Un equip de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud i de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata ha liderat una revisió sistemàtica sobre l’ús de suplements nutricèutics com a tractament complementari en trastorns psiquiàtrics.
L’estudi s’ha centrat en compostos relacionats amb la funció mitocondrial, com la vitamina D3, el coenzim Q10, el magnesi o diverses vitamines del grup B. En els darrers anys, trastorns com l’esquizofrènia, el trastorn bipolar, la depressió major o el trastorn de l’espectre autista s’han vinculat amb disfuncions mitocondrials, és a dir, amb alteracions en la capacitat de les cèl·lules per produir energia.
El cervell consumeix al voltant del 20% de l’energia de l’organisme, produïda majoritàriament als mitocondris. Per això, els investigadors han analitzat si la suplementació dirigida a aquesta via biològica pot traduir-se en beneficis clínics en salut mental.
122 estudis revisats
L’equip ha revisat articles publicats entre el gener del 2007 i l’abril del 2024. A partir de 2.061 registres identificats inicialment, finalment s’han avaluat 122 estudis que complien els criteris d’inclusió.
Entre els suplements analitzats, la vitamina D3 és el compost més estudiat en el conjunt de patologies. Els assaigs sobre prevenció de la depressió no han demostrat un efecte global, però alguns estudis sí que han descrit millores en subgrups concrets, com persones amb depressió moderada o greu o durant el període perinatal.
L’N-acetilcisteïna també ha mostrat resultats més consistents en alguns estudis sobre esquizofrènia, especialment en símptomes globals i funcions cognitives.
Calen estudis més robustos
El primer autor de l’estudi i membre del grup de Genètica i Ambient en Psiquiatria de l’HUIPM-IRB CatSud-URV, Juan Tortajada, subratlla que els resultats són prometedors, però encara no suficients per traslladar-los directament a la pràctica clínica.
“Les troballes d’aquesta revisió indiquen que alguns nutricèutics podrien tenir un paper prometedor com a tractament complementari en psiquiatria, però calen assaigs clínics més robustos, amb protocols estandarditzats i biomarcadors validats d’eficàcia, abans de traslladar aquesta evidència a la pràctica clínica”, explica Tortajada.
Els autors també apunten que futures investigacions haurien d’incorporar factors socioeconòmics, com el nivell educatiu o els ingressos, ja que poden influir en l’accés, l’adherència i la continuïtat dels tractaments nutricèutics.
Una recerca amb col·laboració estatal
L’estudi ha estat dirigit per Lourdes Martorell, amb Juan Tortajada i Bengisu Kevser Bulduk com a primers autors, i s’ha publicat a la revista ‘General Psychiatry’.
La recerca s’ha desenvolupat en el marc d’una col·laboració interCIBER, amb la participació del Centro de Investigación Biomédica en Red de Salud Mental i el Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Raras. Aquesta cooperació ha permès combinar l’experiència en salut mental amb el coneixement especialitzat en patologia mitocondrial.
La coautora Glòria Garrabou, de l’IDIBAPS, la UB, l’Hospital Clínic de Barcelona i el CIBERER, defensa que “aquest treball podria redundar en el desenvolupament de noves aproximacions terapèutiques per als trastorns mentals que combinaran la farmacologia convencional amb suplements nutricionals”.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
