accés als noms dels grans tenidors, conjuntament amb dades com ara el municipi o el volum d’habitatges en possessió, facilita identificar exactament quins immobles gestionen. Això suposa un risc elevat perquè aquestes dades podrien ser utilitzades com a pas previ per a l’ocupació il·legal.
A més, destaca que el 82% de les ocupacions registrades a Catalunya afecten habitatges vinculats a grans propietaris. En aquest sentit, un manual sobre ocupacions aportat durant el procediment judicial assenyala explícitament que identificar al propietari gran tenidor és sovint el primer pas en el procés per localitzar els immobles susceptibles d’ocupació.
